Tradició Literària Occidental II
Codi: 100252Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Miriam Ruiz-Ruano Risquez
- Correu electrònic :
- miriam.ruizruano@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Atès que l'alumnat ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix, es considera que l'alumnat coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tanmateix, podrà aplicar les normes específiques que puguin indicar-li les professores de l'assignatura, si així ho creuen necessari.
Objectius
El curs és una aproximació al debat al voltant de les nocions de modernitat i postmodernitat literàries. Alguns dels textos triats per a caracteritzar aquesta reflexió ocupen un lloc eminent en el cànon actual, han estat analitzats des de metodologies diverses i han tolerat algunes de les més cèlebres realitzacions pràctiques de la crítica literària. En diàleg amb els anteriors, hi posarem altres textos que per la seva capacitat poètica i força crítica apareixen com punts de fuga al cànon occidental, generant les seves pròpies genealogies. L'objectiu de l'assignatura és que les lectures seleccionades constitueixin el punt de partida d'un discurs crític sobre la tradició que aquestes obres (i la seva resposta crítica) han contribuït a definir.
La metodologia de les sessions partirà del close reading i, segons el cas, es podrà relacionar amb altres discursos crítics. Per exemple: els estudis culturals, la crítica feminista i els gender studies i l'estètica de la recepció, entre d'altres.
Resultats d'aprenentatge
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Redactar comentaris de text amb sentit crític.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar-ne els resultats.
- Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la seva relació amb les àrees humanes, artístiques i socials.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
- Identificar les fonts antigues grecollatines en què s'han inspirat artistes i literats de la tradició cultural occidental.
- Reconèixer en textos de la tradició literària europea postclàssica la influència dels gèneres i obres literàries grecollatines.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
- Emmarcar els textos literaris en els corresponents gèneres.
- Emmarcar els textos literaris en els contextos formals i culturals que els corresponen.
- Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar-ne els resultats.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre problemes relacionats amb els fonaments teòrics i els conceptes principals de l'estudi de la crítica literària.
- Resoldre problemes relacionats amb la localització històrica dels textos literaris.
- Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris comparats.
- Detectar el grau de cohesió i coherència dels diferents gèneres i identificar els factors que hi contribueixen, a més de la seva adequació a diferents contextos.
- Identificar i explicar els fonaments bàsics del procés de comunicació literària en cada un dels gèneres i del procés d'interpretació a partir de preguntes i activitats teòriques i/o pràctiques.
- Identificar i explicar les característiques bàsiques dels textos literaris i del procés d'interpretació.
- Identificar diferents elements literaris i la seva inserció en diferents textos i estils discursius.
- Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
Continguts
Temes:
1. Modernitat i Postmodernitat. Història, sentit i discussió dels dos conceptes
2. El naixement de la poesia moderna: de Charles Baudelaire a Fernando Pessoa [selecció de textos del CV]
3. Més enllà del realisme narratiu decimonònic: simbolisme, psicologisme i absurd
4. Literatura concentracionària: el final definitiu dels ideals il·lustrats
5. Distopia
6. Els camins de la narrativa postmoderna: realisme màgic i el fantàstic
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| classes magistrals | 55 | 2,2 | |
| tutories programades | 20 | 0,8 | |
| treballs escrits | 75 | 3 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos.
· Activitats supervisades (15%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes tant relacionats amb el temari de l'assignatura com, sobretot, amb els treballs escrits que l'alumnat haurà de presentar.
· Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de dos treballs escrits.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen 2 | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 |
| Examen 1 | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 22, 23 |
| Test sobre discursos crítics | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 21, 23 |
L'avaluació es realitzarà mitjançant dues proves a l'aula i un breu test de 30 minuts sobre textos crítics relacionats amb l'assignatura. L'alumnat només podrà presentar-se a la recuperació en el cas que hagi presentat tots els treballs i hagi obtingut un suspens de nota mitjana.
1) Exàmens 1 i 2: es preveu un examen parcial de la primera part de l'assignatura i un examen de la segona part. Les proves inclouran: a) un comentari de text sobre alguna de les lectures obligatòries b) una prova amb preguntes de síntesis i interpretació dels continguts vists a classe. En la correcció es valorarà la capacitat de respondre de manera clara, ordenada i pertinent a la pregunta formulada.
2 Test breu a l'aula: La prova tindrà una durada de 30 minuts i versarà sobre textos crítics de la bibliografia tractats prèviament a classe.
Els estudiants d’intercanvi que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que es pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. Les activitats en què s’hagi detectat frau o mal ús de la IA no es poden recuperar. És a dir, en cap cas s'admetrà en cap dels exercicis d'avaluació el plagi (total o parcial) ni l'ús d'Intel·ligència Artificial.
L'estudiant rebrà la qualificació de NO avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.En el cas d'una avaluació no positiva, l'estudiant podrà fer nous lliuraments (treballs, comentari) i proves extraordinàries que tindran el mateix nivell de dificultat i la mateixa tipologia que les proves ordinàries. Només podran optar a la recuperació de l’assignatura d'aquells exàmens que s'hagin avaluat prèviament, sempre que s'hagi obtingut una nota mínima de 3 en la mitjana de l'assignatura. La revisió dels exercicis tindrà lloc al despatx del professor, previ anunci del dia i l’hora.
Avaluació única
L'alumne podrà realitzar els tres exercicis d'avaluació, amb el mateix valor, al final de curs en un sol dia en una data que serà fixada a inicis de curs, coincidint amb la data de l'última prova. S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Bibliografia
La present llista conté les referències bibliogràfiques fonamentals per al marc teòric de l'assignatura (definició i estudi de la modernitat i la postmodernitat).
La bibliografia específica per a cada autor i obra es consignarà durant el curs.
AA.VV., La polémica de la postmodernidad, monográfico de Revista de Occidente, núm. 66 (noviembre de 1986).
Barth, John, «Literatura postmoderna», Quimera, 46/47 (1984-1985), pp. 13-21.
Calinescu, Matei, Cinco caras de la modernidad, Tecnos, Madrid, 1991.
Calvino, Italo, Seis propuestas para el próximo milenio, Ediciones Siruela, Madrid, 1989.
Feher, Ferenc, “Comentario sobre el intermezzo postmodernista”, Revista de Occidente, núm. 66 (noviembre de 1986), pp. 57-74.
Foster, Hal (ed.), La posmodernidad, Kairós, Barcelona, 1985.
Gay, Peter, Modernidad. La atracción de la herejía de Baudelaire a Beckett, Paidós, Barcelona, 2007.
Habermas, Jurgen, El discurso filosófico de la modernidad, Taurus, Madrid, 1989.
Hart, J., “Comparative Poetics, Postmodernism and the Canon: An Introduction”, Canadian Canadian Review of Comparative Literature / Revue Canadienne de Littérature Comparée, 20:1-2 (1993), pp. 1-8.
Hutcheon, Linda, A Poetics of Postmodernism: History, Theory and Fiction, Routledge, Londres, 1988.
Jameson, Fredric, Teoría de la postmodernidad, Trotta, Madrid, 1996.
Jauss, Hans-Robert, «Italo Calvino: Si una noche deinvierno un viajero. Informe sobre una estética postmoderna», en Las transformaciones de lo moderno, Visor, Madrid, 1995, pp. 223-251.
Lipovetski, Gilles, La era del vacío. Ensayos sobre el individualismo contemporáneo, Anagrama, Barcelona, 1993.
Lipovetski, Gilles, y Sébastien Charles, Los tiempos hipermodernos, Anagrama, Barcelona, 2006.
Llovet, Jordi, “Vigencia de la modernidad”, La Página, núm. 3 (junio de 1990), pp. 8-15.
Lyon, David, Postmodernidad, Alianza Edtorial, Madrid, 1996.
Lyotard, Jean-François, La condición postmoderna, Cátedra, Madrid, 1986.
Lyotard, Jean-François, «Reescribir la modernidad», Revista de Occidente, 66 (noviembre de 1986), pp.23-33.
Marchán Fiz, Simón, «Le bateau ivre: para una genealogía de la sensibilidad postmoderna», Revista de Occidente, 42 (noviembre de 1984), pp. 7-28.
Navajas, Gonzalo, «Retórica de la novela postmoderna española», en Teoría y práctica de la novela española posmoderna, Edicions del Mall, Barcelona, 1987, pp. 13-40.
Navajas, Gonzalo, Más allá de la posmodernidad, EUB, Barcelona, 1996.
Pardo, José Luis, «Filosofía y clausura de la modernidad», Revista de Occidente, 66 (noviembre de 1986), pp. 35-47.
Perloff, Marjorie, «Modernist Studies», en S. Greenblatt-G. Gunn, Redrawing the Boundaries, Modern Language Association, Nueva York, 1992, pp. 154-178.
Picó, Josep (comp.), Modernidad y postmodernidad,Alianza Editorial, Madrid, 1988.
Roas, David, Tras los límites de lo real. Una definición de lo fantástico, Páginas de Espuma, Madrid, 2011.
Rowe, John Carlos, «Postmodernist Studies», en S. Greenblatt-G. Gunn, Redrawing the Boundaries, Modern Language Association, Nueva York, 1992, pp. 179-208.
Ruiz-Ruano, Míriam. L'autor que mira de reüll: la tradició a la literatura moderna i postmoderna. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2022.
Saldaña, Alfredo, “Postmodernidad: Todo vale, aunque de nada sirva”, Tropelías, núm. 5-6 (1994-1995), pp. 349-369.
Santiáñez, Nil, Investigacionesliterarias. Modernidad, historia de la literatura y modernismo, Crítica, Barcelona, 2002.
Vattimo, Gianni, et al., En torno a la posmodernidad, Anthropos, Barcelona, 1990.
Wellmer, Albrecht, Sobre la dialéctica de modernidad y postmodernidad, Visor, Madrid, 1993.
Programari
Cap
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura