
Acollida i Inclusió de les Persones Immigrants
Codi: 101671 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Educació social | OT | 3 |
| Educació social | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Roser Giros Calpe
- Correu electrònic:
- roser.giros@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L’assignatura d’Acollida i Inclusió de Persones Immigrades es recomana a aquelles persones que tinguin interès a reflexionar sobre el fet migratori i la convivència interculturalen les societats plurals contemporànies, així com a desenvolupar estratègies d’intervenció socioeducatives culturalment responsables.
Objectius
· Comprendre les causes i dinàmiques dels processos migratoris globals contemporanis.
· Observar els factors que incideixen en l'acollida i inclusió de persones i col·lectius en context de migració i post-migració.
· Aplicar estratègies d’intervenció social que tinguin en compte la interseccionalitat, els principis de l’interculturalisme crític i els dissenys culturalment respectuosos.
· Entendre el valor i el significat dels models de gestió de la diversitat cultural en els processos d'integració.
· Comprendre els factors socials que generen racisme a la societat i les estratègies d'una educació anti-racista.
institucionals com a referents generals on s'emmarca l'actuació d'un educador/a social en un territori concretL'assignatura contribueix a conèixer les dinàmiques pròpies dels processos migratoris al nostre país i a Europa, comprendre’n la seva complexitat i adquirir una mirada estratègica sobre com gestionar la diversitat cultural en l’acollida i la inclusió de persones migrades en les societats multiculturals, amb una atenció preferent a l’àmbit educatiu. Els objectius principals que es persegueixen són: Elsobjectius principals que es persegueixen són:
Competències
- Educació social
- Acompanyar les persones en els seus processos de creixement i emancipació.
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.
- Aplicar les competències socioemocionals necessàries per gestionar les relacions humanes.
- Contextualitzar l'acció socioeducativa en funció dels diferents paradigmes teòrics que han elaborat les ciències de l'educació i en funció del context socio-històric dels individus, grups i institucions.
- Dissenyar de manera articulada plans, programes, projectes, activitats i tasques en diversos contextos socioeducatius.
- Dissenyar i desenvolupar processos de participació ciutadana i acció socio-comunitària.
- Dominar els coneixements teòrics i aplicats de les diferents Ciències de l'Educació que li permetin desenvolupar la capacitat d'anàlisi i observació de la realitat social i educativa.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
- Participar en els debats teòrics que afecten la professió i que afecten els diferents àmbits d'actuació.
- Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).
- Utilitzar informació i coneixement de les diferents fonts i contextos (informes, articles, etc.) propis de les ciències socials.
Resultats d'aprenentatge
- Adquirir valors i actituds de respecte cap als diversos mitjans socials i culturals que són propis de les nostres societats contemporànies.
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar els aspectes deontològics de l'educació social en el treball amb persones en risc d'exclusió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Aplicar estratègies de mediació senzilles que permetin incrementar l'autonomia i la qualitat de la convivència dels grups multiculturals.
- Avaluar de manera crítica els propis prejudicis i estereotips personals que impedeixen una mirada intercultural de la realitat social.
- Clarificar els dilemes i debats ètics que planteja el treball amb població immigrada en una situació de desigualtat social com l'actual.
- Comprendre les característiques i condicionaments que conformen les propostes educatives en contextos de diversitat.
- Comprendre les diferents fases del procés migratori per identificar les diferents necessitats socioemocionals derivades de l'esmentat procés per a cada fase.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Conèixer els principals plans i programes de l'admisnitració educativa per a la inclusió social i educativa de la població immigrada.
- Conèixer i utilitzar les principals fonts de generació de coneixement científic sobre la exclusió social a Catalunya i Espanya.
- Conèixer la rica i àmplia diversitat de situacions de les dones immigrades al país.
- Conèixer les estructures de participació ciutadana existents a Catalunya en l'actualitat.
- Desenvolupar un anàlisi crític de la diversitat cultural que impliqui l'assumpció d'una concepció dinàmica de la cultura, de la identitat i de la diversitat en si mateixa.
- Dissenyar i executar accions educatives de prevenció d'actituds i actuacions de discriminació.
- Distingir entre un model intercultural i un model multicultural de gestió de la diversitat cultural en l'espai social.
- Identificar i valorar la multiplicitat de referents històrics, socials, polítics i legals propis de l'educació inclusiva.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
- Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Reconèixer la naturalesa assimiladora, segregadora, integradora o inclusiva de les propostes d'acció socioeducativa dirigides a treballar amb població immigrada.
- Saber buscar i interpretar les dades estadístiques relatives a la població estrangera.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
1. Migracions, acollida i inclusió a Catalunya en un context Europeu
1.1. Història de les migracions. Mobilitats contemporànies
1.2. Societats plurals, relacions interètniques i racisme
1.3. El procés migratori: significats i condicions per a l’acollida i la inclusió
1.4. Migracions i Estat: règims fronterers i polítiques d’integració
1.5. Agència migrant: diàspores, transnacionalisme i decolonialitat
2. Gestió de la diversitat. Metodologies d’intervenció intercultural
2.1. La perspectiva intercultural crítica aplicada a l’acció social.
2.2. La perspectiva de gènere i la mirada interseccional a l’educació social.
2.3. Treball comunitari, arrelament i convivència als barris
3. Àmbits d’intervenció de l’educació social fora escola
3.1. Refugiades i demandants d’asil
3.2. Persones jovesque migren soles
3.3. Formació i inserció de dones migrades
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Presencial en gran grup | 45 | 1,8 | 1, 4, 8, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 26, 27, 28 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Treball grupal | 30 | 1,2 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 17, 21, 22, 23, 24, 26 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Treball individual, lectura i treball sobre articles i informes | 75 | 3 | 3, 8, 9, 12, 16, 19, 26 |
Les activitats formatives dirigides es desenvoluparan a partir de:
- Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari.
- Debats sobre temes rellevants amb una prèvia lectura d'articles, informes i texts de referència.
- Treball amb els i les estudiants a partir d'activitats preestablertes (estudi de cas, documentació sobre recerques, i altres activitats pràctiques)
- Anàlisi sobre notícies de premsa
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen escrit individual | 50% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 25, 28 |
| Treball grupal (estudi de casos i altres activitats pràctiques) | 30% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 27, 28 |
| Treball individual sobre lectures | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 16, 19, 20, 26 |
L'avaluació continuada comprèn tres tipus d'activitats.
- Prova de síntesi individual al final de l'assignatura (50%)
- Treball grupal tutoritzat (30%)
- Treball individual sobre lectures (20%).
L'avaluació única:
Consistirà en un examen escrit al final de l'assignatura sobre els continguts teòrics i pràctics (50%), un examen oral amb preguntes obertes per examinar l'assimilació crítica dels contingut (30%) i un assaig sobre lectures (20%).
La nota final serà la mitja ponderada de les activitats previstes. Per poder aplicar aquest criteri serà necessari obtenir com a mínim un 5 en l'examen escrit i el treball individual sobre lectures. Aquestes dues evidències seran recuperables si s'ha fet un seguiment adequat de l'assignatura. La nota de la recuperació no serà superior al 5 en cap de les dues. La matèria es considerarà no avaluable si no s'han presentat totes les evidències d'avaluació.
No s'admet prova de síntesi per a l'alumnat que es matriculi per segona vegada.
L'assistència a classe és obligatòria degut a la natura professionalitzadora d'aquesta assignatura. L’absència cal justificar-la d’acord amb els criteris i la normativa vigents. Per poder obtenir una avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a un mínim d'un 80% de les classes.
Dates previstes de les proves d'avaluació:
a) Avaluació continuada:
- La prova escrita individual es portarà a terme el 19 de gener del 2026. La recuperació el dia 2 de febrer del 2026.
- La presentació dels treballs de grup està prevista un cop finalitzat el temari al que estan associats.
- El lliurament del treball individual sobrelectures està prevista el 15 de desembre del 2025.
b) Avaluació única
La prova oral i escrita tindrà lloc el 19 de gener del2026. La recuperació es porta a terme el 2 defebrer del 2026 i s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La devolució dels treballs d'avaluació serà publicada al Moodle, com a màxim dos setmanes després de la data de lliurament i/o realització.
El plagi es considera una infracció important, si es detecta un plagi en un treball aquest quedarà suspès. Per a una definició de plagi podeu consultar: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html
Per a aquesta assignatura, es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca d’informació, traduccions i elaboració de gràfics. L'estudiant haurà d'identificar clarament quines parts han estat generades amb aquesta tecnologia, especificar les eines emprades i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l’activitat. La no transparència de l’ús de la IA en aquesta activitat avaluable es considerarà falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent
Bibliografia
Baca, N., Román R. P. y Fuentes, L. M. (2016). Desigualdades de género en mujeres migrantes que realizan trabajo doméstico remunerado. Más allá de las cadenas globales de cuidados: 21ºEncuentro Nacional sobre Desarrollo Regional en México. Recuperatde:http://ru.iiec.unam.mx/3409/1/288-Baca-Roman-Fuentes.pdf
Brah, A. (2011). Cartografías de la diáspora: identidadesencuestión. Traficantes de sueños. Recuperaten https://www.repositorio.ciem.ucr.ac.cr/bitstream/123456789/78/1/RCIEM062.pdf
Brubaker, R. (2015). Linguistic and religious pluralism: between difference and inequality.Journal of Ethnic and Migration Studies,41(1), 3-32.
Butler, J., & Fraser, N. (2016). ¿ Reconoocimiento o redistribución?: un debate entre marxismo y feminismo. New Left Review en Español.
Campani, G. (2019). La migracióneuropea y la crisis de los refugiados: unprocesocomplejo y multifacético. Collectivus, Revista de CienciasSociales, 6(1), 15-33.Recuperat de http://investigaciones.uniatlantico.edu.co/revistas/index.php/Collectivus/article/view/2201
Edicionesub: Barcelona
Crenshaw, K. W. (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43 (6), pp. 1.241-1.299. Traduït per: Raquel Platero y Javier Sáez. Disponible a: http://www.uncuyo.edu.ar/transparencia/upload/crenshaw-kimberle-cartografiando-losmargenes- 1.pdf
Erel U, Ryan L. (2019) Migrant Capitals: Proposing a Multi-Level Spatio-Temporal Analytical Framework. Sociology.53(2):246-263. doi:10.1177/0038038518785298
Quaderns-e de l'Institut Català d'Antropologia, [en línia].Núm. 22 (2), p. 49-64..Disponible a: https://www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/view/333113
Levitt, P; Glick-Schiller, N. (2004): "Perspectivas internacionales sobremigración". Migración y Desarrollo, nº 3, pp. 60-91. Disponible en: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=66000305
Narciso Pedro, L., & Carrasco Pons, S. (2017). Mariamaonthemove. Capital migratorio y segundas generaciones en la emigración juvenil española.Migraciones. Publicación Del Instituto Universitario De Estudios Sobre Migraciones, (43), 147-174. https://doi.org/10.14422/mig.i43.y2017.007
<spanclass="WACImageGroupContainer SCXW88615029 BCX8">
Organización internacional para las migraciones Portal de datos mundiales sobre migración: https://migrationdataportal.org/es?i=stock_abs_&t=2019 ACNUR
Pàmies, J., Carrasco, S. i Narciso, L. (2012). A propósito de la acogida de alumnado extranjero. Paradojas de la educación inclusiva en Cataluña (España).Revista Latinoamericana de Educación Inclusiva,6(1), 105-122.
Parella, S. y Rivero, P. (2011). Dones migrades, treball de cura i segregació laboral a Catalunya des d'una perspectiva de gènere. Barcelona: InstitutCatalà de les Dones. Disponible a: https://www.researchgate.net/publication/313429350_Dones_migrades_treball_de_cura_i_segregacio_laboral_a_C
Pedone, Claudia (2008). "Varones aventureros" vs. "madres que abandonan": reconstrucción de las relaciones familiaresapartir de la migración ecuatoriana. REMHU - Revista Interdisciplinar da Mobilidade Humana, 16(30),45-64. Disponible en: https://www.redalyc.org/articulo.oa?id=4070/40704200700
Penninx, R. andGarcés-Mascareñas, B. (2016). Chapter 2. The Concept of Integration asan Analytical Tool and as a Policy Concept. In: B. GarcésMascareñas and R. Penninx (eds.). Integration Processes and Policies in Europe. Contexts, Levels and Actors. New York: Springer Open
Rodríguez-García, Dan (2015): "Multicultural / Multiculturalism". DictionaryofInternationalMigrations, Observatório das Migrações Internacionais (OBMigra), Brasil.
Tendenciasglobales de desplazamientosforzados: https://www.acnur.org/eses/stats/globaltrends/5eeaf5664/tendenciasglobales-de-desplazamiento-forzado-en-201
Thompson, A.; Torres, R.; Swanson, K. et al. (2019). Re-conceptualising agency in migrant children from CentralAmerica and Mexico. Journal of Ethnic and Migration Studies, 45 (2): 1-18.
Tanja Ahlin & Kasturi Sen (2019): Shifting duties: becoming 'good daughters' through elder care practices in transnational families from Kerala, India, Gender, Place & Culture, DOI: 10.1080/0966369X.2019.1681368
UNESCO. 2019. Global Education Monitoring Report 2019: Migration, Displacement and Education - Building
Bridges, not Walls. París, UNESCO
Vila, I. (2006 [2004]). Lengua, escuela e inmigración. Cultura y educación, 18(2), 127-142.
Walsh, C. (2010). Interculturalidad crítica y educación intercultural. Construyendo interculturalidad crítica, 75(96), 167-181
Yuval-Davis, Nira. "Etnicidad, relaciones de género y multiculturalismo." In Nación, diversidad y género: perspectivascríticas, pp. 64-88. Anthropos, 2010.
Programari
Moodle
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 4 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |