Gestió de Projectes i Materials Arqueològics
Codi: 106883 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OP | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria de la Paloma González Marcén
- Correu electrònic:
- paloma.gonzalez@uab.cat
Equip docent
- Cesar Carreras Monfort
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Sense requisits previs.
Objectius
Aquesta assignatural pretén introduir a l'alumnat en la gestió integral de projectes arqueològics des del plantejament inicial dels seus objectius fins a la seva presentació pública (tant especialitzada en forma de memòries, com dirigida a un públic general), passant pel procediments administratius, el seu finançament i organització i pels diferents recursos d'anàlisi i interpretació de les dades arqueològiques. S’analitzaran en profunditat els aspectes més especialitzats d’aquestes eines instrumentals per tal d’obtenir uns resultats fiables en els treballs de recerca i interpretació històrica generats per l’activitat arqueològica a partir de materials arqueològics concrets. D’altra banda, s'aprofundirà en la forma de com recollir i elaborar la documentació en el camp i el seu tractament en el laboratori per disposar d’unes mostres el màxim d’eficients i fiables han de ser estructurats i practicats a les classes per tal d’assolir el seu valor documental. Per aquesta raó també s’insistirà en les formes d’enregistrament gràfic d’estructures i objectes arqueològics.
Resultats d'aprenentatge
- CM27 (Competència) Avaluar l'impacte mediambiental, econòmic i social del disseny i de l'aplicació de projectes d'investigació arqueològica i dels programes de valorització patrimonial, caracteritzant-ne el públic potencial.
- CM28 (Competència) Reconèixer els requeriments ètics i deontològics de la pràctica professional de l'arqueologia per a desenvolupar-la de manera socialment inclusiva i compatible amb els valors democràtics.
- KM38 (Coneixement) Identificar les fases necessàries del treball de camp, els contextos idonis per a aplicar-les i l'organització dels treballs de postexcavació a l'entorn de l'arqueologia de camp.
- KM39 (Coneixement) Avaluar l'aportació de les fonts documentals i escrites (informes i memòries d'intervenció arqueològiques, cartes arqueològiques, informes d'anàlisi de materials arqueològics, planimetries i representacions gràfiques de jaciments i materials arqueològics, estudis monogràfics, publicacions de síntesi i articles especialitzats) als treballs d'investigació arqueològica bàsica i aplicada i a la gestió del patrimoni.
- SM37 (Habilitat) Analitzar les possibilitats d'un jaciment arqueològic per a la investigació i per a la seva valorització i socialització patrimonial a partir de registres bibliogràfics, activitats de camp com ara el seguiment de màquines o l'aplicació de mètodes de teledetecció, prospecció i excavació, i de l'estudi dels seus materials.
- SM38 (Habilitat) Esbossar propostes específiques de gestió i socialització del coneixement arqueològic i, específicament, de béns del patrimoni historicoarqueològic identificant legislació aplicable, interactuant amb el públic efectiu i potencial, reconeixent els recursos públics o privats necessaris, i plantejant propostes bàsiques de museïtzació.
Continguts
Bloc 1 – La gestió de projectes arqueològics: l'elaboració de la proposta
- Contextos dels projectes arqueològics: recerca i arqueologia preventiva
- El marc legal i administratiu dels projectes arqueològics
- El disseny dels projectes: objectius, metodologia, equip i finançament
Bloc 2 - L'estudi de materials: estudi de casos i elaboració de memòries
- Apropament a l'estudi dels materials des de la història de la investigació
- Anàlisi, classificació i quantificació dels materials arqueològics
- L'anàlisi de l'obtenció de matèries primeres i les indústries extractives
- Principis i eines digitals del dibuix arqueologic (materials, arquitectura i plantes)
- Anàlisis territorials i demogràfics
Bloc 3 – Presentació i difusió dels resultats dels projectes arqueològics
- Públics i objectius de la difusió de la arqueologia
- Tipologies de presentació pública de l'arqueologia (publicacions, exposicions, produccions audiovisuals)
- L'ús de les eines digitals per a la difusió de l'arqueologia
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats a l'aula. Bloc 1 | 10 | 0,4 | CM28, KM38 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats en el laboratorio. Blocs 2 y 3 | 35 | 1,4 | CM27, KM39, SM37, SM38 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Disseny de projecte arqueològic | 10 | 0,4 | CM27, CM28, SM37 |
| Disseny de proposta de difusió arqueològica | 10 | 0,4 | CM27, SM38 |
| Estudi d'un conjunt de material arqueològic | 20 | 0,8 | KM38, KM39, SM37 |
| Estudi i lectura sobre la matèria impartida a classe | 14 | 0,56 | CM27, CM28, KM38, KM39, SM37, SM38 |
L’assignatura es fonamentarà en activitats tant a l’aula, al laboratori docent d’arqueologia com a l’aula informàtica i a l'OpenLab, orientades a resoldre problemes en grup i autònomament que té com a màxim exponent el disseny d'un projecte arqueològic, l’estudi d’un conjunt de materials i una proposta de difusió com a treballs de curs. D’altra banda, es faran alguns seminaris de presentació de resultats i de discussió en comú per tal d’afavorir la visió crítica en l’ús de determinades metodologies i la seva interpretació. A més comptarà amb el suport del Campus Virtual de la UAB.
1. Activitats a l’aula
Les activitats que es desenvoluparan a l’aula tindran com a fil conductor la classe magistral amb suport de presentacions, tot i que es realitzaran activitats en grups de treball i discussió, per a la posterior posada en comú.
2. Activitats al laboratori
La major part de la docència es portarà a terme en el laboratori docent d'arqueologia de la UAB on es realitzaran les pràctiques d’estudi de materials i la seva representació gràfica. D’altra banda, es faran classes pràctiques a l’aula informàtica amb una introducció teòrica, però sobre tot exercicis pràctics per tal de resoldre problemes gràfics o d’interpretació. Algunes de les sessions es portaran a terme a l'OpenLab de la Facultat de Lletres os es faran demostracions i pràctiques d'eines digitals destinades a la interpretació i la difusió dels projectes arqueològics.
3. L’activitat autònoma.
Al tractar-se d’una assignatura molt pràctica és important que l'alumnat utilitzi totes les tècniques i mètodes presentats en el curs per a l'adquisició deles competències planificades. Per això, s’ha dissenyat una sèrie d'exercicis tutoritzats (individuals i en grup) per tal de que l'alumnat planifiqui, classifiqui, dibuixi, contextualitzi i interpreti conjunts de materials arqueològics procedents d’una excavació i la seva posterior difusió.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Anàlisi i interpretació de materials arqueològics | 50 | 25 | 1 | KM39, SM37 |
| Disseny de projecte arqueològic | 25 | 13 | 0,52 | CM27, CM28, KM38 |
| Proposta de difusión de resultats de projectes arqueològics | 25 | 13 | 0,52 | SM38 |
1. Disseny de projecte arqueològic segons pautes establertes (25%).
- Treball individual
2. Resultat d'anàlisi i interpretació de materials arqueològic en forma d'informe tècnic (50%)
- Treball en grup
3. Proposta de difusió de resultats de projecte arqueològic en forma de presentació oral (25%)
- Treball per parelles
Bibliografia
- Adkins, Lesley, & Roy Adkins. Archaeological illustration. Cambridge University Press, 1989.
- Ballester, Ana Mª Charquero, & Jordi A. López Lillo. "Registro tridimensional acumulativo de la secuencia estratigráfica. Fotogrametría y SIG en la intervención arqueológica de lo Boligni (Alacant)." Virtual Archaeology Review 3.5 (2012): 81-88.
- Banning, Edward B. The archaeologist's laboratory. The analysis of archaeological data. Springer, 2000.
- Bianchini, Marco. Manuale di rilievo e di documentazione digitale in archeologia. Arcane: Roma, 2008.
- Butters, Luis Jaime Castillo, & Héctor Barrera Yaranga. "Fotogrametría, modelamiento tridimensional y drones en arqueología. Primera parte. La ilustración arqueológica. De la representación artística al modelamiento tridimensional." Boletín de Arqueología PUCP 35 (2024): 96-121.
- Caballero Zoreda, Luis. "El dibujo arqueológico: Notas sobre el registro gráfico en arqueología." Papeles del Partal: revista de restauración monumental 3 (2006): 75-96.
- De Luis, Irene & Colin Merrony, C. Dibujo de campo y topografía para arqueólogos. Barcelona: Colección Estudios EDAR. 2010
- Garstki, Kevin. "Virtual representation: the production of 3D digital artifacts." Journal of Archaeological Method and Theory 24 (2017): 726-750.
- Gracia, Francesc; Josep M.Gurt; Cèsar Carreras & Gloria Munilla (eds) Jornades d’Arqueologia i Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Recerca, Docència i Difusió. Arqueomediterrània 21, Barcelona. 2001
- Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español. Boletín Oficial del Estado 29 (1985): 20342-20352.
- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 1807 (1993)
- Magnani, Matthew, & Jon Clindaniel. "Artificial intelligence and archaeological illustration." Advances in Archaeological Practice 11.4 (2023): 452-460.
- Morgan, Colleen, & Holly Wright. "Pencils and pixels: drawing and digital media in archaeological field recording." Journal of Field Archaeology 43.2 (2018): 136-151.
- Opitz, Rachel. "Publishing archaeological excavations at the digital turn." Journal of Field Archaeology 43.sup1 (2018): S68-S82.
- Peña, J. Theodore. Roman pottery in the archaeological record. Cambridge University Press, 2007.
- Peregrine, Peter. Archaeological Research: A Brief Introduction. Routledge, 2016.
- Pérez Cuadrado, Soledad. Manual básico de dibujo de materiales arqueológicos. (2010).
- Pérez-Juez Gil, Amalia. Gestión del patrimonio arqueológico: el yacimiento como recurso turístico. Ariel: Barcelona. 2018.
- Querol, María Ángeles. Manual de gestión del patrimonio cultural. Ediciones Akal, 2010.
- Sivan, Renée. "The presentation of archaeological sites." The Conservation of Archaeological Sites in the Mediterranean Region. Paul Getty Museum. 1995.
Programari
AUTOCAD, IDRISI
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |