
Societat, Família i Escola
Codi: 102006 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació Infantil | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Paloma del Carmen Valdivia Vizarreta
- Correu electrònic:
- paloma.valdivia@uab.cat
Equip docent
- Paloma del Carmen Valdivia Vizarreta
- Andrea Jover Pujol
- Enric Sauri Saula
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
L'objectiu d'aquesta assignatura és estudiar la relació entre la societat, la família i l'escola.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Analitzar i incorporar de manera crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals multiculturalitat i interculturalitat discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
- Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i educació en el context familiar.
- Demostrar que comprèn la funció, les possibilitats i els límits de l'educació en la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col·legis d'educació infantil i als seus professionals.
- Dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de famílies.
- Participar i implicar-se en els actes, reunions i esdeveniments de la institució a la qual es pertany.
- Promoure i col·laborar en accions, dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions amb incidència en la formació ciutadana.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
- Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació de la família.
- Conèixer la natura de les qüestions més rellevants de les societats complexes en termes de gènere, edat, classe i ètnia i incorporar una lectura crítica respecte a les diverses formes de desigualtat i exclusió social.
- Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de famílies, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
- Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
- Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
- Identificar el marc d'autonomia del Mestre en la societat actual.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Promoure i col·laborar en accions, dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions amb incidència en la formació ciutadana.
- Reconèixer el valor social de l'educació i el valor de la diversitat per adquirir recursos que afavoreixin la integració educativa i l'actuació en contextos multiculturals.
- Reflexionar en grup sobre l'acceptació de normes i el respecte als altres.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
Bloc A. Pedagogia.
Dret a l’educació, infància i polítiques familiars
1. El dret a l’educació des d’una perspectiva històrica
2. La protecció a la infància
3. El paper educatiu de la família
Gestió de les relacions en la comunitat per a la convivència
4. Gestió de les relacions comunitàries i família
5. Escola, diversitat i desigualtat: el tractament de la diversitat des de l’escola. Desigualtats i discriminacions.
Bloc B. Sociologia.
Canvis socials i diversitat familiar
1. Diversitat familiar i escola
2. Ruptures i separacions i escola
3. Conciliació laboral i familiar
4. Pobresa i exclusió educativa
5. Interculturalitat. Famílies transnacionals i criança
Participació família-escola
6. La participació de les famílies a l’escola: perquè i per a què?
7. Les estructures de participació de les famílies a les escoles.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitat d'avaluacio | 0 | 0 | 7, 8 |
| Presencial en gran grup | 30 | 1,2 | 4, 7 |
| Seminaris | 15 | 0,6 | 7, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Activitats Supervisades | 30 | 1,2 | 6, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Activitats autònomes | 75 | 3 | 7 |
– Seran classes dinàmiques i digitals pel gran grup: la classe digital dirigida al gran grup permet l'exposició dels principals continguts i elements de discussió dels diferents blocs temàtics i els seminaris són espais de treball en grup petit per analitzar i debatre les activitats proposades pel professorat principalment al Campus Virtual, per tal de complementar les sessions teòriques. Els seminaris es faràn presencials a l'universitat i són d'assistència obligatòria i els estudiants s'adscriuran a un dels grups programats a principi de curs.
– Aquesta assignatura inclou activitats per al desenvolupament de la Competència Digital Docent.
– Les activitats supervisades pel professor fora de l'aula inclouen el conjunt de tutories individuals i grupals, físiques i virtuals, que han de servir per resoldre dificultats, orientar tasques i assegurar la comprensió dels aprenentatges de l'assignatura.
– El treball autònom és el que realitza l'estudiant de forma independent i suposa la preparació de lectures, casos i altres tipus de tasques, exercicis o treballs, per tal de treure el màxim aprofitament de les sessions i assolir els objectius de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Aprofundiment Seminari Bloc A (grupal) | 15% | 0 | 0 | 1, 5, 7, 9, 11, 12, 13 |
| Aprofundiment Seminari Bloc B (grupal) | 15% | 0 | 0 | 10 |
| Evidències Seminaris Bloc A (individual) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 6, 9, 11, 12, 13 |
| Evidències Seminaris Bloc B (individual) | 10% | 0 | 0 | 2, 11, 12 |
| Prova Bloc A (individual) | 25% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 11 |
| Prova Bloc B (individual) | 25% | 0 | 0 | 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11 |
L’avaluació continuada de l’assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha a continuació.
L'avaluació única consisteix a lliurar les evidències individuals indicades al Campus Virtual i realitzar l'examen de tots dos blocs el mateix dia programada la prova del bloc B.
L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat. Es portarà un control específic d’assistència i participació a tots els seminaris, tant teòrics com metodològics.
Les qualificacions obtingudes en cadascuna de les activitats avaluatives es lliuraran a l’estudiant en un màxim de 20 dies mitjançant publicació dels resultats a l'aula Moodle. Un cop lliurades les qualificacions l’estudiant podrà fer la revisió de la nota en les hores que el professor té destinades a tutories durant els deu dies posteriors a rebre la qualificació.
La nota final de l’assignatura es calcularà ponderant les activitats d’avaluació proposades, segons allò16/10/2025 indicat a la graella. Per poder superar l'assignatura s'han d'aprovar amb un mínim de 5 cadascuna de les activitats avaluatives de qué consta. Els i les estudiants podran fer una reavaluació en cas de no haver superat alguna de les evidències d'avaluació (dins del període lectiu i marcat al cronograma). La nota final d'aquesta reavaluació serà la serà la d’aprovat o no aprovat..
Les dates de les diferents activitats avaluatives figurena la taula següent:
|
Activitat |
Pes |
Dates Grup 61 |
Dates Grup 62 |
|
Aprofundiment Seminari Bloc A (grupal) |
15% |
20/10/2025 |
16/10/2025 |
|
Aprofundiment Seminari Bloc B (grupal) |
15% |
09/12/2025 |
05/12/2025 |
|
Prova Bloc A (individual) |
25% |
21/10/2025 |
17/10/2025 |
|
Prova Bloc B (individual) |
25% |
02/12/2025 |
28/11/2025 |
|
Evidències Seminaris Bloc A (individual) |
10% | Dies seminaris |
Dies seminaris |
|
Evidències Seminaris BlocB(individual) |
10% |
Dies seminaris |
Dies seminaris |
|
Reavaluació de totes les activitats avaluatives |
|
27/01/2026 |
30/01/2026 |
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
Totes les activitats desenvolupades per l'estudiantat han d'estar orientades a aconseguir una societat inclusiva i accessible que permeti d'avançar cap a la plena autonomia dels personis, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d'oportunitats per a tothom. Utilitzarà un llenguatge inclusiu d'acord amb el següent document: https://www.uab.cat/doc/pistes-us-no-sexista-llenguatge
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat unacompetència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a http://www.uab.cat/web/els-estudis/-competencia-linguistica-1345698914384.html).
(Veure "Normativa d'avaluació en els estudis de la UAB" http://mat.uab.cat/~seccio/documents/arxiu/Normativa_avaluacio.pdf).
La còpia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa, constitueixen un delicte. i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitat de recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).
Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.
Avaluació única: s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital.
Es recomana que abans d’entregaruna evidència d’aprenentatge, cal comprovar que s’ha escrit correctament les fonts, notes, citacions textuals i referències bibliogràfiquesseguint lanormativa APA i d’acord a la documentacióque es resumeix en fonts de la UAB:
(Veure documentació https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf)
(veure documentació de la UAB sobre el plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html)
En aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) com a part integrant del desenvolupament del treball, sempre que el resultat final reflecteixi una contribució significativa de l'estudiant en l'anàlisi i la reflexió personal. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat.
Bibliografia
Aler Gay, I. (2006). La transformación de la maternidad en la sociedad española: 1975-2005. Documento de trabajo 22006/02.Centros de Estudios Andaluces.
Andrés, S. & Giró, J. (2014). El papel y la representación del profesorado en la participación de las familias en la escuela. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19 (1) , 61-71. doi: http://dx.doi.org/10.6018/reifop.19.1.245461.
Beck-Gernsheim, E. (2003). La reinvención de la familia: en busca de nuevas formas de conviviencia. Madrid: Paidós.
Bornstein, M., Yu, J., & Putnick, D. (2020). Mothers’ parenting knowledge and its sources in five societies: Specificity in and across Argentina, Belgium, Italy, South Korea, and the United States. International journal of behavioral development, 44(2), 135-145. doi https://doi.org/10.1177/0165025419861440
Cabrera, D., Funes, J., & Brullet, C. (2004). Alumnado, familias y sistema educativo. Los retos de la institución escolar. Barcelona: Octaedro-FIES. Flaquer, L. (2000). Las políticas familiares en una perspectiva comparada. Barcelona: Fundació "La Caixa".
Comas, M., Escapa, S., & Abellán, C. (2014). Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació en educació. Informes Breus, 49. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Conroy, M., McKnight, K., & Sutherland, K. (2019). Partnering with families of students at risk for emotional and behavioral disorders. In Family, school, and community partnerships for students with disabilities (pp. 57-69). Springer, Singapore.
Garreta, J. (2012). Famílies i escoles . La participació de les famílies als centres educatius.Lleida: Editorial Pagès i Ajuntament de Lleida.
Haight, J., Daniels, J., Gokiert, R. et al. (2024). Essential Conditions for Partnership Collaboration within a School-Community Model of Wraparound Support. J Child Fam Stud 33 , 2962–2977. https://doi.org/10.1007/s10826-024-02903-1
Higueras-Rodríguez, L., & Fernández Gálvez, J. D. D. (2016). El papel de la familia en la educación de los niños con altas capacidades intelectuales. url: http://hdl.handle.net/10433/4921
INCLUD-ED Consortium (2011). Actuaciones de Éxito en las Escuelas Europeas. Madrid: Ministerio de Educación. Gobierno de España.
Markovich Morris, E., & Cheng, Y.-L. (2025). Parents as Allies: Innovative Strategies for (Re)imagining Family, School, and Community Partnerships. Education Sciences, 15(5), 533. https://doi.org/10.3390/educsci15050533
Plexousakis, S., Kourkoutas, E., Giovazolias, T., Chatira, K., & Nikolopoulos, D. (2019). School bullying and post-traumatic stress disorder symptoms: The role of parental bonding. Frontiers in public health, 7, 75. doi: https://doi.org/10.3389/fpubh.2019.00075
Purola, K., & Kuusisto, A. (2021). Parental participation and connectedness through family social capital theory in the early childhood education community. Cogent Education, 8(1), 1923361. doi: https://doi.org/10.1080/2331186X.2021.1923361
Save the children (2018). Sota el mateix sostre. Les Cases dels Infants: un recurs per atendre els nens i nenes víctimes d’abús sexual i les seves famílies a Catalunya. Url: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/sota-el-mateix-sostre-web-doble.pdf
Tomasevski, K. (2004). El asalto a la educación. Barcelona: Intermón/Oxfam.
Vila, I. (1998). Familia, escuela y comunidad. Barcelona: Editorial Horsori.
Programari
Per a aquesta assignatura és indispensable un dispositiu tecnològic que pugui connectar-se a Internet.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 611 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 621 | Català | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 61 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 62 | Català | primer quadrimestre | tarda |