Logo

Grans temes de la filosofia

Codi: 100219
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Musicologia FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Laura Benitez Valero
Correu electrònic :
laura.benitez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

 

Objectius

El curs ofereix una introducció als temes i debats fonamentals de la història del pensament.

Resultats d'aprenentatge

  1. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  2. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics.
  3. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  4. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
  5. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text.
  6. Distingir alguns textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
  7. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  8. Reconstruir la posició d'un autor propi de la filosofia de manera clara i precisa.
  9. Argumentar sobre diversos temes i problemes filosòfics a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats
  10. Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
  11. Resumir els arguments centrals dels textos filosòfics analitzats
  12. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  13. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts


1. Pensar des del so: què és la filosofia?

1.1. La filosofia com a pràctica de pensament i d'escolta.

1.2. El so com a dispositiu filosòfic: percepció, experiència i imaginació.

1.3. Filosofia, arts sonores i pràctiques experimentals.


2. Què podem conèixer? Escolta, percepció i producció de coneixement

2.1. L'escolta com a forma de coneixement.

2.2. Cos, percepció i medi: el debat entre representació i experiència.

2.3. Tecnologies de l'escolta, enregistrament i construcció de la realitat.


3. Com convivim? Ètica, política i comunitats sonores

3.1. Escolta, alteritat i convivència.

3.2. Espai públic, paisatge sonor i ecologia acústica.

3.3. Veu, silenci, poder i formes de resistència.


4. Pràctiques sonores i pensament contemporani

4.1. Cos, afectes i relació ment-cos.

4.2. Gènere, identitat i polítiques de la veu.

4.3. Ecologies sonores i crisi ambiental.

4.4. So, intel·ligència artificial, algoritmes i cultures digitals.

4.5. Globalització, memòria i pràctiques sonores situades.

4.6. Experimentació sonora com a recerca i producció de pensament.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Seminaris 11 0,44
Estudi/Resolució de Casos 31 1,24
Lectures de la bibliografia recomanada 44 1,76
Tutories 22 0,88
Classes Magistrals 35 1,4

La metodologia del curs combina presentacions de la teoria per part del professorat i activitats participatives en forma de seminari i tallers.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assaig o peça sonora breu 33,3% 2,5 0,1 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13
Projecte final i presentació 33,3% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13
Cartografia d'escolta i comentari crític 33,3% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 6, 9, 10

Sistema d'avaluació


L'avaluació continuada constarà de tres proves, vinculades als diferents blocs de continguts de l'assignatura. Aquestes proves combinaran l'anàlisi filosòfica, l'experimentació sonora i la reflexió crítica, d'acord amb els objectius del curs.


Prova 1. Cartografia d'escolta i comentari crític

L'alumnat elaborarà una breu cartografia o diari d'escolta a partir d'un recorregut o situació proposada pel professorat. Aquesta pràctica anirà acompanyada d'un comentari escrit que articuli l'experiència d'escolta amb els conceptes filosòfics treballats durant els primers blocs de l'assignatura.


Prova 2. Assaig o peça sonora breu


L'estudiant desenvoluparà una reflexió al voltant d'un problema ètic, polític o social abordat durant el curs. Aquesta podrà adoptar el format d'un assaig breu o bé d'una peça sonora original (podcast, composició, enregistrament de camp comentat o format equivalent), sempre acompanyada d'un text que expliciti les decisions conceptuals i metodològiques adoptades.

Prova 3. Projecte final i presentació


La darrera prova consistirà en el desenvolupament d'un petit projecte que abordi algun dels grans reptes del pensament contemporani a través de les pràctiques sonores. El projecte podrà adoptar formats diversos (assaig expandit, peça sonora, instal·lació documentada, podcast, cartografia sonora, etc.) i serà presentat oralment davant del grup en una exposició d'un màxim de quinze minuts, seguida d'un breu debat.


Es reservaran les darreres sessions del curs per a la presentació dels projectes finals.


Cada prova es qualificarà sobre 10 punts. La qualificació final de l'assignatura serà la mitjana de les tres proves.


Per superar l'assignatura caldrà obtenir una qualificació mínima de 4 punts de mitjana i haver realitzat 2/3 de les proves d'avaluació.


En el moment de plantejar cada activitat, el professorat informarà l'alumnat dels criteris específics d'avaluació, del calendari de lliurament i del procediment de revisió de les qualificacions.


L'alumnat que no hagi superat alguna de les proves, podrà presentar una nova versió de l'activitat corresponent incorporant les observacions rebudes durant el procés de revisió.


Alternativament, el professorat podrà proposar una prova individual de caràcter reflexiu o pràctic que acrediti l'assoliment de les competències associades als continguts no superats.


Per tenir dret a la reavaluació serà necessari haver-se presentat, com a mínim, a dues de les tres proves d'avaluació.


L'alumnat rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.


En cas que l'alumnat cometi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una alteració significativa de la qualificació d'una activitat d'avaluació, aquesta serà qualificada amb 0, amb independència del procediment disciplinari que pugui correspondre. Si es detecten diverses irregularitats en una mateixa assignatura, la qualificació final serà de 0.


Model 1 - Ús prohibit: “En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA

serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat


Les estudiants Erasmus que necessitin marxar abans de les dates fixades per a l’avaluació ho han de justificar amb un document oficial de la seva universitat d’origen adreçat al Responsable d’Intercanvis del Grau i que acrediti una necessitat de calendari (solapament amb l’activitat acadèmica a la universitat d’origen).



Bibliografia

Aquesta bibliografia són alguns dels llibres que s’utilitzen a classe per a qüestions específiques, cap d’ells fa la funció de “manual” per seguir l’assignatura.


Bréhier, Émile (1998) Història de la filosofia i de la ciència. Madrid: Tecnos.

Copleston, Frederick (2001) Manual de Filosofía, 9 vol. Barcelona: Ariel.

Federici, Silvia (2004) Calibán y la bruja. Madrid: Traficantes de Sueños.

Ferrater Mora, Josep (1981) Diccionario de Filosofía, 4 vol. Madrid: Alianza.

Geymonat, Ludovico (1998) Història de la filosofia i de la ciència. Barcelona: Crítica.

Jaspers, Karl (1993) Introducció a la Filosofia. Barcelona: Edicions 62.

LaBelle, Brandon (2006) Background Noise: Perspectives on Sound Art. New York: Continuum.

LaBelle, Brandon (2018) Sonic Agency: Sound and Emergent Forms of Resistance. London: Goldsmiths Press.

Rowlands, Mark (2009) El filósofo y el lobo. Barcelona: Seix Barral.

Reale, Giovanni et al. (1988) Historia del pensamiento filosófico y científico, 3 vol. Barcelona: Herder.

Schafer, R. Murray (1994) The Soundscape: Our Sonic Environment and the Tuning of the World. Rochester: Destiny Books.

Stanford Encyclopedia of Philosophy. Veure: https://plato.stanford.edu/

Szendy, Peter (2008) Listen: A History of Our Ears. New York: Fordham University Press.

Terricabras, Josep Maria (coord.) (2001) El pensament filosòfic i científic. Vol. I i II. Barcelona: Pòrtic.

Voegelin, Salomé (2010) Listening to Noise and Silence: Towards a Philosophy of Sound Art. New York: Continuum.

Voegelin, Salomé (2014) Sonic Possible Worlds: Hearing the Continuum of Sound. New York: Bloomsbury.

Volpi, Franco (2005) Enciclopedia de obras de filosofía. Barcelona: Herder.

Weston, Anthony (1994) Las claves de la argumentación. Barcelona: Ariel.

Programari

No és necessari cap programari específic.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt