Història de l'Art Antic i Medieval
Codi: 100025Crèdits: 6
| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Humanitats | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom :
- Joan Duran Porta
- Correu electrònic :
- joan.duran@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits.
Objectius
L'assignatura pretén oferir una panoràmica bàsica i equilibrada de la història de l’art occidental des de l’Antiguitat grecorromana fins l’època medieval. Té la voluntat de proporcionar als estudiants les claus de lectura bàsiques per a conèixer els arguments i recursos artístics de les èpoques estudiades, així com per a entendre l’evolució de la pràctica artística al llarg del temps, i la seva interrelació amb els diversos contextos històrics i culturals.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar el marc legal dels drets d'autoria en cinematografia.
- Aplicar els coneixements sobre idees estètiques i teoria de l'art a l'anàlisi de la imatge cinematogràfica.
- Contrastar els diferents marcs jurídics aplicables al patrimoni artístic.
- Dissenyar programes museogràfics o de gestió del patrimoni artístic.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració de l'objecte artístic de l'avantguarda i de les últimes tendències artístiques.
- Identificar les imatges artístiques situant-les en el seu context cultural.
- Preparar una proposta d'exposició a partir d'un material proporcionat.
- Reconstruir el panorama artístic del món contemporani.
- Relacionar les creacions artístiques de diferents èpoques amb altres fenòmens culturals.
Continguts
Tema 1. Ordre i bellesa: els orígens grecs de l’art occidental (s. VIII-II aC)
Tema 2. Roma: art i política (s. III aC-III dC)
Tema 3. Una ruptura inesperada: art del Baix Imperi (s. III-IV)
Tema 4. De Roma a Constantinoble (s. V-VII)
Tema 5. Una època no tant obscura: art de l’alta edat mitjana (s. VIII-X)
Tema 6. Nou mon, nova identitat artística: el romànic (s. XI-XII)
Tema 7. Esplendors i crisi en el món del gòtic (s. XIII-XIV)
Tema 8. La tardor medieval i el retorn a la realitat (s. XV)
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Lectures específiques | 10 | 0,4 | |
| Estudi autònom | 60 | 2,4 | |
| Visita a museus o exposicions | 5 | 0,2 | |
| Classes teòriques | 40 | 1,6 | |
| Recull i anàlisi d'imatges | 20 | 0,8 |
L’assignatura es fonamenta en la classe magistral, on el discurs s’acompanya de projecció d’imatges en pwp i es basa en l’anàlisi concret de les obres d’art per evocar a partir d’elles les característiques generals de la producció artística de cada període estudiat. Es completarà la formació amb lectures proposades a classe, i amb l’assistència optativa a exposicions i museus de contingut relacionat amb el temari. La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen parcial | 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Exercici avaluat (assaig) | 10% | 2,5 | 0,1 | 6, 9 |
| Exercici avaluat (reconeixement d'imatges) | 10% | 2,5 | 0,1 | 6 |
| Examen parcial | 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
L'assignatura és avaluada a partir de quatre proves diferents. Dues d'aquestes proves son exàmens parcials, cadascun dels quals compta un 40% de la nota final. Les altres dues proves són exercics que es realitzaran a classe: el primer consistirà en la redacció d'un breu assaig sobre un tema de la primera part de l'assignatura; el segon, en una activitat d'identificació d'imatges del curs. Sobre tots dos exercicis s'informarà degudament a principi de curs.
En cas de no poder presentar-se a qualsevol de les proves per causa justificada (documentalment), aquesta podrà ser recuperada a final de semestre. La no presentació injustificada a un examen no donarà dret a recuperació.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Podrà presentar-se a una recuperació condicionada l'alumnat que hagi suspès l'assignatura amb una nota final (derivada de les quatre proves d'avaluació) entre el 3'5 i el 4'9. La nota màxima d'aquesta recuperació serà un aprovat (5).
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
AVALUACIÓ ÚNICA
L'alumnat podrà acollir-se a l'avaluació única, que constarà d'un examen final sobre tot el temari del curs, i de la realització dels dos mateixos exercicis realitzats durant el curs (o una adaptació d'aquests).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
REVISIÓ DE QUALIFICACIONS
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (via Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
ÚS DE LA IA
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta
d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
BANGO, Isidro, Alta Edad Media. De la tradición hispanogoda al románico, Madrid, 1989
BANGO, Isidro, El arte románico, Madrid, 1989
BANGO, Isidro & Concepción ABAD, Arte medieval I, Madrid, 1996.
BARRAL, Xavier, Contre l’art roman? Essai sur un passé réinventé, París, 2006.
BECKWITH, John, Arte paleocristiano y bizantino, Madrid, 1997 (1979).
BIRON, Isabel, Émaux sur métal du ixe au xixe siècle : histoire, technique et matériaux, Dijon : Éditions Faton, 2015.
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991 (1967).
BORG, Barbara E. (ed), A Companion to Roman Art, Chicester, 2015;
BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991 (1967).
CAILLET, Jean-Pierre (dir), L’Art du Moyen Age. Occident. Byzance. Islam, París, 1995.
CAILLET, Jean-Pierre, L’art carolingien, París, 2005.
CASTELFRANCHI, Liliana, Lo splendore nascosto del Medievo. Arti minore: una storia parallela, Milà, 2005.
CHARLES, Victoria & Klaus H. CARL, Gothic Art, Londres, 2008.
CORTÉS ARRESE, Miguel, Escenarios del arte bizantino, Múrcia, 2017.
DE BLAAUW, Sible, Storia dell’Architettura Italiana. Da Costantino a Carlo Magno, Milà, 2010.
DELIYANNIS, Deborah M., Ravenna in Late Antiquity, Cambridge, 2014.
DELIYANNIS, Deborah M. & Hendrik DEY & Paolo SQUATRITRI, Fifty Early Medieval Things, Ithaca/Londres: Cornell University Press, 2019.
DESCAMPS-LEQUIME, Sophie (dir.), Peinture et couleur dans le mond grec antique, París, 2007.
DODWELL, Charles R. Artes pictóricas en Occidente, 800-1200, Madrid, 1995 (1993).
ETTINGHAUSEN, Richard & Oleg GRABAR & Marilyn JENKINS-MADINA, Islamicart and architecture, 650-1250, New Haven/Londres, 2001.
FRANKFORT, Henry, Arte y arquitectura del Oriente antiguo, Madrid, 1982 (1954).
FRANKL, Paul, Arquitectura gótica, Madrid, 2002 (1962).
GABORIT-CHOPIN, Danielle, Ivoires du Moyen Age, Friburg: Office du Livre, 1978.
GRACIANI, Amparo (ed.), La técnica de la arquitectura en la Antigüedad, Sevilla, 2011.
GRABAR, André, La iconoclastia bizantina, Madrid, 1998 (1984).
GRANT, Michael, Art in the Roman Empire, Londres-Nova York, 1995.
HOURIHANE, Colum (ed.), From minor to major. The minor arts in Medieval Art History, Princeton: Index of Christian Art, 2012.
JENSEN, Robin M. & Mark D. ELLISON (eds.), The Routledge Handbook of Early Christian Art, Londres, 2020.
KRAUTHEIMER, Richard, Arquitectura paleocristiana y bizantina, Madrid, 1984.
LASKO, Peter, Arte sacro 800-1200, Madrid, 1999 (1972).
LOWDEN, John, Early Christian & Byzantine art, Londres, 1997.
McCLENDON, Charles B., The Origins of Medieval Architecture. Building in Europe 600-900 AD, New Haven-Londres 2005.
McCORMACK, Robin, Byzantine Art, Oxford, 2018 (2000)
NESS, Lawrence, Early Medieval Art, Oxford, 2001 (Oxford History of Art).
OSBORNE, Robin, Archaic and classical greek art, Oxford, 1998 (1957).
POLLIT, Jerome Jordan, El arte helenístico, Madrid, 1989 (1986).
PREZIOSI, Donald & Louise A. HITCCOCK, Aegean Art and Architecture, Oxford, 1999.
ROBERTO, Umberto & Yann RIVIÈRE (coords.), Roma e i barbari: la nascita di un nouvo mondo, Milà, 2008.
RUDOLPH, Conrad (ed.), A Companion to Medieval Art: Romanesque and Gothic in Northern Europe, Oxford, 2000.
SMITH , Tyler Jo & Dimitris PLANTZOS, A Companion to Greek Art, Chichester (West Susex), 2012.
SPARKES, Brian & Keith RUTTER, Word And Image In Ancient Greece, Edimburg, 2020.
STALLEY, Roger, Early Medieval Architecture, Oxford, 1999.
VARNER, Eric R., Mutilation and transformation : damnatio memoriae and Roman imperial portraiture, Leiden, 2004.
VERGNOLLE, Élianne, L’art roman en France, París, 1994.
WILLIAMSON, Paul, Escultura gótica, 1140-1300, Madrid, 2000.
YARZA, Joaquín & Marisa MELERO, Arte medieval II, Madrid, 1996.
YEGÜL, Fikret & Diane FAVRO, Roman Architecture and Urbanism. From the Origins to Late Antiquity, Cambridge, 2019.
Programari
-
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Tipus de docència | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |