
Història de les Idees Polítiques
Codi: 100054Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats | OP | 3 |
| Humanitats | OP | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Javier Antón Pelayo
- Correu electrònic :
- javier.anton@uab.cat
Equip docent
- Javier Antón Pelayo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomanable haver cursat les assignatures obligatòries d'història i pensament filosòfic de primer i segon curs del grau d'Humanitats
Objectius
Assignatura optativa que forma part de la menció en “Cultura contemporània” del grau d'Humanitats. Analitza la teoria política des del món clàssic fins l’actualitat, mostrant un interès específic per les obres canòniques vinculades amb l'organització de la societat i el desenvolupament de l’estat. L’anàlisi serà particularment sensible a la utilització contemporània de determinats autors, teories i conceptes polítics clàssics.
Resultats d'aprenentatge
- Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
- Interpretar la informació normativa localitzada als webs d'institucions normatives a Internet.
- Analitzar críticament el passat, la naturalesa del discurs històric i la funció social de la ciència històrica
- Analitzar els processos històrics que condueixen als conflictes bèl·lics
- Avaluar críticament els diferents enfocaments actuals de l'estudi de la història de Catalunya
- Avaluar críticament els models que expliquen les etapes històriques.
- Explicar els processos històrics més rellevants de l'Època Moderna.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Identificar les tensions socials i econòmiques que marquen el pas de l'Edat Mitjana a l'Època Moderna.
- Identificar els conceptes clau que permetin explicar l'Època Moderna.
- Identificar els conceptes històrics clau de les societats espanyola i catalana actuals.
- Llegir i interpretar textos historiogràfics o documents originals i transcriure, resumir i catalogar informació generada a l'Edat Mitjana.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Organitzar i sintetitzar les diverses explicacions existents sobre les causes del canvi social en les diferents etapes històriques de la societat catalana
- Reconèixer les bases de dades bibliogràfiques més idònies per obtenir les fonts sobre un tema determinat.
- Treballar en equip respectant les diverses opinions.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar les fonts de recerca pròpies de l'estudi de la història de Catalunya.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
1. La història del pensament polític. Introducció historiogràfica.
2. Els orígens clàssics de la política
3. El poder polític del Papa i de l’emperador durant l’Edat Mitjana. L’escolasticisme.
4. Els fonaments de l’estat modern.
5. La raó d’estat: Maquiavel, maquiavelisme i antimaquiavelisme.
6. L’estat i Déu. Les concepcions polítiques de la Reforma.
7. La teoria de la “guerra justa” entre els estats i la polèmica sobre l’ocupació d’Amèrica. Francisco Vitoria i l’Escola de Salamanca.
8. La utopia. Les utopies del Renaixement.
9. Les doctrines contractualistes i la teoria de l’absolutisme. De Joan Bodí a Tomàs Hobbes.
10. La pràctica política del “valimiento” i el dret diví dels reis.
11. El parlamentarisme anglès: Locke.
12. La filosofia política de la Il·lustració francesa: Voltaire, Montesquieu i Rousseau.
13. El pensament polític de la Revolució Americana i de la Revolució Francesa.
14. Pensament polític i social contemporani: marxisme y anarquisme
15. Pensament polític i econòmic contemporani: liberalisme
16. El nacionalisme
17. Les propostes polítiques i socials del món actual: democracia, feminisme, ecologia i globalització
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories de seguiment | 5 | 0,2 | 1 |
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | 3, 7, 9 |
| Forum | 5 | 0,2 | 19 |
| Pràctica d'aula (lectura comprensiva) | 25 | 1 | 1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20, 21 |
| Seminaris | 12 | 0,48 | 2, 3, 10 |
| Estudi autònom | 70 | 2,8 | 3, 4, 7, 14 |
L’alumne haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les lectures de les obres dels autors d’època i els articles de diari proposats. Per norma general, les obres d’autors d’època seran exposades en sessions tipus seminari i els articles de diari es valoraran mitjançant el fòrum virtual.
S’haurà de realitzar una pràctica d'aula relacionada amb la comprensió lectora d'un article o capítol de llibre.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Pràctica d'aula evaluable (lectura comprensiva de textos) | 20 | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21 |
| Assistència i participació a les classes, seminaris, tutories i fòrums | 50 | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 14, 18, 19 |
| Dues proves escrites tipus test | 30 | 0 | 0 | 7, 9, 10, 12, 13 |
Avaluació continuada
- Participació qualitativa en els seminaris, tutories i fòrums:
- a) Seminaris: 49 % (7 seminaris, cadascun dels quals representa un 7 % de la nota final)
- b) Tutoria: 1 % (tutoria final)
- Dues proves tipus test:
- a) Test 1 (a mitjan curs): 15 %
- b) Test 2 (final de curs): 15 %
- Pràctica d’aula avaluable (lectura comprensiva de textos): 20 %
NOTES MOLT IMPORTANTS
- En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
- Una vegada l’estudiant hagi participat en més del 20 % dels elements avaluables (corresponents a 20 punts sobre 100), perd l’opció de ser considerat/da “No avaluable” i, en conseqüència, la seva qualificació serà “suspens”, “aprovat”, “notable”, “excel·lent” o “matrícula d’honor”, segons la nota obtinguda.
- En cas que les proves no es puguin fer presencialment, se n’adaptarà el format (sense alterar-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Les tasques, activitats i participació a classe es duran a terme mitjançant fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà per assegurar l’accés de l’estudiantat a aquests recursos o n’oferirà d’altres alternatius que estiguin al seu abast.
- En cas que l’estudiant dugui a terme qualsevol tipus d’irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un determinat acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
- IA: els estudiants poden fer ús en aquesta assignatura de la Intel·ligència Artificial Generativa com un element de suport al seu esforç i creativitat (per cercar informació i aprendre de manera més àgil).
- Estudiants d’intercanvi: els/les estudiants d’intercanvi que sol·licitin avançar un examen han de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
- Correcció lingüística: en les activitats escrites es tindran en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització podrà ser d’entre 0,1 i 0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final de cada activitat d’avaluació.
- Nota mínima: per participar en la recuperació, l’alumnat ha d’haver obtingut, com a mínim, una nota de 3,5/10 punts.
- Durant el període de recuperació únicament existeix la possibilitat de repetir la prova o les proves tipus examen realitzades al llarg del curs.
- Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament la conformitat del professor.
Avaluació única
- Assistència i participació en els seminaris i en la tutoria final:
- a) Assistència a 7 seminaris de lectures: 21 % de la nota final (cada assistència representa un 3 % de la nota final).
- b) Informes de lectures: 28 % de la nota final (7 informes d’una extensió d’entre 4.000 i 5.000 caràcters, referents a 7 lectures obligatòries, cadascun dels quals representa un 4 % de la nota final). Es lliuren el dia que es realitzi l’avaluació única.
- c) Tutoria: 1 % (tutoria inicial i/o final).
- Prova tipus test sobre continguts teòrics: 30 % de la nota final. Es realitza el dia que es dugui a terme l’avaluació única.
- Pràctica d’aula avaluable (lectura comprensiva de textos): 20 %. Es realitza el dia que es dugui a terme l’avaluació única.
NOTES MOLT IMPORTANTS
- En cas que l’estudiant dugui a terme qualsevol tipus d’irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un determinat acte d’avaluació, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se’n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
- IA: els estudiants poden fer ús en aquesta assignatura de la Intel·ligència Artificial Generativa com un element de suport al seu esforç i creativitat (per cercar informació i aprendre de manera més àgil).
- Estudiants d’intercanvi: els/les estudiants d’intercanvi que sol·licitin avançar un examen han de presentar al professorat un document escrit de la seva universitat d’origen que justifiqui la seva sol·licitud.
- Correcció lingüística: en les activitats escrites es tindran en compte les faltes ortogràfiques, sintàctiques o lèxiques. La penalització podrà ser d’entre 0,1 i 0,2 punts per cada falta comesa sobre la nota final de cada activitat d’avaluació.
- Nota mínima: per participar en la recuperació, l’alumnat ha d’haver obtingut, com a mínim, una nota de 3,5/10 punts.
- Durant el període de recuperació únicament existeix la possibilitat de repetir la prova tipus test.
- Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament la conformitat del professor.
Bibliografia
a) Bibliografia bàsica
- Jean-Jacques CHEVALLIER (1983-1984), Histoire de la pensée politique, París: Payot.
- Santiago DELGADO FERNÁNDEZ (2018), Sobre la política: ideas políticas desde la polis a la Revolución Inglesa, Granada: Comares.
- Salvador GINER (1987), Historia del pensamiento social, Barcelona: Ariel.
- Luis GONZÁLEZ SEARA (1995), El poder y la palabra. Idea del Estado y vida política en la cultura europea, Madrid: Tecnos.
- Iain HAMPSHER-MONK (1996), Historia del pensamiento político moderno. Los principales pensadores políticos de Hobbes a Marx, Barcelona: Ariel.
- Fernando QUESADA (ed.) (2008), Ciudad y ciudadanía. Senderos contemporáneos de la filosofía política, Madrid: Trotta.
- Ellen MEIKSINS WOOD (2011), De ciudadanos a señores feudales. Historia social del pensamiento político desde la Antigüedad a la Edad Media, Madrid: Paidós.
- David MILLER (dir.) (1989), Enciclopedia del pensamiento político, Madrid: Alianza.
- Ignacio MOLINA (1998), Conceptos fundamentales de ciencia política, Madrid: Alianza.
- Fernando PRIETO (1993), Historia de las ideas y de las formas políticas, Madrid: Unión Editorial.
- George H. SABINE (1980), Historia de la teoría política, México-Madrid-Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
- Elena SÁNCHEZ DE MADARIAGA (1998), Conceptos fundamentales de Historia, Madrid: Alianza.
- Pablo SÁNCHEZ GARRIDO (dir.) (2011), Historia del análisis político, Madrid: Tecnos.
- Quentin SKINNER (1985-1986), Los fundamentos del pensamiento político moderno, México: Fondo de Cultura Económica, 2 vols.
- Jean TOUCHARD (1987), Historia de las ideas políticas, Madrid: Tecnos.
- Fernando VALLESPÍN (ed.) (1990), Historia de la teoría política, Madrid: Alianza.
b) Lectures del curs (obres d’època).
- SANTO TOMÁS DE AQUINO (1989), La monarquía, Madrid, Tecnos, estudi preliminar, traducció i notes de Laureano Robles i Ángel Checa, (escrit entre 1265 i 1267).
- Nicolás MAQUIAVELO (1998), El príncipe, Madrid: Tecnos, estudi preliminar d’Ana Martínez Arancón itraducció i notes d’ Helena Puigdomènech (escrit el 1513).
- Margaret LUCAS CAVENDISH, La Academia femenina / El convento del placer, Terrassa: Sfabula Editorial, traducció, introducció i notes de Maria Antònia Martí Escayol (escrit el 1662 i 1668)
- Thomas HOBBES (1993), “Leviatán o la materia, forma y poder de una república eclesiástica y civil” a Del ciudadano y Leviatán, Madrid: Tecnos, estudi preliminar i antologia d’Enrique Tierno Galván i traducció d’Enrique Tierno Galván i M. Sánchez Sarto (publicat el 1651), pp. 43-210.
- John LOCKE (2003), Segundo tratado sobre el gobierno civil, Madrid: Alianza, Madrid (publicat el 1690).
- J. B. ERHARD (i altres) (1988), ¿Qué es Ilustración?, Madrid: Tecnos, estudi preliminar d’Agapito Maestre i traducció d’Agapito Maestre i José Romagosa (escrits durant el segle XVIII).
- Karl MARX y Friedrich ENGELS (2009), El manifiestocomunista, Barcelona: Diario Público (publicat el 1848).
- Carl SCHMITT (1996), Sobre el parlamentarismo, Madrid: Tecnos, Estudi preliminar de Manuel Aragón i traducció de Thies Nelsson i Rosa Grueso (publicat el 1923).
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |