
Termodinàmica i Mecànica Estadística
Codi: 100157Crèdits: 9
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Física | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Vicenç Mendez Lopez
- Correu electrònic :
- vicenc.mendez@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomanable que hagi superat els dos primers cursos.
Objectius
1. Saber distingir un sistema termodinàmic del que no ho és
2. Identificar el sistema i el medi
3. Diferenciar entre variables d'estat o de procés
4. Saber interpretar els diferents tipus de processos termodinàmics
5. Entendre el concepte de límit termodinàmic
6. Deduïr la funció de partició d'un sistema i a partir d'ella les equacions d'estat
7. Aplicar el teorema d'equipartició de l'energía
8. Diferenciar entre processos reversibles i irreversibles
9. Canviar de representació en la equació fonamental d'un sistema
10. Entendre el concepte microscòpic de pressió d'un gas
11. Interpretar els criteris d'estabilitat termodinàmica i relaciona-los amb l'aparició de transicions de fase
12. Analitzar les transicions de fase de primer ordre. Entendre la teoria de Landau per les transicions de fase de primer i segon ordre
13. Construir el model d'Ising per la interacció entre dipols magnètics. Aplicar l'aroximació de camp mig, interacció entre primers veIns i el mètode de la matriu de transferència
14. Distingir entre gas real i ideal. Relacionar el potencial d'interacció intermolecular amb el desenvolupament del virial
15. Comprendre els processos de liqüefacció de gasos
16. Interpretar la radiació electromagnètica en equilibri com un gas de bosons en elmarc de les estadísitques quàntiques i derivar-ne les equacions d'estat
17. Utilitzar la col·lectivitat macrocanònica per estudiar les fluctuacions del nombre de partícules i l'equilibri de fases
Resultats d'aprenentatge
- Raonar críticament, tenir capacitat analítica, usar correctament el llenguatge tècnic i elaborar arguments lògics.
- Transmetre, de forma oral i escrita, conceptes físics de certa complexitat fent-los comprensibles en entorns no especialitzats.
- Diferenciar els dominis d'actuació de la termodinàmica i de la mecànica estadística.
- Establir les variables termodinàmiques que descriuen els estats d'equilibri per a diferents sistemes i plantejar l'equació corresponent de Gibbs.
- Relacionar els criteris d'estabilitat amb els principis de la termodinàmica i verificar l'estabilitat d'un sistema termodinàmic.
- Descriure la informació continguda en les diferents equacions d'estat d'un sistema.
- Descriure les propietats que diferencien el comportament real de l'ideal en un gas.
- Descriure la informació física continguda en els coeficients del virial.
- Interpretar físicament les derivades parcials de les diferents magnituds termodinàmiques.
- Precisar la necessitat d'una descripció estadística clàssica o quàntica per a un gas ideal.
- Analitzar els límits a baixa i alta temperatura de qualsevol sistema.
- Analitzar la informació continguda en els diferents diagrames de fases en equilibri.
- Calcular el nombre de microestats per a sistemes clàssics i discrets.
- Calcular la funció de partició d'un sistema en qualsevol col·lectiu.
- Deduir les equacions d'estat d'un sistema a partir de la funció de partició.
- Deduir l'equació fonamental en diferents representacions.
- Calcular el segon coeficient del virial a partir del potencial d'interacció.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
Continguts
1. Estructura formal de la Termodinàmica
1.0. Repas de les lleis de la Termodinàmica
1.1. L’equació fonamental
1.2. Forma d’Euler de l’energia interna. Equació de Gibbs-Duhem
1.3. Transformades de Legendre. Potencials termodinàmics
1.4. Relacions de Maxwell per un fluid
1.5. Condicions d’estabilitat
2. Descripció microscòpica dels sistemes macroscòpics
2.1. Microstats i Macrostats. Espai de fases
2.2. Col·lectivitats
2.3. Col·lectivitat microcanònica
2.4 Equilibri tèrmic. Connexió Termodinàmica-Mecànica Estadística
2.5. Aplicació al gas ideal monoatòmic
2.6. Sistemes discrets
2.7. Entropia estadística
2.8. Distribució de Maxwell-Boltzmann
2.9. Pressió
2.10. Efussió
3. Col·lectivitat Canònica
3.1. Funció de partició.
3.2. Sistemes ideals
3.3. Degeneració de l'energia
3.4. El gais ideal monoatòmic en un potencial
3.5. Teorema d’equipartició de l’energia
3.6. Sistemes discretes
4. Sistemes magnètics
4.1. Termodinàmica de sistemes magnètics
4.2. Paramagnetisme clàssic
4.3. Paramagnetisme d'spin 1/2. Tractaments microcanònic i canònic
4.4. Desmagnetització adiabàtica
5. Transicions de fase
5.1. Classificació. Diagrames P- V , P - µ i P - T . Equació de Clapeyron
5.2. Equilibri vapor-fase condensada
5.3. El punt crític
5.4. Classificació d'Ehrenfest de les transicions defase
5.5. Transicions de fase de segon ordre
6. Model d’Ising
6.1. Cadena unidimensional
6.2. Cadena unidimensional oberta
6.3. Aproximació de camp mig
7. Gasos reals
7.1. Factor de compressibilitat. Desenvolupaments del virial
7.2. Potencial d’interacció. Funció de partició configuracional
7.3. Segon coeficient del virial. Equació de van der Waals
7.4. Gas reticular
7.5. Llei d’estats corresponents
7.6. Expansions de Joule i Joule-Kelvin
8. Fotons
8.1. Estadística de bosons i fermions
8.2 Densitat d'energia. Degeneració d'estats
8.3. Distribució de Planck
8.4. Equacions d'estat d'un gas de fotons
9. Col·lectivitat macrocanònica
9.1. Funció de partició
9.2. Connexió amb la termodinàmica
9.3. Sistemes discrets
9.4. Fluctuacions
9.5. Sistemes ideals. El gas ideal monoatòmic
9.6. Equilibri sòlid-vapor
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Estudi de l'assignatura | 136 | 5,44 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Classes magistrals | 45 | 1,8 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Lluirament de problemes resolts a classe | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Classes de problemes | 25 | 1 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
- Activitats presencials
Classes magistrals
Les classes magistrals seràn impartides pel professor de teoría on es presentarán els conceptes, desenvolupaments i principis bàsics de l'assignatura
Classes de problemes
El professor de problemes resoldrà a classe alguns dels problemes de la col·lecció que prèviament l'alumne haurà hagut d'intentar resoldre.
També s'intentarà utilitzar dinàmiques de treball en grup i de discussions alternatives.
Classes de tutorització
En cas que l'ensenyament sigui semipresencial es faran classes de dubtes de teoria i problemes dels temes que els alumnes hagin estudiat virtualment
- Activitats autònomes
Estudi
Hem comptabilitzat que l'estudiant ha de dedicar 2 hores d'estudi per cada hora de classe magistral.
- Activitats supervisades
Problemes resolts a classe
Es faran fins a cinc sessions de 1h a les hores de classe de problemes on els estudiants resoldran un problema que serà lliurat i avaluat
ENQUESTES
Està previst deixar 15 minuts al final de classe quan calgui respondre les enquestes institucionals
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen primer parcial | 37,5% | 3 | 0,12 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13, 14, 15, 16 |
| Examen segon parcial | 37,5% | 3 | 0,12 | 7, 8, 11, 12, 17 |
| Lluirament de problemes resolts a classe | 25% | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 |
| Examen de repesca | 75% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Examens parcials i/o final (recuperació)
Es faràn dos examens parcials. El primer parcial avaluarà els continguts de la primera meitat del curs, mentre que el segon avaluarà la resta. En cas que la mitjana de parcials sigui inferior a 4 l'alumne haurà de presentar-se a l'examen final per recuperar aquesta part avaluable. No es podrà presentar a l’examen final si prèviament no s’ha examinat dels examens parcials.
Recuperació dels examens
Es podran presentar a l'examen final/recuperació aquells alumnes tinguin una nota mitjana de parcials sigui inferior a 4 o bé els alumnes que hagin superat els examens parcials i vulguin pujar nota. En aquest darrer cas quedarà la major de les qualificacions obtingudes (mitjana de parcials o repesca)
Lliurament de problemes resolts a classe
Els 5 problemes resolts a classe i lliurats serán avaluats i formaran part de la qualificació final de l’assignatura. Aquesta part avaluable no es recupera
Qualifació final
La nota final serà el 75 % de la proba més el 25 % dels lliurament de problemes resolts a classe si la nota de l’examen final és superior o igual a 4.0. Si la nota de la proba és inferior a 4.0 o si la nota final calculada anteriorment no arriba a 5, l’estudiant té una altra oportunitat de superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la data que fixi la coordinació de la titulació. La nota final es tornarà a calcular com abans, és a dir si la nota de l'examen de recuperació és superior o igual a 4.0 llavors la nota final serà el 75 % de la proba més el 25 % dels problemes dels seminaris.
No Presentat
Es considerarà NO PRESENTAT quan l'alumne no es presenta a cap examen o bé es presenta només a un dels dos examens parcial i no es presenta a l'examen final. Els altres casos es consideraran com a PRESENTAT és a dir: si ha presentat als dos parcials, si ha presentat només al final/repesca o si s'hapresentat a algun dels parcials i al final.
Avaluació única
L’alumnat que s’hagi acollit a la modalitat d’avaluació única haurà de realitzar una prova final que consistirà en un examen basat en problemes. Quan hagi finalitzat, lliurarà els problemes que el professor li encarregui. Aquestes proves es duran a terme al mateix dia, hora i lloc que les proves del segon parcial de la modalitat d'avaluació continuada.
Ús de la IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol activitat avaluable que inclogui fragments generats amb IA
serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Irregularitats en actes d'avaluació
La realització de qualsevol irregularitat en un acte d’avaluació (frau acadèmic, plagi o ús indegut de la IA), que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació, suposa que aquest acte es qualificarà amb un 0. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0. Al marge d’això, es podrà instruir un procés disciplinari a l’estudiant que incorri en alguna d’aquestes irregularitats.
Bibliografia
Bibliografía més rellevant
- Robert H Swendsen, An Introduction to Statistical Mechanics and Thermodynamics (Oxford Graduate Texts, 2nd Ed. ISBN-10: 0198863926) 2019
- S. K. Roy, Thermal Physics And Statistical Mechanics (New Age International Publishers, 2001)
- K. Huang, Introduction to Statistical Physics, CRC, 2001
- D. V. Schroeder, An Introduction to Thermal Physics, Addison Wesley, 2000
- S. J. Blundell and K. M. Blundell, Concepts in Thermal Physics, Oxford UP, 2006
- M. Criado-Sancho y J. Casas-Vázquez, Termodinámica química y de los procesos irreversibles, Pearson/Addison Wesley, Madrid, segona edició, 2004.
- Yi-Chen Cheng, Macroscopic and Statistical Thermodynamics (World Scientific, 2006)
Bibliografía addicional
- J. J. Brey, J. de la Rubia, J. de la Rubia, Mecánica Estadística, UNED, 2001
- R. Kubo, Thermodynamics, North Holland, Amsterdam, 1968.
- F. Reif, Fundamentals of Statistical Physics and Thermal Physics, McGraw-Hill, 1985
- D. A. McQuarrie, Statistical Mechanics, Harper Collins, 1976
- M.W. Zemansky y R.H. Dittman, Calor y Termodinámica, McGraw-Hill, Madrid, 1990.
- C.J. Adkins, Termodinámica del equilibrio, Reverté, Barcelona, 1977.
- P.W. Atkins, La Segunda ley, Prensa científica, Barcelona 1992.
Programari
S'utilitzarà el programari en Python per les activitats de simulació durant el segon quadrimestre
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | anual | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | anual | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | anual | matí-mixt |