Guia en format PDF
Logo

Introducció a l'antropologia social i cultural

Codi: 100010
Crèdits: 6
2026/2027
Titulació Tipus Curs
Història de l'Art FB 1
Musicologia FB 1
Humanitats FB 1

Professor/a de contacte

Nom :
Laia Narciso Pedro
Correu electrònic :
laia.narciso@uab.cat

Equip docent

Alice Marie-Sophie Van Den Bogaert
Rosario Reyes Izquierdo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.

Prerequisits

Aquesta assignatura no té prerequisits.

Objectius

Introducció a l’Antropologia Social i Cultural és una assignatura de 6 ECTS de Formació Bàsica programada a la UAB per al primer curs de diversos estudis de Grau de la Facultat de Filosofia i Lletres.

L’assignatura té com a objectiu oferir una primera aproximació a l’Antropologia Social i Cultural i a la perspectiva antropològica d’anàlisi, fonamentada en el reconeixement d’una humanitat compartida i, alhora, diversa. Es planteja com una panoràmica general de la disciplina, incloent-hi els seus objectes d’estudi —l’anàlisi de les cultures i de la seva diversitat—, la seva trajectòria històrica, les principals perspectives teòriques, la metodologia i les tècniques d’investigació, especialment el treball de camp etnogràfic, així com algunes de les seves aplicacions en el món contemporani.

Tot i el seu caràcter introductori i transversal, comú a diverses titulacions de la Facultat, els continguts de l’assignatura s’adaptaran a les especificitats dels graus en què s’imparteix (Musicologia, Història de l’Art i Humanitats), incorporant les aportacions que l’antropologia pot oferir a cadascun d’aquests àmbits. En aquest sentit, s’introduiran, segons el context, perspectives procedents de l’etnomusicologia, els estudis sobre patrimoni i memòria, així com aproximacions crítiques a les arts enteses com a pràctiques culturals i socials.

L’assignatura pretén aproximar l’estudiantat a una manera d’observar i analitzar el món allunyada de plantejaments simplistes, essencialistes o excloents, fomentant el desenvolupament d’una mirada qualitativa, crítica i reflexiva, compromesa amb la transformació social, la justícia global, la convivència igualitària i la sostenibilitat ambiental.

Resultats d'aprenentatge

  1. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  2. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  3. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  4. Identificar les teories sobre l'espècie humana en la seva relació amb la producció de la societat i la cultura
  5. Identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura
  6. Utilitzar els conceptes bàsics de l'antropologia social i cultural per comprendre les relacions entre diferents societats i cultures
  7. Interpretar les relacions entre diferents societats i cultures aplicant els conceptes propis de l'antropologia.
  8. Enumerar les teories sobre l'espècie humana i posar-les en relació amb la producció de la societat i la cultura
  9. Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques
  10. Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica que hi fa referència.
  11. Analitzar un fet d'actualitat des de la perspectiva antropològica.
  12. Interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia
  13. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
  14. Resoldre problemes de manera autònoma.
  15. Valorar les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

L’assignatura Introducció a l’Antropologia Social i Cultural constitueix una primera aproximació a l’estudi de la variabilitat sociocultural humana des d’una perspectiva comparativa, crítica i transcultural. Al llarg del curs es presentaran els conceptes fonamentals, els principals camps d’estudi i les perspectives teòriques i metodològiques de l’Antropologia Social i Cultural, així com alguns dels debats contemporanis més rellevants de la disciplina.

Mitjançant l’estudi de casos etnogràfics, materials textuals i audiovisuals, l’alumnat adquirirà un coneixement bàsic de la perspectiva antropològica i desenvoluparà eines per analitzar críticament la diversitat cultural, els processos de construcció de les diferències i les desigualtats socials, així com les relacions entre cultura, poder i coneixement.

Atès el caràcter transversal de l’assignatura i la seva impartició en diferents graus de la Facultat de Filosofia i Lletres, el desenvolupament concret dels continguts s’adaptarà a les especificitats de cada titulació (Musicologia, Història de l’Art i Humanitats). En conseqüència, a l’inici del semestre es facilitarà un cronograma detallat amb el programa específic de l’assignatura i les lectures corresponents, adequats al perfil formatiu de cada grau.

Bloc I. Introducció a l’Antropologia Social i Cultural

  • Què és l’Antropologia Social i Cultural? Objecte d’estudi, camps i aplicacions.
  • Història i desenvolupament de la disciplina: principals corrents i autors.
  • El concepte de cultura: usos, crítiques i debats contemporanis.
  • Diversitat cultural, etnocentrisme, relativisme cultural i colonialitat.
  • Metodologia antropològica: etnografia, treball de camp i observació participant.

Bloc II. Àmbits clàssics d’estudi de l’Antropologia

  • Parentiu, família i reproducció social.
  • Economia, subsistència, intercanvi i cures.
  • Organització política, poder, desigualtat i resistències.
  • Sistemes simbòlics, creences, ritual i religió.

Bloc III. Perspectives contemporànies i camps aplicats

  • Globalització, mobilitats i noves identitats.
  • Patrimoni, memòria i processos de patrimonialització.
  • Antropologia de les arts i de les pràctiques culturals.
  • Etnomusicologia

Bloc IV. Antropologia, diferència i desigualtat

  • La construcció sociocultural de les diferències.
  • Gènere, raça, etnicitat i altres processos de classificació social.
  • Racisme, fonamentalisme cultural i exclusió social.
  • Interculturalitat, drets humans i justícia social.

Aquests continguts es desenvoluparan des d'una orientació introductòria, metodològica i aplicada, incorporant exemples i estudis de cas específicament seleccionats en funció del grau en què s'imparteixi l'assignatura.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball individual i en grup. Cerca documentació, estudi textos i preparació de treballs 75 3 15
Classes teòriques i pràctiques dirigides pel professorat 50 2
Presentació oral i proves escrites 25 1 15

El protagonisme en el procés d'ensenyament-aprenentatge recau en l'estudiantat, que ha d'implicar-se activament en el seu aprenentatge mitjançant el treball autònom, l'autoregulació de les activitats d'avaluació i la responsabilitat al llarg de tot el procés formatiu.

L'assignatura combina diferents metodologies docents orientades a afavorir l'aprenentatge crític, reflexiu i aplicat dels continguts. Durant el curs es duran a terme exposicions teòriques i pràctiques a càrrec de l'equip docent, que podran incloure, de manera puntual, la participació de professorat o professionals convidats. Així mateix, es treballarà a partir de la lectura i discussió de textos obligatoris, l'anàlisi de materials audiovisuals, la resolució de casos, els debats, entre altres activitats.

Es duran a terme quatre tipus d'activitats formatives:

Sessions teòriques (dirigides). Les sessions teòriques consistiran en exposicions a càrrec de l'equip docent, combinades amb exemples, discussió de casos i debats a l'aula. Aquestes sessions introduiran els conceptes i continguts fonamentals de l'assignatura i podran incorporar materials audiovisuals com a suport a l'aprenentatge. Els materials docents de suport estaran disponibles al Campus Virtual (no tot el contingut de les sessions presencials).

Sessions pràctiques (supervisades). A les sessions pràctiques es desenvoluparan, individualment o en grup, les activitats programades a l'assignatura orientades a l'aplicació dels continguts teòrics i al desenvolupament progressiu de competències metodològiques. Aquestes activitats podran incloure l'anàlisi de casos, la discussió de lectures, la resolució d'exercicis, el disseny de projectes de recerca i la participació crítica, argumentada i respectuosa en debats i altres activitats d'aprenentatge.

Activitats autònomes. El treball autònom de l'estudiantat inclou la lectura crítica i aprofundida dels textos obligatoris i complementaris; la cerca, selecció i anàlisi d'informació; l'estudi dels continguts treballats a l'aula; la preparació de les activitats pràctiques i d'avaluació; així com l'elaboració i el lliurament dels treballs dins dels terminis establerts.

Sessions d'avaluació (supervisades). Inclouran proves individuals teoricopràctiques, resolució de casos i altres activitats d'avaluació previstes en l'assignatura.

L'atenció personalitzada es realitzarà mitjançant tutories individuals o grupals en l'horari establert per l'equip docent. Les tutories es podran dur a terme presencialment o virtualment.

El Campus Virtual és l'espai oficial de comunicació i informació de l'assignatura. És responsabilitat de l'estudiantat consultar-lo regularment i mantenir actualitzada la seva adreça electrònica institucional per estar al corrent de les informacions i novetats del curs. La comunicació amb el professorat es farà preferentment a través del correu del Campus Virtual.

Abans de l'inici del curs es publicarà al Campus Virtual un cronograma detallat de les sessions. Totes les activitats formatives estaran programades des de l'inici del semestre i les activitats d'avaluació hauran de lliurar-se dins dels terminis establerts, d'acord amb el calendari publicat al Campus Virtual.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat completi les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.

Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Treball individual basat en una monografia 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Anàlisi de lectures (grupal o individual) 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Proves escrites i/o orals 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

L’avaluació de l’assignatura s’entén com un procés continu i progressiu que s’estén al llarg de tot el període lectiu i es desenvolupa a partir de les activitats següents:

Anàlisi de lectures (25% de la nota final). Aquesta activitat podrà realitzar-se individualment o en grup, segons les indicacions del professorat. Consistirà en l’anàlisi crítica de les lectures obligatòries de l’assignatura mitjançant comentaris escrits, presentacions, discussions a l’aula o altres activitats vinculades als textos treballats. S’avaluarà la comprensió dels continguts, la capacitat d’anàlisi crítica i d'argumentació i, quan correspongui, la participació fonamentada en els debats.

Proves escrites i/o orals (50% de la nota final). Al llarg del curs es realitzaran proves d’avaluació sobre els continguts treballats a les classes, les lectures obligatòries i les activitats desenvolupades a l’aula. A l’inici del curs, el professorat informarà de les característiques, el nombre i la ponderació de les proves que integren aquest mòdul.

Treball individual basat en una monografia (25% de la nota final). Elaboració individual d’un treball acadèmic a partir d’una monografia seleccionada d’acord amb les indicacions i la rúbrica d’avaluació proporcionades pel professorat a l’inici del curs.

A l’inici del curs es facilitarà el cronograma amb les dates de realització i lliurament de les activitats d’avaluació, les discussions de les lectures obligatòries i les dates de les proves escrites i/o orals. També es facilitarà el llistat de les lectures obligatòries.

En el moment de realització de cada activitat d’avaluació, el professorat informarà l’alumnat, a través del Campus Virtual, del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.

Per superar l’assignatura cal obtenir una nota final mínima de 5 sobre 10, resultat de la mitjana ponderada de les qualificacions obtingudes en les diferents activitats d’avaluació. Així mateix, cal obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 en el conjunt de les proves escrites i/o orals per poder calcular la nota mitjana final de l’assignatura.

Qualificació de «No avaluable»

L’estudiant rebrà la qualificació de «No avaluable» sempre que hagi realitzat o lliurat activitats d’avaluació que representin un 30% o menys de la qualificació final de l’assignatura.

Recuperació

Podrà optar a la recuperació l’alumnat suspès que compleixi els criteris per ser avaluable i hagi obtingut una qualificació mitjana final mínima de 3,5 sobre 10.

Les proves escrites i/o orals i el treball individual basat en una monografia seran recuperables. Les característiques i el procediment de les activitats de recuperació seran especificats pel professorat. Les activitats d’anàlisi de lectures no són recuperables, atès el seu caràcter continu i vinculat al desenvolupament de les sessions i activitats del curs.

Les activitats d’avaluació en què s’hagi produït una irregularitat acadèmica no seran recuperables.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, aquest acte serà qualificat amb un 0, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final de l’assignatura serà 0.

Ús de la intel·ligència artificial

Aquesta assignatura permet l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d’informació, correcció de textos o traduccions, d’acord amb les indicacions del professorat. L’estudiant ha de: (i) identificar les parts en què s’ha utilitzat IA; (ii) especificar les eines utilitzades; i (iii) incloure una reflexió crítica sobre com aquestes eines han influït en el procés i en el resultat final de l’activitat.

La manca de transparència en l’ús de la IA en una activitat avaluable es considerarà una falta d’honestedat acadèmica i comportarà que l’activitat sigui qualificada amb un 0 i no pugui ser recuperada, sens perjudici d’altres sancions en els casos de major gravetat.

Avaluació única

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Bibliografia

Manuals

AADD (1993) Diccionari d'Antropologia. Barcelona, TERMCAT.

AUGÉ Marc, COLLEYN Jean-Paul (2005) Qué es la antropología. Barcelona, Paidós.

BARRET, Stanley R. (1997) Anthropology: A student's guide to Theory and Method, Toronto, University of Toronto Press.

BOHANNAN, Paul. (1996) Para raros, nosotros: introducción a la antropología cultural, Madrid, Ediciones Akal.

BOHANNAN, Paul y GLAZER, M. (eds.) (1992) Antropología: lecturas. Madrid: McGraw-Hill.

BOIVIN, Mauricio F. , ROSATO, Ana y ARRIBAS, Victoria (1998) Constructores de Otredad. Una introducción a la Antropología Social y Cultural, Buenos Aires: Eudeba

EMBER, Carol (2003) Introducción a la Antropología. Madrid, McGraw-Hill

EMBER, Carol R. y EMBER, Melvin (2004) Antropología cultural. Madrid: Prentice Hall.

HARRIS, Marvin (2004) Introducción a la Antropología General. Madrid, Alianza Editorial.

HARRIS, Marvin (1999) El desarrollo de la teoría antropológica: historia de las teorías de la cultura. Madrid, Siglo XXI.

HENDRY, Joy. (1999) An Introduction to Social Anthropology. Other People's Worlds, Macmillan Press, London.

KOTTAK, Conrad Phillip (2002) Antropología cultural. Espejo para la humanidad, Madrid: McGraw-Hill.

LAURTHE-TOLRA, Pierre y WARNIER, Jean-Pierre (1998), Etnología y Antropología. Madrid: Akal

LISÓN Carmelo (ed.) (2007) Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, método y práctica. Madrid, Akal.

LLOBERA, Josep Ramon (1999) Manual d'antropologia social : estructura i evolució de les societatshumanes. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya : Pòrtic,Barcelona

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ANDERSON, Benedict. (1983) Imagined Communities. Reflections on the Origin and Spread of Nationalism, Verso, London.

APPADURAI, Arjun (1996) Modernity at large. Cultural dimensions of globality. London, Routledge.

AUGE, Marc (1995) Hacia una antropología de los mundos contemporáneos, Barcelona: Gedisa.

BARAÑANO, Ascención; GARCÍA, José Luis; CÁTEDRA, María; DEVILLARD, Marie J. (eds.) (2007) Diccionario de relaciones interculturales. Madrid: Editorial Complutense.

BARLEY, Nigel (1999) El antropólogo inocente. Barcelona, Anagrama.

BARNARD, Alan (2000) History and Theory in Anthropology, CambridgeUniversity Press, Cambridge.

BARTH, Fredrik. (1969) Ethnic Groups and Boundaries. The Social Organization of Culture Difference, ScandinavianUniversity Press.

BAUMAN, Richard (ed.) (1992) Folklore, Cultural Performances and Popular entertainments. A Communications-centered Handbook. New York, Oxford: OxfordUniversity Press.

BECK, Urick (2002) La sociedad del riesgo global, Madrid Siglo XXI.

BESTARD, Joan CONTRERAS, Jesús (1987).- Bárbaros, paganos, salvajes y primitivos. Una introducción a la Antropología. Barcelona, Barcanova.

BOHANNAN, Laura 1995 [1966] \"Shakespeare en la selva\", H. Velasco (comp.) Lecturas de Antropología Social y Cultural. Madrid: UNED, p. 83-93.

CÁTEDRA, María (coord.) (1991) Los españoles vistos por los antropólogos. Madrid: Júcar.

CAVALLI SFORZA, Luca; CAVALLI SFORZA, Francesco (1994).- Quiénes somos. Historia de la diversidad humana. Barcelona, Crítica.

CLIFFORD, James; MARCUS, George. E. (eds.) (1991) Retóricas de la antropología. Madrid: Júcar.

COHEN, Anthony. (1986) Symbolizing Boundaries, ManchesterUniversityPress.

D'ANDRADE, Roy G.(1995) The development of Cognitive Anthropology, Cambridge, Cambridge University Press.

DOUGLAS, Mary (1966). Purity and Danger.

FABIETTI, Ugo (1997) \"De la etnización al conflicto étnico: hutus y tutsi en Ruanda\", L'identità etnica. Storia e critica di un concetto equivoco. Roma: La Nuova Italia Scientifica.

FEIXA, Carles (1998). De jóvenes bandas y tribus, Barcelona Anagrama

FRIEDMAN, Jonathan (1994) Cultural identity and Global Process, London, Sage.

GEERTZ, Clifford (1987) La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa

GEERTZ, Clifford (1973). La interpretación de las culturas, Gedisa, Barcelona.

GENNEP, Arnold van, (1960 [1909]) Rites of Passage, Routledge, London.

GLUCKMAN, Max (1955). The Judicial Process among the Barotse of Northern Rhodesia, ManchesterUniversity Press.

GOFFMAN, Erving (1993) La presentación de la persona en la vida cotidiana, Buenos Aires, Amorrortu.

GONZALEZ ECHEVARRIA, Aurora. (1994) Teorías de parentesco. Nuevas aproximaciones, Eudema, Madrid.

HALL. Stuart & DU GAY, Paul (eds.) (1996) Questions of cultural identity, London, Sage Publications.

HARRIS, Marvin (1991).- Nuestra especie. Madrid, Alianza Editorial.

KAHN, J.S. (ed.) (1975).- El concepto de cultura. Barcelona, Anagrama.

KUPER, Adam. (1973) Antropología y antropólogos: la escuela británica (1922-1972), Anagrama, Barcelona.

LABURTHE-TOLRA, Philippe; WARNIER, Jean-Pierre (1993) Etnología y antropologia. Madrid, Akal.

LEACH, Edmund R. (1970) Political Systems of Highland Burma, Athlone, London.

LEAKEY, Richard; LEWIN, Roger (1994).- Nuestros orígenes. Barcelona, Crítica.

LÉVI-STRAUSS, Claude (1993).- Razay cultura. Madrid, Cátedra.

LÉVI STRAUSS, Claude (1987) Antropología Estructural, Barcelona, Paidós.

LEVI-STRAUSS,Claude (1952) Raça i història, Edicions 62, Barcelona.

LEVI-STRAUSS, Claude et al. (1974) Polémica sobre el origen y la universalidad de la familia.

LLOBERA, Josep Ramón (Ed.).- La antropología como ciencia. Barcelona, Anagrama.

MALGESINI, Graciela y GIMÉNEZ, Carlos (2000) Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: La Catarata.

MEILLASSOUX, Claude. (1975) Mujeres, graneros y capitals. Economía doméstica y capitalismo, Madrid Siglo XXI.

MIDDLETON, John and E. H. Winter (eds.) (1963) Witchcraft and Sorcery in East Africa, Routledge & Kegan Paul, London.

MOLINA, José Luis i VALENZUELA, Hugo (2007) Invitación a la antropología económica, Editorial Bellaterra, Barcelona.

MORENO FELIÚ, Paz (comp.) (2004) Entre las Gracias y el Molino Satánico: Lecturas de antropología económica.Madrid: UNED.

NEEDHAM, Rodney (ed.). (1971) Rethinking Kinship and Marriage, Tavistock, London.

PEACOCK, James L. (1989).- El enfoque de la Antropología. Barcelona, Herder.

ROSALDO, Renato (1993) Culture and Truth: The Remaking of Social Analysis New Yofk Beacon Press.

SABATER PI, Jordi (1978).- El chimpancéylos orígenes de la cultura. Barcelona, Anthropos.

SENNET, Richard (2001) Vida urbana e identidad personal, Madrid, Península.

SPERBER, Dan. (1988 [1975]). El simbolismo en general, Anthropos, Barcelona, STRANG, V (2009) What anthropologist do, Oxford,Berg Publishers Limited

TODOROV, Tzvetan i altres (1988).- Cruce de culturas y mestizaje cultural. Madrid, Júcar TURNER, V. (1990) La selva de los símbolos, Madrid Siglo XXI.

VELASCO MAILLO, Honorio (2007) Cuerpo yespacio. Símbolos y metáforas, representación y expresividad de las culturas.Madrid Ed. Univ. Ramon Areces.

WEINER, Annette B. (1992) Inalienable possessions, University of California Press, Berkeley, Los Angeles and Oxford.

WILLIAMS, Raymond (2000) Palabras clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad. Buenos Aires, Nueva visión. WINCH, P. (1994) Comprender una sociedad primitiva, Barcelona, Paidós

MONOGRAFIES

AIXELÀ, Yolanda (2000). Mujeres en marruecos. Un análisis desde el parentesco y el género. Ed. Bellaterra

BENEDICT, Ruth (1974 [1946]) El crisantemo y la espada. Patrones de la cultura japonesa. Madrid: Alianza.

CARO BAROJA, Julio (1990 [1955]). Estudios saharianos. Madrid: Júcar Universidad.

CLASTRES, Pierre (2001 [1972]) Crónica de los indios guayaquis, Barcelona, Altafulla.

DOUGLAS, Mary. 1973 [1966]. Pureza y peligro. Un anàlisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1976 [1937]). Brujería, magia y oráculos entre los azande. Barcelona: Anagrama.

EVANS-PRITCHARD, Edward E. (1977 [1940]). Los Nuer.Barcelona: Anagrama.

EVERS-ROSANDER, Eva (2004 [1991]). Mujeres en la frontera. Tradición e identidad musulmanas en Ceuta. Barcelona: Edicions Bellaterra.

GRIAULE, Marcel (2000 [1966]) Dios de agua. Barcelona, Alta Fulla.

KROEBER, Theodora (1992 [1964]). Ishi. El último de la tribu. Barcelona: Antoni Bosch. LÉVI-

LÉVI-STRAUSS, Claude (1988 [1955]). Tristes trópicos. Barcelona:Paidós.

MALINOWSKI, Bronislaw (1975 [1922]). Los argonautas del Pacífico Occidental. Un estudiosobre comercio y aventuraentre los indígenas de los archipiélagos de la Nueva Guinea melanésica. Barcelona: Península.

MALLART, LLuís (2009) Sòc fill dels evuzok, Barcelona, La Campana.MIDDLETON, John (1984) Los lugbara de Uganda. Bellaterra, UAB, Publicaciones de Antropología Cultural.no4.

MEAD, Margaret. (1990 [1939]). Adolescencia y cultura en Samoa. Barcelona: Paidós.

PIELLA, Anna (2002). Parentiu a Jambun. Canvis i continuitats en una comunitat aborígen d'Austràlia, Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, Publicacions d'Antropologia Cultural, no21

SAN ROMAN, Teresa (1997). La diferencia inquietante. Viejas y nuevas estrategias culturales de los gitanos. Siglo XXI.

TOMÀS, Jordi & LAMBAL, Patrick (2013) El pescador que volia anar al país dels blancs. Barcelona: Editorial Pòrtic.

TURNBULL, Colin (1984 [1961]) Los pigmeos, el pueblo de la selva. Barcelona. Javier Vergara.

WILLIS, Paul (1988) Aprendiendo a trabajar. Madrid, Akal

WORSLEY, Peter (1980): Al son de la trompeta final. Un estudio de los cultos \"cargo\" en Melanesia. Madrid,Siglo XXI.

Programari

No hi ha programari específic per aquesta assignatura.

Grups i idiomes de l'assignatura

La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través d'aquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura

Tipus de docència Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Català/Castellà primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Català/Castellà segon quadrimestre matí-mixt