Guia en format PDF
Logo

Cultura Clàssica I

Codi: 100015
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Humanitats OB 2

Professor/a de contacte

Nom :
Gerard Gonzalez Germain
Correu electrònic :
gerard.gonzalez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Interpretar la cultura clàssica.
  • Aplicar els coneixements adquirits, de caràcter històric, institucional, literari i cultural a l’anàlisi d’un text.
  • Analitzar el procés de transmissió textual i la formació de les llengües romàniques. 
  • Comentar fragments de textos dels principals gèneres literaris clàssics i indicar-ne les característiques principals.
  • Identificar la presència de la tradició clàssica en la cultura europea.

Resultats d'aprenentatge

  1. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  2. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  3. Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
  4. Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
  5. Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
  6. Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
  7. Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
  8. Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
  9. Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
  10. Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
  11. Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.

Continguts

PRIMERA PART


UNITAT 1: INTRODUCCIÓ


1.1. Geografia i cronologia de l'Antiguitat clàssica


1.2. Què són els clàssics? Què és la tradició clàssica?


· LECTURA OBLIGATÒRIA: Italo Calvino (2016), Per què llegir els clàssics, Barcelona: Edicions 62 (selecció).




UNITAT 2: EL LLIBRE, EL MERCAT EDITORIAL I LES BIBLIOTEQUES A L'ANTIGUITAT


2.1. Suports i tipus d'escriptura a l'Antiguitat.


2.2. La difusió de l’escriptura, el llibre i la lectura a la Grècia antiga.


2.3. La difusió de l’escriptura, el llibre i la lectura a la Roma antiga.


· LECTURA RECOMANADA: Irene Vallejo (2020), L'infinit dins d'un jonc. Barcelona: Columna (selecció).




UNITAT 3: LA TRANSMISSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA DES DE L'EDAT MITJANA FINS A LES EDICIONS ACTUALS


3.1. Els monestirs medievals i l’Imperi Carolingi.


3.2. El classicisme del s. XII i l’escolàstica (s. XIII).


3.3. El manuscrit medieval.


3.4. L'humanisme.


3.5. El desenvolupament de la impremta. La crítica textual.




SEGONA PART


UNITAT 4: EL GÈNERE ÈPIC A L'ANTIGUITAT I LA SEVA PERVIVÈNCIA


4.1. Orígens i característiques del gènere èpic a l'antiguitat. La qüestió homèrica.


4.2. Entre mitologia i arqueologia.


4.3. La Ilíada i L'Odissea.


4.4. El gènere èpic a Roma. L'Eneida.


4.5. La pervivència de l'èpica clàssica.


· LECTURA OBLIGATÒRIA: Virgili, L'Eneida (llibres I, II, IV, VI, VIII i XII).


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Estudi i treball personal 35 1,4 4, 6, 7, 9, 10
Visionat de pel·lícules 4 0,16 5, 11
Lectures obligatòries 25 1 4, 9, 11
Classes magistrals 30 1,2 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Comentari i discussió de lectures i pel·lícules 6 0,24 1, 2, 4, 5, 9
Lectures complementàries 11 0,44 4, 9, 11
Treball en grup i exposició oral 31,5 1,26 1, 2, 4, 7, 9, 11

L’assignatura és presencial. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les lliçons magistrals li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs. Per bé que no hi haurà control d’assistència a les classes, la considerem fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura.

Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment.  

Es prega de no consultar el telèfon mòbil mentre duri la classe.

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica, correcció de textos o traduccions. L’estudiant ha de (i) identificar les parts que han estat generades amb IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i comporta que l’activitat s’avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat.”

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 40% 1,5 0,06 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Exposició oral sobre un tema determinat pel professor i treballat en equip 20% 4,5 0,18 2, 7, 9, 10
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 40% 1,5 0,06 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11

AVALUACIÓ CONTINUADA

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.


PERCENTATGE DE CADA PART:

40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (PRIMERA PART). Setmana 7.

40%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (SEGONA PART). Setmana 13.

20%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa. Setmanes 14 i 15.


AVALUACIÓ ÚNICA.

L'avaluació única constarà de dues activitats:

75%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (PRIMERA I SEGONA PARTS). Setmana 13.

25%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa.

NOTES MOLT IMPORTANTS

  • La presentació d’un sol exercici exclou la possibilitat de ser avaluat com a No avaluable.
  • Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 3,5.
  • Només es podrà RECUPERAR un 40% del total de l’assignatura.
  • Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el període de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant mèdic.
  • En determinades circumstàncies es podrà valorar si l’estudiant pot presentar-se a millorar la qualificació final. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professorat, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperar alguna de les parts suspeses (màxim 40%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llarg del curs.
  • Recuperació de l'avaluació única: el model de l'examen de recuperació tindrà el mateix format que l'examen previ amb dues proves teòriques i una pràctica.

PLAGI

  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

DOCÈNCIA VIRTUAL O HÍBRIDA

  • En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Bibliografia

INTRODUCCIÓ I BIBLIOGRAFIA GENERAL:

AGHION, Irène et al. (1997). Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad, Madrid: Alianza.

BEARD, Mary (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica.

BEARD, Mary (2024). SPQR: Una història de l'Antiga Roma, Barcelona: Columna.

CALVINO, Italo (2016), Per què llegir els clàssics, Barcelona: Edicions 62.

CANCIK, Hubert et al. (2002-2016). Brill's New Pauly: Encyclopaedia of the Ancient World, Leiden: Brill. [Amb volums específics de Tradició clàssica. Accés online des del catàleg de la UAB]

GRAFTON, Anthony et al. (2010), The Classical Tradition, Cambridge/London: Belknap.

GRIMAL, Pierre (2008). Diccionari de mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions de 1984.

JENKINS, Richard (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica.

JENKINS, Richard (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.

JERPHAGNON, Lucien (2007). Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.

JONES, Peter (2013). Veni, vidi, vici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica.

LANE FOX, Robin (2007). El mundo clásico. La epopeya de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica.

ORDINE, Nuccio (2017). Clàssics per a la vida, Barcelona: Quaderns Crema.

RUZÉ, Françoise - AMOURETTI, Marie-Claire (2000). El mundo griego antiguo: de los palacios cretenses a la conquista romana, Madrid: Akal.

UNITATS 2 I 3: EL LLIBRE A L'ANTIGUITAT. LA TRANSMISSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA

REYNOLDS, Leighton D. – WILSON, Nigel G. (2013, 3a ed.). Copistas y filólogos, Madrid: Gredos. (4a edició: Scribes & Scholars. A Guide to the Transmission of Greek & Latin Literature, Oxford, Oxford University Press, 2013).

VALLEJO, Irene (2020). L'infinit dins d'un jonc, Barcelona: Columna.

SEGONA PART

CODOÑER, Carmen (ed.) (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.

CONTE, Gian Biagio (2019, 3a ed.). Letteratura latina, 2 vols, Firenze: Le Monnier università. (Disponible també en trad. anglesa en una edició anterior de 1987: Latin Literature: A History, Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999.)

FOLEY, John M. (ed.) (2005). A Companion to Ancient Epic. Oxford: Blackwell.

LÓPEZ FÉREZ, José Antonio (ed.) (1988). Historia de la literatura griega. Madrid: Cátedra.

RECURSOS EN XARXA

http://www.culturaclasica.com

http://www.xtec.cat/~sgiralt/

Programari

Ningú.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt