
Anatomia Humana: Generalitats i Aparell Locomotor
Codi: 103592 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Medicina | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Santiago Rojas Codina
- Correu electrònic:
- santiago.rojas@uab.cat
Equip docent
- Mario Roberto Bueno Gallegos
- Jorge Anibal Francisco Ortíz Cazal
- Alejandro Fernández León
- Ignacio Delgado Martínez
- Edgar Antonio de la Santísima Buloz Osorio
- Felipe Moreira Borim
- Manuel Medina Hayas
- Luis Carlos Garcia Rodriguez
- David Ramos Gonzalez
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Tot i que no hi ha cap cap prerequisit oficial, s’aconsella que s'haguin assolit competències bàsiques d’autoaprenentatge, de treball en grup i de biologia preuniversitària. Com que és necessari fer pràctiques a la sala de dissecció/osteoteca, l'alumnat ha d’adquirir el compromís de preservar la confidencialitat i el secret professional de les dades a les que pugui tenir accés durant les seves activitats d’aprenentatge, i ha de mantenir una actitud d’ètica professional en totes les seves accions. A més ha disposar del certificat de seguretat que acrediti que ha superat els test específic de bones pràctiques a la sala de dissecció
Objectius
L'assignatura Anatomia humana: generalitats i aparells locomotors s'imparteix al primer semestre de primer curs del Grau en Medicina. Els objectius són l’estudi de l’organització general del cos humà, els principis del desenvolupament inicial embrionari i de l’aparell locomotor així com l’estudi de l’anatomia del tronc i dels membres.
L’assignatura té la seva continuïtat natural al segon semestre de primer curs i al segon curs del grau. Altres assignatures del grau, com l’Histologia, la Fisiologia i la Fisiopatologia i Semiologia Clínica, complementen aquesta assignatura.
L’alumnat que superi l’assignatura ha de ser capaç de descriure, amb nomenclatura anatòmica internacional, i de reconèixer l’organització anatòmica general del cos humà, els principis del seu desenvolupament i les estructures anatòmiques que conformen el tronc i les extremitats dels éssers humans en estat de salut.
Competències
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Demostrar que comprèn els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut i el desenvolupament de la malaltia
- Demostrar que comprèn les ciències bàsiques i els principis en els que es fonamenten.
- Demostrar que comprèn l'estructura i funció dels aparells i sistemes de l'organisme humà normal en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- Demostrar que coneix i comprèn l'anatomia descriptiva i funcional, macro i microscòpica dels diferents aparells i sistemes, així com l'anatomia topogràfica, la seva correlació amb les exploracions complementàries bàsiques i els mecanismes de desenvolupament.
- Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tècniques apreses.
- Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Organitzar i planificar adequadament la càrrega de treball i el temps en les activitats professionals.
- Reconèixer com a valors professionals l'excel·lència, l'altruisme, el sentit del deure, la compassió, l'empatia, la honradesa, la integritat i el compromís amb els mètodes científics.
- Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
- Valorar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar els coneixements anatòmics adquirits per produir textos estructurats de revisió.
- Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
- Conèixer i utilitzar correctament la nomenclatura anatòmica internacional.
- Descriure els factors que determinen la forma, l'aspecte general i les proporcions del cos humà en estat de salut en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- Descriure els fonaments científics de l'anatomia humana.
- Descriure les estructures anatòmiques, l'organització i la morfogènesi de l'aparell locomotor, de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu, i de l'aparell urogenital.
- Descriure les estructures anatòmiques mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de diferents tècniques de diagnòstic per la imatge.
- Descriure l'organització anatòmica general dels aparells i sistemes del cos humà en estat de salut.
- Ensenyar i comunicar a altres col·lectius professionals els coneixements i les tècniques apreses.
- Explicar la formació del disc embrionari i els seus principals derivats.
- Formular hipòtesis i recollir i valorar de manera crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
- Identificar, a nivell bàsic, el sistema de donació i els protocols d'utilització de cossos a la Facultat de Medicina.
- Identificar els mecanismes morfogenètics de les principals alteracions en el desenvolupament de l'aparell locomotor, de l'aparell respiratori, de l'aparell digestiu i de l'aparell urogenital.
- Identificar les estructures anatòmiques que configuren els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut, mitjançant la inspecció, la palpació i/o la utilització de mètodes macroscòpics i diferents tècniques de diagnòstic per la imatge.
- Identificar les estructures anatòmiques que constitueixen els diferents aparells i sistemes corporals en estat de salut en les grans etapes del cicle vital i en els dos sexes.
- Identificar les principals tècniques utilitzades en un laboratori d'anatomia humana.
- Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- Organitzar i planificar adequadament la càrrega de treball i el temps en les activitats professionals.
- Tenir capacitat de treballar en un context internacional.
- Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'activitat professional.
Continguts
PROGRAMA DE L’ASSIGNATURA
CLASSES TEÒRIQUES (tipologia TE).
TEMA 1: ANATOMIA GENERAL
INTRODUCCIÓ A L’ANATOMIA. Concepte d’anatomia i recensió històrica del coneixement científic del cos humà. Conceptes fonamentals per l’estudi anatòmic: forma, estructura i sistemes funcionals. TERMES BÀSICS DE L’ANATOMIA DESCRIPTIVA. Posició anatòmica. Eixos, plans i punts de referència per l’estudi del cos humà. Nomenclatura anatòmica internacional. GENERALITATS DEL SISTEMA ESQUELÈTIC. Ossos i cartílags: constitució, funcions, classificació, vascularització i innervació. GENERALITATS DEL SISTEMA ARTICULAR. Classificació morfològica: fibroses, cartilaginoses i sinovials. Classificació funcional: sinartrosi, amfiartrosi i diartrosi. Estudi de les articulacions fibroses i cartilaginoses. Estudi de les articulacions sinovials (diartrosi): superfícies articulars i tipus, càpsula articular i lligaments, membrana sinovial, cavitat articular, líquid sinovial i annexes articulars. Vasos i nervis de les articulacions. GENERALITATS DEL SISTEMA MUSCULAR. Definició i tipus: múscul llis, múscul esquelètic i múscul cardíac. Classificació dels músculs esquelètics. Annexes musculars: tendó, aponeurosi i fàscies, bosses seroses i beines sinovials. Funcions i estabilitat articular. Vasos i nervis del múscul esquelètic i dels seus annexes. GENERALITATS DEL SISTEMA VASCULAR. Organització: circulació sistèmica o major i circulació pulmonar o menor. Generalitats del cor. Artèries i venes: constitució anatòmica, classificació, distribució i funció. Sistema limfàtic: constitució anatòmica, distribució i funció. GENERALITATS DEL SISTEMA NERVIÓS. Organització general: sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric. Consideracions generals de l’encèfal i la medul·la espinal. Meninges i líquid cefaloraquidi. Nervis raquidis: constitució i distribució. Innervació troncular i metamèrica.
TEMA 2: EMBRIOLOGIA GENERAL I MORFOGÈNESI DE L’APARELL LOCOMOTOR
INTRODUCCIÓ A L’EMBRIOLOGIA. Conceptes generals i interès mèdic de l’embriologia. Fecundació i formació del zigot. Segmentació: formació dels blastòmers. FASE DE MÒRULA. Massa cel·lular interna i massa cel·lular externa. FASE DE BLÀSTULA. Formació del blastocist monocavitari: embrioblast, trofoblast i blastocel. Nidació. Diferenciació de l’embrioblast: formació de l’epiblast i de l’hipoblast. Formació del blastocist bicavitari: sac vitel·li i sac àmnic. Mesoderma extraembrionari: esplancnopleura, somatopleura i celoma extraembrionari. FASE DE GÀSTRULA. Formació de la línia primitiva i del node primitiu (de Hensen). Formació del notocordi. Formació i divisió del mesoderma intraembrionari. PRINCIPALS DERIVATS DE LES CAPES GERMINATIVES: ectoderma, endoderma, mesoderma.
MORFOGÈNESIS DEL TRONC. Mesoderma paraxial. Desenvolupament dels escleròtoms: formació de les vèrtebres i dels discs intervertebrals. Formació de les costelles i de l’estern. Desenvolupament dels dermomiòtoms: formació dels músculs del tronc i formació de la pell.
MORFOGÈNESIS DELS MEMBRES. Cresta ectodèrmica apical, nucli mesodèrmic isi marginal. Factors determinants de la polaritat: ventro-dorsal, proximo-distal i postaxial-preaxial. Diferenciació osteo-musculo-articular dels membres. Desenvolupament vascular i nerviós. Remodelació per mort cel·lular programada. Rotació dels membres.
TEMA 3: ANATOMIA DESCRIPTIVA DEL MEMBRE INFERIOR
PELVIS. Articulacions: sacroilíaca i símfisi del pubis. Lligaments de la pelvis. ARTICULACIÓ COXOFEMORAL: Articulació coxofemoral. Cinemàtica articular. MÚSCULS DE LA CINTURA PÈLVICA: Organització. Músculs dorsals-anteriors: iliopsoes, poes menor i pectini. Músculs dorsals-posteriors: piriforme, glutis (menor, mig i major) i tensor de la fàscia lata. Músculs ventrals: obturador intern, bessons (superior i inferior), quadrat femoral, obturador extern, adductors (llarg, curt i major) i gràcil. ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE LA CINTURA PÈLVICA: Plexe lumbar i plexe sacre. Constitució i relacions. Branques col·laterals i branques terminals. Espais supra i infrapiriformes. Arc crural: llacuna vascular i llacuna muscular. Membrana obturatriu i conducte subpubià. Artèries i venes ilíaques (interna i externa). Artèries i venes glúties superior i inferior. Artèria i venes púdiques internes. ARTICULACIÓ DEL GENOLL: Femoromeniscal, meniscotibial i femoropatel·lar. Cinemàtic articular. Articulacions peroneotibials. Sindesmosi tibioperoneal. MÚSCULS DE LA CUIXA: Organització. Músculs dorsals (regió anterior): quàdriceps femoral i sartori. Músculs ventrals (regió posterior): popliti, bíceps femoral, semitendinós i semimembranós. ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE LA CUIXA: Conducte femoral. Triangle femoral (deScarpa). Canal dels adductors (conducte de Hunter)i hiatus dels adductors. Artèria i vena femorals. Nervis: crural (femoral), obturador, cutani femoral lateral, genitocrural i ciàtic. Limfàtics inguinals. ARTICULACIONS DEL TURMELL I DEL PEU: Tibiotarsiana, astragalocalcània i astragalocalcaneonavicular. Articulacions intertarsianes i articulació transversa del tars (línia articular de Chopart). Articulacions tarsometatarsianes (línia articular de Lisfrank). Articulacions intermetatarsianes, metatarsofalàngiques i interfalàngiques. Cinemàtica articular. MÚSCULS DE LA CAMA: Organització i compartiments. Músculs dorsals-anteriors: tibial anterior, extensor llarg dels dits, peroneal anterior i extensor llarg del dit gros. Músculs dorsals-laterals: peroneals llarg i curt. Músculs ventrals: tibial posterior, flexor llarg dels dits, flexor llarg del dit gros. Múscul tríceps sural (gastrocnemi, soli i plantar). ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE LA CAMA I DEL TURMELL: Regió poplítia. Fàscies de la cama. Retinacles. Artèria i vena poplíties. Nervi tibial i nervi peroneal comú. MÚSCULS DEL PEU: Organització. Músculs dorsals: extensor curt del dit gros i extensor curt dels dits (pedi). Músculs ventrals (plantars). Aponeurosi plantar. Grup plantar intermedi: interossis, lumbricals, quadrat plantar (flexor accessori o de Silvi) i flexor curt dels dits. Grup plantar intern: adductor del dit gros, flexor curt del dit gros i abductor del dit gros. Grup plantar extern: oponent del cinquè dit, flexor curt del cinquè dit i abductor del cinquè dit. VASOS I NERVIS DE LA CAMA I DEL PEU: Artèries i venes: tronc tibioperoneal, tibial anterior, tibial posterior, peroneal i dorsal del peu (pèdia). Arcs arterials del peu. Nervis peroneal superficial i peroneal profund. Nervi tibial i nervis plantars (lateral i medial). SISTEMA VENÓS I NERVIÓS SUPERFICIALS ISISTEMA LIMFÀTIC DE L'EXTREMITAT INFERIOR: Sistema venós superficial: xarxa venosa dorsal del peu. Venes safenes. Limfàtics de l’extremitat inferior. Resum de la innervació sensitiva (troncular i radicular) de l’extremitat inferior.
TEMA 4: ANATOMIA DESCRIPTIVA DEL MEMBRE SUPERIOR
ARTICULACIONS DE LA CINTURA ESCAPULAR: esternoclavicular, acromioclavicular i escapulohumeral. Cinemàtica articular. MÚSCULS DE LA CINTURA ESCAPULAR: Organització. Músculs dorsals: supraespinós, infraespinós, rodó major i rodó menor, deltoide, subescapular i latíssim del dors. Músculs ventrals: pectoral menor, pectoral major i coracobraquial. Músculs zonals: romboide, angular de l'escàpula, serrat anterior i subclavi. ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE LA CINTURA ESCAPULAR: Cavitat axil·lar. Plexe braquial: constitució, branques col·laterals i branques terminals. Artèria, vena i limfàtics axil·lars. ARTICULACIÓ DEL COLZE: humerocubital, humeroradial i radiocubital proximal. Articulació radiocubital distal. Sindesmosi radiocubital. Cinemàtica articular i moviment de prono-supinació. MÚSCULS DEL BRAÇ: Organització i compartiments. Músculs dorsals: tríceps braquial i anconal. Músculs ventrals: braquial i bíceps braquial. ANATOMIA TOPOGRÀFICA DEL BRAÇ: Espais quadrilàter i triangular de Velpeau. Conducte braquial. Canal radial (de torsió). Nervis: axil·lar (circumflex), radial, medià, musculocutani, cubital (ulnar), cutani medial de l’avantbraç i cutani medial del braç. Artèries i venes braquials (humerals). ARTICULACIONS DEL CANELL I DE LA MÀ: radiocarpiana, mediocarpiana i intercarpianes. Articulacions carpometacarpianes, intermetacarpianes,metacarpofalàngiques i interfalàngiques. Cinemàtica articular del canell i de la mà. MÚSCULS DE L’AVANTBRAÇ: Organització i compartiments. Músculs dorsals-posteriors: supinador, abductor llarg del polze, extensor curt del polze, extensor llarg del polze, extensor de l'índex, extensor dels dits, extensor propi del menovell i extensor cubital del carp. Músculs dorsals-laterals: extensor radial curt del carp, extensor radial llarg del carp i braquioradial. Músculs ventrals: pronador quadrat, flexor profund dels dits, flexor llarg del polze, flexor superficial dels dits, pronador rodó, flexor radial del carp, palmar llarg i flexor cubital del carp. ANATOMIA TOPOGRÀFICA DE L’AVANTBRAÇ I DE LA MÀ: Fossa del colze i canals bicipitals. Retinacle extensora i beines dels tendons extensors. Canal del pols i tabaquera anatòmica. Canal del carp. Beines fibroses i seroses dels tendons flexors. Canal cubital (de Guyon). MÚSCULS DE LA MÀ: Organització. Músculs tènars: adductor del polze, oponent del polze, flexor curt del polze i abductor curt del polze. Músculs hipotènars: oponent del menovell, flexor curt del menovell, abductor del menovell i palmar curt. Músculs intermedis: interossis dorsals, interossis palmars i músculs lumbricals. Aponeurosi palmar. VASOS I NERVIS DE L'AVANTBRAÇ I DE LA MÀ: Artèries i venes radial, cubital (ulnar) i interòssia. Arcs arterials palmars: superficial i profund. Nervis medià, cubital (ulnar) i radial. SISTEMES VENÓS I NERVIÓS SUPERFICIALS I SISTEMA LIMFÀTIC DE L'EXTREMITAT SUPERIOR: Sistema venós superficial: xarxa venosa dorsal de la mà. Venes cefàlica i basílica. Limfàtics de l’extremitat superior. Resum de la innervació sensitiva (troncular i radicular) de l’extremitat superior.
TEMA 5: ANATOMIA DESCRIPTIVA DEL TRONC
ARTICULACIONS DE LA COLUMNA VERTEBRAL. Segment articular. Articulacions intersomàtiques i interapofisàries (zigapofisials). Articulacions craniovertebrals: occipitoatlàntica, atlantoaxial lateral i atlantoodontoïdal (atlantoaxial medial). Articulacions lumbosacra i sacrococcígia. MÚSCULS AUTÒCTONS DEL TRONC. Classificació. Músculs curts i llargs del tracte medial: interespinosos, rectes dorsals menor i major del cap, oblic major del cap i rotadors. Músculs multífids, semiespinós i epiespinós. Músculs curts i llargs del tracte lateral: intertransversos i oblic menor del cap. Músculs iliocostal, dorsal llarg i espleni. Innervació. Músculs prevertebrals: recte anterior del cap, llarg del cap, recte lateral del cap i llarg del coll. Músculs craniozonals: esternoclidomastoïdal i trapezi. Innervació. Moviments de la columna vertebral (regional i en conjunt). TÒRAX. Organització general. Articulacions: costovertebrals, costotransverses, esternocostals, costocondrals i intercondrals. Músculs del tòrax: intercostals, subcostals i supracostals. Músculs serrats dorsals i triangular de l'estern. Múscul toracoabdominal o diafragma. Innervació. Mecànica respiratòria. ABDOMEN. Organització general. Músculs de la paret abdominal: recte de l'abdomen, transvers de l'abdomen, oblic intern (menor) de l'abdomen i oblic extern (major) de l'abdomen. Múscul quadrat lumbar. Fàscia transversalis. Conducte inguinal: parets i contingut. Punts febles de la paret abdominal. Innervació. PERINEU. Organització general dels músculs i fàscies del perineu. Cos perineal i lligament anococcígi. Diafragma pèlvic: músculs elevador de l’anus i coccigi. Músculs i fàscies pròpies de la regió posterior (triangle anal): múscul esfínter anal extern. Músculs i fàscies pròpies de laregió anterior (triangle urogenital): múscul esfínter de la uretra, múscul transvers profund del perineu, múscul transvers superficial del perineu, múscul bulboesponjós i múscul isquiocavernós. Innervació.
SEMINARIS (tipologia SESP) (ver normativa de seminaris)
Seminari 1 (anatomia general i osteologia de la pelvis). Osteologia: classificació dels ossos i les seves parts. Artrologia: classificació de les articulacions. Tècniques de diagnòstic per imatge aplicades a l’aparell locomotor. Estudi de la pelvis òssia: os coxal, sacre i còccix. Estudi de la pelvis òssia en conjunt i caràcters diferencials. Diàmetres de la pelvis i canal del part. Correlació de l’osteologia de la pelvis amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 2 (osteologia de l’extremitat inferior). Estudi del fèmur, la ròtula, la tíbia, el peroné, els ossos del tars, els metatarsians, les falanges i els sesamoides. Estudi de la volta plantar. Correlació de l’osteologia amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 3 (osteologia de l’extremitat superior). Estudi de la clavícula, l’escàpula, l’húmer, el cúbit, el radi, els ossos del carp, els metacarpians, les falanges i els sesamoides. Correlació de l’osteologia amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Seminari 4 (osteologia de la columna vertebral i del tòrax). Estudi de la vèrtebra tipus. Estudi de les vèrtebres cervicals, toràciques i lumbars. Estudi de la columna vertebral en conjunt. Estudi de l’estern i de les costelles. Estudi del tòrax ossi en conjunt. Correlació de l’osteologia del raquis i del tòrax ossi amb tècniques de diagnòstic per imatge.
PRÀCTIQUES DE DISSECCIÓ (tipologia PLAB).
Per accedir a la sala de dissecció és obligatori portar bata, guants i altres mesures de protecció que estiguin establertes, i haver fet el certificat de seguretat. Està totalment prohibit fer qualsevol tipus d’imatges (fotografies, vídeos, etc..) a la sala de dissecció.
Pràctica 1 (anatomia general). Organització general de l’aparell locomotor (ossos, articulacions, músculs i annexes musculars). Organització general del sistema cardiovascular (cor, artèries, venes, limfàtics). Organització general del sistema nerviós (encèfal, medul·la espinal, meninges, nervis cranials i raquidis). Correlació de preparacions anatòmiques amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Pràctica 2 (anatomia del membre inferior). Articulacions de la pelvis, del maluc, del genoll, del turmell i del peu. Músculs de la cintura pelviana, de la cuixa, de la cama i del peu. Artèries i venes de l’extremitat inferior. Plexe lumbar i plexe sacre: constitució, branques col·laterals i branques terminals. Sistema venós superficial i sistema limfàtic de l’extremitat inferior. Correlació de preparacions anatòmiques amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Pràctica 3 (anatomia del membre superior). Articulacions de la cintura escapular, del colze, del canell i de la mà. Músculs de la cintura escapular, del braç, de l’avantbraç i de la mà. Artèries ivenes de l’extremitat superior. Plexe braquial: constitució, branques col·laterals i terminals. Sistema venós superficial i sistema limfàtic de l’extremitat superior. Correlació de preparacions anatòmiques amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Pràctica 4 (anatomia del tronc). Articulacions de la columna vertebral. Articulacions craniovertebrals. Articulacions del tòrax. Músculs i fàscies del tronc: paravertebrals, prevertebrals i suboccipitals. Músculs i fàscies del tòrax. Músculs i fàscies de l’abdomen. Conducte inguinal. Músculs i fàscies del perineu. Correlació de preparacions anatòmiques amb tècniques de diagnòstic per imatge.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques de laboratori (sala de dissecció) (PLAB) | 8 | 0,32 | 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 18 |
| Seminaris (SEM) | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 16, 18, 20 |
| Teoria (TE) | 37 | 1,48 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories personalitzades i/o grupals i tutorials on line | 15 | 0,6 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles, estudi personal, preparació i elaboració de treballs | 76 | 3,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
ACTIVITATS DIRIGIDES
Classes per impartir el programa de teoria (tipologia TE) (37h)
Seminaris per l'estudi de l'osteologia (tipologia SEM) (8h)
Pràctiques en sala de dissecció (tipus PLAB) (8h)
ACTIVITATS SUPERVISADES:
Tutories personalitzades i/o grupals, presencials o virtuals
Tutorials on line
ACTIVITATS AUTÒNOMES:
Lectura de textos i articles proposats, realització i estudi d'esquemes, resums i assimilació conceptual dels continguts de l'assignatura.
Preparació autònoma prèvia a la realització dels seminaris i de les pràctiques de sala de dissecció.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluacions objectives i estructurades (continguts de pràctiques i seminaris) | 34% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
| Avaluacions objectives tipus test (continguts teòrics) | 66% | 4 | 0,16 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
AVALUACIÓ
Les competències de l’assignatura seran avaluades mitjançant tres exàmens parcials. Dos d'ells fan referencia als continguts teòrics i el tercer als continguts pràctics i de seminaris.
Els continguts dels parcials són els següents:
- Primer parcial: continguts teòrics dels dos primers blocs temàtics (generalitats i extremitat inferior)
- Segon parcial: continguts teòrics dels dos últims blocs temàtics (extremitat superior i tronc)
- Tercer parcial: continguts pràctics i de seminaris dels 4 blocs temàtics (generalitats, extremitat inferior, extremitat superior i tronc)
Caracteristiques dels parcials
Els dos primers parcials consistiran en una prova objectiva tipus test. Les preguntes del test tindran 4 possibles opcions amb només una de vàlida. Les preguntes mal contestades tenen una penalització de un 1/3 de punt. Les preguntes en blanc no penalitzen.
El tercer parcial consistirà en una prova de pregunta curta i/o d’identificació d’estructures. En aquest cas les respostes errònies no impliquen penalització.
Pes específic de cada prova
- Exàmens tipus test: 66% de la nota final (33% per cada parcial).
- Exàmens d’identificació d’estructures i pregunta curta: 34% de la nota final
Criteris de suficiència
Per superar l’assignatura s’han de complir els següents criteris:
- La nota mitjana ponderada de totes les proves avaluatives ha de ser igual o superior a 5.0.
- La nota mitjana ponderada de cadascun dels parcials ha de ser superior a 5.0. Si no es compleix aquest criteri però la nota mitjana final és superior a 5.0 s'assignarà una nota final de 4.0 i l'assignatura estarà suspesa.
L’assistència a les classes teòriques, pràctiques i seminaris NO és obligatòria.
Càlcul de la nota
Per calcular la notes s'aplicaran les següents fórmules:
Nota final = (nota primer parcial x 0,33) + (nota segon parcial x 0,33) + (nota tercer parcial x 0,34)
Recuperació i millora de nota
L’alumnat que no hagi superat els criteris de suficiència podrà optar a les proves de recuperació. També podran optar a aquestes proves els alumnes que vulguin pujar nota prèvia renúncia de la nota obtinguda en els parcials corresponents.
Els examens de recuperació tindràn el mateix format i s'aplicaran els mateixos criteris i percentatges establerts per a cada parcial. L'alumnat s'haurà de presentar a tots aquells parcials amb nota inferior a 5.0.
AQUESTA ASSIGNATURA NO PREVEU EL SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA (acord aprovat en Junta Permanent de la Facultat de Medicina, 30/març/2023).
Bibliografia
EMBRIOLOGIA
Cochard, L.R. (2005) Netter - Atlas de Embriología humana. 1ª edición. Ed. Masson SA. Disponible.
Moore, K.L., Persaud, T.V.N., Torchia, M.G. (2020) Embriología clínica. 11ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Sadler, T.W. (2019) Langman Embriología Médica. 14ª edición. Ed. Wolters Kluwer. Disponible.
ANATOMIA
Anastasi, G.; Gaudio, E.; Tacchetti, C. (2022) Anatomía humana - atlas - (editor de la edición en español: Alfonso Rodríguez Baeza). 3 volúmenes. 2ª edición. Ed. Edra - edi-ermes. Disponible.
Anastasi, G.; Gaudio, E.; Tacchetti, C. (2022) Anatomía humana - atlas - (editor de la edición en español: Alfonso Rodríguez Baeza). 1 volumen. 2ª edición. Ed. Edra - edi-ermes. Disponible.
Dalley, A.F., Agur, A.M. (2022) Moore - Anatomía con orientación clínica. 9ª edición. Ed. Wolters Kluvers.
Dauber, W. (2021) Feneis Nomenclatura anatómica ilustrada. 11ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Garcia-Porrero JA, Hurlé JM (2020). Anatomia Humana. 2ª edición Ed. McGraw-Hill Interamericana. Disponible.
Drake, R.L., Vogl, W., Mitchell, A.W.M. (2020) Gray - Anatomía para estudiantes. 4ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Gilroy, A.M., MacPherson, B.R., Wikenheiser, J. (2022) Prometheus - Atlas de Anatomía. 4ª edición. Ed. Médica Panamericana. Disponible.
Netter, F.H. (2019) Atlas de Anatomía humana. 7ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Paulsen, F. Waschke J. (2018) Sobotta Atlas de Anatomía Humana. 24ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Rohen, J.W., Yokochi, C., Lütjen-Drecoll, E. (2021) Atlas de Anatomía humana. Estudio fotográfico del cuerpo humano. 9ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Schünke, M., Schulte, E., Schumacher, U. (2022) Prometheus - Texto y atlas de Anatomía. 5ª edición. Ed. Médica Panamericana. Disponible.
Spratt, J.D.; Salkowski, L.R.; Loukas, M. (2021) Weir y Abrahams. Atlas de Anatomía Humana por técnicas de imagen. 6ª edición. Ed. Elsevier. Disponible.
Standring, S. (2021) Gray’s. Anatomy. The Anatomical Basis of Clinical Practice. 42th edition. Ed. Elsevier. Disponible.
Important:
accedir al Campus Virtual de la UAB
accedir a la pàgina web de la Biblioteca de la UAB per consultar la bibliografia disponible.
Programari
No és necessari un programari específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 101 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 102 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 103 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 104 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 105 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 106 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 107 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 108 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 109 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 110 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 115 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 116 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 117 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 118 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 101 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 102 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 103 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 104 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 105 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 106 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 107 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 108 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 109 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 110 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 111 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 112 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 113 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 114 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 115 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 116 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 117 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 118 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 101 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 102 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 103 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 104 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |