Literatura Espanyola Actual
Codi: 100085Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats | OP | 3 |
| Humanitats | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- José Ramón Lopez Garcia
- Correu electrònic :
- joseramon.lopez@uab.cat
Equip docent
- Francisca Montiel Rayo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L'estudiant haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els errors comesos a les activitats d'avaluació descomptaran 0,25 punts cadascun.
Objectius
A aquesta assignatura s'oferirà un panorama del desenvolupament de la literatura espanyola des de l'inici de la transició democràtica fins avui. Per fer-ho, després de recordar l'evolució de la literatura espanyola durant el segle XX (de l'Edat de Plata fins al final de la postguerra), s'estudiaran les tendències i els principals autors i moviments estètics conreats a l'España democràtica, des del 1975 fins a l'actualitat.
L'assignatura també pretén donar a conèixer als estudiants els mitjans de difusió de la literatura espanyola actual (premis literaris, suplements culturals de la premsa i revistes de literatura), els procediments d'anàlisi i de valoració de la literatura del moment, com el comentari de text i la ressenya crítica, i la importància de la seva inserció en la història literària, social i política del període.
Resultats d'aprenentatge
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
- Elaborar un resum a partir d'un text donat.
- Identificar i explicar les estructures bàsiques de les obres literàries.
- Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
- Descriure les característiques d'un text literari amb els mètodes propis d'anàlisi de la disciplina.
- Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris.
- Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
- Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
- Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada.
Continguts
TEMES
1. Introducció: La literatura espanyola des de l'Edat de Plata fins al final del franquisme.
2. Literatura espanyola actual: Definició, contextualització i delimitacions.
3. Els gèneres narratius:
3.1. La narrativa breu: Els contes de Cristina Fernández Cubas.
3.2. La novel·la. Tendències i autors significatius.
4. Principals tendències poètiques:
5. De la generació Bradomín al teatre de la memòria:
5.1. El teatre de Juan Mayorga.
5.2. El teatre d'Alberto Conejero.
LECTURES OBLIGATÒRIES
1. FERNÁNDEZ CUBAS, Cristina. Mi hermana Elba y Los altillos de Brumal (1988).
2. CHIRBES, Rafael. La buena letra (1992).
3. LLAMAZARES, Julio. Distintas formas de mirar el agua (2015).
4. Una novel·la a triar entre les següents:
ARAMBURU, Fernando. El niño (2024).
MESA, Sara. Oposición (2025).
SOLLA SOBRAL, Lucía. Comerás flores (2025).
5. Un estallido. Antología de la poesía española 2000-2025 (2026).
6. MAYORGA, Juan, Hamelin (2005).
7. CONEJERO, Alberto, La piedra oscura (2014).
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutorías programadas | 12 | 0,48 | 1, 3, 6, 7, 8 |
| Clases magistrales y prácticas | 60 | 2,4 | 1, 3, 6, 7, 8 |
| Estudio personal y elaboración de trabajos, comentarios analíticos y exposiciones | 60 | 2,4 | 1, 3, 6, 7, 8 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en seminaris i pràctiques dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió dels textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i el comentari de problemes en els diferents nivells de l'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d'avaluació. L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites i tenint en compte la contribució de l'alumne al millor desenvolupament de les classes.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| examen escrit 2 | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| resenya crítica 2 | 15% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| examen escrit 1 | 30% | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| resenya crítica 1 | 15% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Avaluació continuada
- Examen parcial 1 (30%): Temes 1 a 3 i lectures obligatòries de Cristina Fernández Cubas, Rafael Chirbes i Julio Llamazares.
- Examen parcial 2 (30%): Temes 4 i 5 i lectures obligatòries de l'antologia poètica, Juan Mayorga i Alberto Conejero.
- Ressenya crítica 1 (15%): L'estudiant haurà d'escriure a classe una ressenya crítica sobre una novel·la de las tres proposades (Fernando Aramburu, Sara Mesa o Lucía Solla Sobral).
- Ressenya crítica 2 (15%): L'estudiant haurà d'escriure a classe una ressenya crítica sobre una obra de la cartellera teatral.
- Assistència i participació (10%): S'avaluarà l'assistència a classe i la participació oral en el comentari de les obres de lectura obligatòria, a més de la realització de petites activitats escrites relacionades amb el desenvolupament del temari de curs.
A començament de curs s'informarà de les dates de realització de les diferents activitats d'avaluació.
En el moment de realització de cada activitat d'avaluació, el professor o la professora informarà a l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per aprovar l'assignatura l'estudiant ha d'obrenir, un cop feta la mitjana ponderada de les diferents activitats d'avaluació, una nota mínima de 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Recuperació: podran fer-la els estudiants que hagin realitzat 2/3 parts de les activitats d'avaluació i hagin obtingut una mitjana ponderada mínima de 3,5. La recuperació consistirà en la repetició de totes les activitats d'avaluació suspesas (examen parcial 1, examen parcial 2 i ressenya crítica). La nota obtinguda substituirà la nota inicial per tal de calcular novament la mitjana ponderada de l'assignatura.
Els estudiants d'intercanvi que demanin avançar un examen hauran de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la petició.
Avaluació única
- Examen parcial 1 (30%): Temes 1 a 3 i lectures obligatòries de Cristina Fernández Cubas, Rafael Chirbes i Julio Llamazares.
- Examen parcial 2 (30%): Temes 4 i 5 i lectures obligatòries de l'antologia poètica, Juan Mayorga i Alberto Conejero.
- Ressenya crítica 1 (20%): L'estudiant haurà d'escriure a classe una ressenya crítica sobre una novel·la de las tres proposades (Fernando Aramburu, Sara Mesa o Lucía Solla Sobral).
- Ressenya crítica 2 (20%): L'estudiant haurà d'escriure a classe una ressenya crítica sobre una obra de la cartellera teatral.
A començament de curs s'informarà de la data de realització de les activitats d'avaluació única, que coincidirà amb la realització de l'última prova d'avaluació continuada.
En el moment de realització de l'avaluació única, el professor o professora informarà a l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per aprovar l'assignatura l'estudiant ha d'obtenir, després de feta la mitjana ponderada de les diferents activitats d'avaluació, una notamínima de 5.
La recuperació segueix els mateixos criteris que la de l'avaluació continuada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
*** Es lliurarà bibliografia complementària al llarg del curs.
Alberca, Manuel (2007). El pacto ambiguo. De la novela autobiográfica a la autoficción. Madrid: Biblioteca Nueva.
Alonso, Santos (2003). La novela española en el fin de siglo (1975-2001). Madrid: Marenostrum.
Andrés-Suárez, Irene (2010). El microrrelato español. Una estética de la elipsis. Palencia: Menoscuarto, Palencia, 2010.
Calvo Carilla, José Luis e Isabel Carabantes de las Heras (eds.( (2011). Estéticas de la crisis. De la caída del Muro de Berlín al 11-S. Zaragoza: Institución Fernando El Católico.
Champeau, Geneviève; Jean-Francois Carcelen; Georges Tyras y Fernando Valls (eds.) (2011). Nuevos derroteros de la narrativa actual. Veinte años de creación. Zarazoga: Prensas Universitarias de Zaragoza.
Díaz Marcos, Ana María (2018). Escenarios de crisis: dramaturgas españolas del nuevo milenio. Sevilla: Benilde.
Gracia, Jordi (ed.) (2000). Historia y crítica de la literatura española. 9/1. Los nuevos nombres: 1975-2000. Barcelona: Crítica.
Gracia, Jordi y Domingo Ródenas (2011). Historia de la literatura española. Vol. 7. Derrota y restitución de la modernidad, 1939-2010. Dirigida por José-Carlos Mainer. Barcelona: Crítica.
Iravedra, Araceli (ed.) (2016). Hacia la democracia. La nueva poesía (1968-2000). Madrid: Visor.
López de Abiada, José Manuel y Hans-Jörg Neuschäfer (eds.) (2004). Entre el ocio y el negocio: industria editorial y literatura en la España de los 90. Madrid: Verbum.
Lyotard, Jean-François (1987). La condición posmoderna. Madrid: Cátedra.
Mainer, José-Carlos, y Santos Juliá, El aprendizaje de la libertad. 1973-1986. La cultura de la transición. Madrid: Alianza.
Martínez Valderas, Jara, Alba Saura Clares, y Diana I. Luque (2023). Teatro y artes escénicas en el ámbito hispánico. Siglo XXI: escenas en diálogo. Madrid: Cátedra.
Oliva, César (2004). La última escena (teatro español de 1975 a nuestros días). Madrid: Cátedra.
Pozuelo Yvancos, José María (2004). Ventanas de la ficción. Narrativa hispánica, siglos XX y XXI. Barcelona: Península.
___ (2009). Figuraciones del yo en la narrativa: Javier Marías y Enrique Vila-Matas, Valladolid: Cátedra Miguel Delibes, Universidad de Valladolid.
___ (2010). 100 narradores españoles de hoy. Palencia: Menoscuarto.
Prieto de Paula, Ángel Luis (2007). Manual de literatura española actual: de la transición al tercer milenio. Madrid: Castalia.
___ (2010). Las moradas del verbo: Poetas españoles de la democracia (Antología). Madrid: Calambur.
___ (2012). Poesía. Textos y contextos. Alicante: Aguaclara.
Ragué Arias, Maria Josep (1996). El teatro de fin de milenio en España: de 1975 hasta hoy. Barcelona: Ariel.
Rodríguez-Gaona, Martín (2019), La lira de las masas. Internet y la crisis de la ciudad letrada: una aproximación a la poesía de los nativos digitales, Madrid: Páginas de Espuma.
Santos Sánchez, Diego y Berta Muñoz Cáliz (2023). Teatro y artes escénicas en el ámbito hispánico. España. Siglo XX: una historia en tres actos. Madrid: Cátedra.
Sobejano, Gonzalo (2003). Novela española contemporánea 1940-1995. Madrid: Marenostrum.
Valls, Fernando (2003). La realidad inventada. Análisis crítico de la novela española actual. Barcelona: Crítica.
___ (2008). Soplando vidrio y otros estudios sobre el microrrelatoespañol. Madrid: Páginas de Espuma.
Vargas Llosa, Mario (2012). La civilización del espectáculo. Madrid: Alfaguara.
Lectures obligatòries
ARAMBURU, Fernando (2024). El niño. Barcelona: Tusquets.
CHIRBES, Rafael (2025). La buena letra. Barcelona: Anagrama.
CONEJERO, Alberto (2026), La piedra oscura. [Ushuaia. En mitad de tanto fuego]. Edición de Emilio Peral Vega y Simone Trecca. Madrid: Cátedra.
FERNÁNDEZ CUBAS, Cristina (2024). Mi hermana Elba. Los altillos de Brumal. Barcelona: Tusquets.
LLAMAZARES, Julio (2016). Distintas formas de mirar el agua. Barcelona: Debolsillo.
MAYORGA, Juan (2024). Hamelin. [La tortuga de Darwin]. Edición de Emilio Peral Vega. Madrid: Cátedra.
MESA, Sara (2025). Oposición. Barcelona: Anagrama.
SOLLA SOBRAL, Lucía (2025). Comerás flores. Barcelona: Libros del Asteroide.
VV. AA. (2026). Un estallido. Antología de la poesía española 2000-2025. Edición de Raúl Molina Gil y Álvaro López Fernández. Madrid: Cátedra.
Programari
No cal disposar de cap programa informàtic especial.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |