Llengua i Cultura Al Pròxim Orient Antic
Codi: 104218 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Agustin Alemany Vilamajo
- Correu electrònic:
- agusti.alemany@uab.cat
Equip docent
- Agustin Alemany Vilamajo
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Es recomana haver cursat l'assignatura de "Història i Civilització del Pròxim Orient"
Objectius
Adquirir un lèxic especialitzat sobre les principals llengües i cultures del Pròxim Orient Antic.
Assolir una comprensió global del tema de l’assignatura.
Adquirir sistemes de treball que permetin identificar característiques pròpies dels textos literaris del Pròxim Orient.
Adquirir nocions bàsiques sobre la gramàtica de les principals llengües del Pròxim Orient Antic.
Competències
- Comprendre i interpretar l'evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident- a partir de l'anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
- Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Extreure i interpretar dades de textos escrits en una llengua antiga sobre els diferents suports, aplicant coneixements de ciències auxiliars de la història (epigrafia, numismàtica, codicologia, paleografia, etc.).
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Resultats d'aprenentatge
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Deduir conclusions historicosocials a partir de la lectura de documents elementals i senzills escrits en les llengües antigues no indoeuropees.
- Descriure els principals trets històrics i socials de les cultures egípcia, sumèria, accàdia, persa i micènica.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Relacionar la història i la cultura de les civilitzacions antigues no indoeuropees amb la civilització grega i la civilització romana.
Continguts
Tema 1. Llengua sumèria: Sorgiment i desaparició del sumeri; Esbós de gramàtica sumèria
Tema 2. Llengua accàdia: Història de l’accadi; Esbós de gramàtica accàdia
Tema 3. Literatura sumero-accàdia: Els cicles mitològics; L’èpica reial; Himnes, pregàries, lamentacions i malediccions; Textos sapiencials; Textos humorístics; Altres composicions
Tema 4. Llengua hittita: Periodització i monuments de l'hittita; Esbòs de gramàtica hittita
Tema 5. Llengua persa: Història de la llengua persa en el període preislàmic; Esbòs de gramàtica de l'antic persa
Tema 6. Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic: la naturalesa dels textos cuneïformes hittites (mites, èpica, annals, himnes i literatura sapiencial); les inscripcions reials aquemènides; el corpus avèstic i la literatura pahlavi
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes presencials | 87 | 3,48 | 1, 2, 3, 6 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes pràctiques, resolució d'exercicis | 30 | 1,2 | 2, 3, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6 |
La metodologia docent consistirà en la combinació de classes expositives, lectura de bibliografia especialitzada, pràctiques d'aula i resolució d'exercicis.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de la primera part de l'assignatura (sumeri i accadi) | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Examen de la segona part de l'assignatura (hittita i persa) | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6 |
| Microinvestigació sobre fonts hitites/perses | 10% | 10 | 0,4 | 1, 4, 5 |
| Ressenya d'un article sobre literatura mesopotàmica | 10% | 10 | 0,4 | 1, 3, 4, 5 |
L’avaluació de l’assignatura constarà de tres activitats.
(1) Examen de la primera part (40%)
(2) Ressenya d'un article sobre literatura accàdia (10%)
(3) Examen de la segona part (40%)
(4) Microrecerca sobre fonts hittites/perses relacionada amb la creació d'un joc històric (10%)
Per poder fer mitja entre les tres activitats caldrà haver obtingut una qualificació mínima de 4 en cadascuna d'elles.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius,que estiguin al seu abast.
Recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total
Avaluació única
Aquesta assignatura no té avaluació única.
Bibliografia
Llengües sumèria i accàdia
Caplice, Richard, 2002: Introduction to Akkadian (4 ed.), Roma: Pontificio Istituto Biblico.
Civil, Miquel, 2020: Esbós de gramàtica sumèria, Barcelona: Universitat de Barcelona.
Huehnergard, John, 2000: A Grammar of Akkadian, Winona Lake: Eisenbrauns.
Jiménez Zamudio, Rafael, 2017: Nueva gramática de sumerio, Alcalá de Henares: Universidad de Alcalà.
Malbran-Labat, Florence / Vita, Juan Pablo, 2005: Manual de lengua acadia, Zaragoza: CSIC.
Rubio, Gonzalo, 2015: “The languages of Ancient Near East”, a Daniel C. Snell (ed.): A companion to the Ancient Near East, Oxford: Blackwell, pp. 79-109.
Thomsen, Marie-Louise, 1984: The Sumerian Language, Copenhagen: Akademisk Forlag.
Von Soden, Wolfram, 1995: Grundriss der akkadischen Grammatik, Roma: Pontificio Istituto Biblico.
Literatura sumero-accàdia
Bottéro, Jean / Kramer, Samuel Noah, 2004: Cuando los dioses hacían de hombres, Madrid: Akal.
Ehrlich, Carl S. (ed.), 2009: From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature, Lanham: Rowman & Littlefield Publishers.
Foster, Benjamin, 1996: Before the Muses. An Anthology of Akkadian Literature, Bethesda: CDL Press.
Michalowski, Piotr / Veldhuis, Niek (ed.), 2006: Approaches to Sumerian Literature, Leiden: Brill.
The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature: etcsl.orinst.ox.ac.uk
Verderame, Lorenzo, 2016: Letterature dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università.
Verderame, Lorenzo, 2017: Introduzione alle culture dell’antica Mesopotamia, Firenze: Le Monnier Università.
Llengües hittita i persa
Brandenstein, Wilhelm / Mayrhofer, Manfred, 1964: Handbuch des Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz (trad. castellana A. Tovar, Madrid: CSIC 1958).
Carruba, Onofrio (ed.), 1992: Per una grammatica ittita. Towards a Hittite Grammar. Pavia: Gianni Iuculano.
Friedrich, Johannes, 1952: Kurzgefasstes hethitisches Wörterbuch. Heidelberg: Carl Winter (reprint 1991).
Friedrich, Johannes, 19672: Hethitisches Elementarbuch. 2 vols. Heidelberg: Carl Winter.
Held, Warren H. / Schmalstieg, William R. / Gertz, Janet E., 1988. Beginning Hittite. Columbus, Ohio: Slavica Publishers.
Hinz, Walter, 1973: Neue Wege im Altpersischen, Wiesbaden: Harrassowitz.
Hinz, Walter, 1975: Altiranisches Sprachgut der Nebenüberlieferungen, Wiesbaden: Harrassowitz.
Kent, Roland G. [19532] Old Persian. Grammar, Texts, Lexicon, New Haven: American Oriental Society.
Mayrhofer, M. & Schmitt, R. (ed.) [1979-]: Iranisches Personennamenbuch, Wien: VÖAW.
Puhvel, Jaan, 1984-: Hittite Etymological Dictionary. Berlín-Nova York-Amsterdam: Mouton De Gruyter.
Kloekhorst, Alvin, 2008: Etymological Dictionary of the Hittite Inherited Lexicon. I-II. Leiden: Brill.
Schmitt, Rüdiger (ed.), 1989: "Altpersisch", a Schmitt, Rüdiger (ed.) Compendium Linguarum Iranicarum, Wiesbaden: Ludwig Reichert, p. 56-85.
Tischler, Johannes, 2001. Hethitisches Handwörterbuch. Mit dem Wortschatz der Nachbarsprachen. Innsbruck: Institut für Sprachen und Literaturen der Universität Innsbruck
Literatures indoeuropees del Pròxim Orient Antic
Beckmann, Gary, 2011: "Hittite Literature", a Ehrlich, Carl. S., From an Antique Land. An Introduction to Ancient Near Eastern Literature. Lanham-Boulder-New York-Plymouth: Rowman & Littlefield, p. 215-254.
Bernabé, Alberto, 1987: Textos literarios hetitas. Madrid: Alianza Tres.
Bernabé, Alberto / Álvarez-Pedrosa, Juan Antonio (ed.), 2000-2004: Historia y leyes de los hititas, I-II, Madrid: Akal.
Cereti, Carlo, 2001: La letteratura pahlavi. Introduzione ai testi con riferimenti alla storia degli studi ed alla tradizione manoscritta. Milano: Mimesis
Darmesteter, James, 1892-93: Le Zend-Avesta I-III, Paris: Adrien-Maisonneuve (reprint 1960).
García Trabazo, José Virgilio, 2002: Textos religiosos hititas. Mitos, plegarias y rituales. Madrid: Trotta.
Lecoq, Pierre, 1997: Les inscriptions de la Perse achéménide. Paris: Gallimard.
Schmitt, Rüdiger, 1991: The Bisitun Inscriptions of Darius the Great: Old Persian Text (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.1), London: School of Oriental and African Studies.
Schmitt, Rüdiger, 2000: The Old Persian Inscriptions of Naqsh-i Rustam and Persepolis (Corpus Inscriptionum Iranicarum I.2), London: School of Oriental and African Studies.
Yar-Shater, Ehsan (ed.) [1982–] Encyclopaedia Iranica, Londres: Boston & Henley.
Programari
PowerPoint
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |