Política Catalana
Codi: 101082 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Ciència política i gestió pública | OT | 3 |
| Ciència política i gestió pública | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Bartomeus Bayès
- Correu electrònic:
- oriol.bartomeus@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanble que els i les estudiants hagin assimilat els coneixements de l'assignatura Comportament Polític i Política Espanyola
Objectius
L'objectiu de l'assignatura és dotar als estudiants de les eines per analitzar els elements principals que configuren la política a Catalunya, posant l'èmfasi en les transformacions que aquesta ha sofert en els darrers anys, tant pel que fa a l'evolució dels perfils de la societat, la cultura política i el comportament electoral.
Competències
- Ciència política i gestió pública
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Aplicar el coneixement de l'estructura i funcionament de les institucions polítiques a problemes i/o casos práctics, reals o simulats
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que coneix l'estructura i el funcionament de les institucions polítiques
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Emprar les principals formulacions teòriques sobre les institucions polítiques i relacionar-les amb l'estructura global del sistema polític, tant en l'esfera interna com en la internacional
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar el processos electorals, incloent campanyes, estratègies electorals dels partits, escenaris polítics i l'anàlisi i interpretació dels resultats electorals
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Demostrar que es comprèn l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional, tant en l'esfera analítica com en l'elaboració de propostes d'intervenció o de polítiques públiques
- Demostrar que es coneix l'estructura i el funcionament de la Unió Europea i de les seves institucions principals, i que s'és capaç d'identificar els principals actors polítics i reconèixer els principals mecanismes d'integració.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-se de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Relacionar els diferents components que conformen l'estructura i el funcionament dels sistemes polítics i l'entorn en què interactuen
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
1. Els antecedents històrics. El mite fundacional de la Catalunya contemporània
2. La societat catalana i la seva evolució
3. Els valors i la cultura politica: imarge i autoimatge
4. El desplegament de l'autogovern
5. El comportament electoral, el sistema de partits i competència política
6. Els anys del canvi 2003-10
7. Els anys del procés 2012-24
8. Catalunya després del procés
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 45 | 1,8 | |
| Debat a l'aula sobre la lectura d'un element concret del temari | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 15, 18, 19, 23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 5 | 0,2 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Preparació d'un comentari escrit sobre les lectures | 11 | 0,44 | 4, 6, 9, 11, 15, 19, 20, 22 |
| Redacció de les respostes a les preguntes de l'examen final | 35 | 1,4 | 1, 2, 3, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 18, 21, 22, 23 |
| Redacció del treball final | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 13, 14, 16, 20, 21, 22, 24 |
L'avaluació de l'assignatura es farà en base a la participació obligatòria dels estudiants en els quatre tipus d'activitats:
1. Participació en els DOS seminaris de lectures obligatòries i redacció d'un comentari sobre cadascuna d'elles (25%)
2. Treball en grup sobre el sistema electoral a Catalunya (20%)
3. Examen final (50%)
4. Assistència regular a classe (5%)
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència regular a classe | 5% | 0 | 0 | 15, 19 |
| Dos controls de lectura i participació en els seminaris | 25% | 4 | 0,16 | 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 22 |
| Examen final | 50% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24 |
| Treball final i debat públic | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
L'avaluació de l'assignatura constarà de les següents activitats fixades en el programa: controls de lectura, treball en grup i examen final.
Es tindrà en compte l'assistència regular a classe.
La nota final és la mitjana ponderada de les diferents activitats d'avaluació.
Hi haurà DOS controls de lectura per escrit. També es valorarà la participació en el seminari associat. La nota de cada control tindrà un pes del 12.5% en la nota final.
Hom haurà de fer un treball de grup, seguint les instruccions del professor, sobre el sistema electoral de Catalunya. També es valorarà la participació en el debat que hi haurà associat.
La nota d'aquest treball tindrà un pes del 20% de la nota final.
Aquest treball s'haurà de lliurar en el termini que fixi el professor i que serà abans d'acabar el període lectiu.
Hi haurà un examen final sobre el conjunt del temari de l'assignatura, d'acord amb les instruccions del professor. La nota de l'examen final tindrà un pes del 50% en la nota final.
Per superar l'assignatura és condició NECESSÀRIA però NO SUFICIENT haver obtingut una qualificació igual o superior a 4/10 en l'examen final.
El fet d'haver fet una actitivtat d'avaluació impedirà que l'estudiant tingui a la qualificació final "NO PRESENTAT".
SOBRE L'AVALUACIÓ ÚNICA.
D'acord amb la normativa vigent a la UAB, els estudiants que així ho desitgin tenen dret a l'"avaluació única".
Han de sol·licitar d'acollir-s'hi durant les primeres sessions del curs, d'acord amb les instruccions del Deganat de la Facultat.
L'avalució única consistirà en el lliurament el dia de l'examen final d'un treball de curs (segons les instruccions donades pel professor) i en un examen final sobre el conjunt del temari de l'assignatura.
En aquest examen, hi haurà alguna(es) pregunta(es) sobre les dues lectures obligatòries.
Aquest examen tindrà un pes del 60% en la nota final i el treball tindrà un pes del 40%.
Per superar l'assignatura és condició NECESSÀRIA però NO SUFICIENT haver obtingut una qualificació global o superior a 4/10 en l'examen final.
El treball és de caràcter individual i es lliurarà el dia de l'examen final.
SOBRE LA REAVALAUCIÓ.
Per a tots els estudiants hi haurà la possibilitat de fer una prova de reavaluació de l'examen final o de l'examen final en la modalitat d'avaluació única (segons cada cas).
El treball de curs no és podrà reavaluar ni tampoc ho podran ser els controls de lectura vinculats als seminaris.
Aquesta prova de reavaluació serà el dia que fixi oficialment la Facultat.
La reavaluació es regirà pels següents criteris:
1. Els estudiants que hagin seguit l'avaluació continuada,
a. en el cas que hagin suspès l'examen final, podran tornar-lo a fer. Per aprovar l'assignatura, és condició necessària per no suficient haver obtingut una qualificació igual o superior a 4/10 en l'examen final.
b. en el cas que hagin suspès el conjunt de l'assignatura, però que hagin aprovat l'examen final, si han fet el treball de curs i s'han presentat als controls de lectura, el dia de l'examen de reavaluació respondran a unes preguntes relatives a les dues lectures obligatòires i al treball de curs. El conjunt d'aquest exercici valdrà el 50% de la nota final.
2. Els estudiants que hagin seguit l'avaluació única,
a. en el casque hagin suspès l'examen final, podran tornar-lo a fer. Per aprovar l'assignatura, és condició necessària però no suficient haver obtingut una qualificació igual o superior a 4/10 en l'examen final. Aquesta nota val el 60% de la nota final.
b. En el cas que hagin suspès el conjunt de l'assignatura, però que hagin aprovat l'examen final, els estudiants, si han presentat el treball de curs, el dia de l'examen de reavalaució respondran a unes preguntes relatives al treball de curs. El conjunt d'aquest exercici valdrà el 40% de la nota final.
En aquesta assignatura, no es permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) en cap de les seves fases. Qualsevol treball que inclogui fragments generats amb IA serà considerat una falta d'honestedat acadèmica i pot comportar una penalització parcial o total en la nota de l'activitat, o sancions majors en casos de gravetat
Bibliografia
Bibliografia obligatòria:
Seminari 1: Amat, Jordi (2015): El Llarg procés : cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014) Barcelona: Tusquets
Seminari 2: Lo Cascio, Paola (2008): Nacionalisme i autogovern. Catalunya, 1980-2003, Catarroja - Barcelona: editorial Afers
Bibliografia recomanada:
Alquézar, Ramon; i altres: La pàtria dels humans. Història del socialisme català. Barcelona: Edhasa, 2003
Anduiza, Eva: ¿Individuos o sistemas? Las razones de la abstención en Europa Occidental. Madrid CIS 1999
Argelaguet, Jordi (1999): Partits, llengua i escola : anàlisi de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l'ensenyament obligatori : 1980-1995 Barcdelona : Mediterrània
Bartomeus, Oriol (2016): El terratrèmol silenciós Vic: Eumo
Botella, Joan: “El comportament electoral” a Giner, Salvador (director): La societat catalana Barcelona Generalitat de Catalunya 1998
Cabré, M. Àngels: El llarg viatge de les dones. Feminisme a Catalunya. Barcelona Grup 62 2020.
Caminal, Miquel i Matas, Jordi (eds.): El Sistema Polític de Catalunya; Barcelona; Tecnos; 1998
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “La geografia electoral de Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1976-1980 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1981
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: “L’estructura político-electoral de Catalunya 1977-1984” a Equip de Sociologia Electoral: Decisió electoral i cultura política Barcelona Fundació Jaume Bofill 1986
Colomé, Gabriel: El Partit dels Socialistes de Catalunya. Estructura, funcionalment i electorat (1978-1984), Barcelona: edicions 62. 1989
Culla, Joan B.: El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000). Barcelona: Pòrtic. 2001
Culla, Joan B.: Esquerra Republicana de Catalunya (1931-2012). Unahistòria política. Barcelona, La Campana, 2013.
Culla, Joan B.: El tsunami: Com i per què el sistema de partits català ha esdevingut irreconeixible. Barcelona: Pòrtic, 2017
De Riquer, Borja: Identitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Vic: Eumo editorial, 2000
Font, Joan; Conteras, Jesús; Rico, Guillem: L’abstenció en les eleccions al Parlament de Catalunya Barcelona Fundació Jaume Bofill-Editorial Mediterrània 1998.
Gomà, Ricard; Subirats, Joan (coords.): Govern i poítiques públiques a Catalunya (1980-2000), Barcelona: edicions de la UB - Servei de Publicacions de la UAB, 2001
Medina, Lucía (2021): La polarització afectiva i els sentiments sobre la polñitica a Catalunya (1995-2021) Informe ICPS
Magre, Jaume: "Quaranta anys d'eleccions municipals a Catalunya: Nacionalització electoral i estabilitat política" a Revista Catalana de Dret Públic, (57), 51-71, 2018
Marcet, Joan i Casals, Xavier (eds.): Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI Barcelona ICPS 2011
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Estructura de la competència política a Catalunya Working Papers, num. 138 Barcelona ICPS 1998
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Elsespais de frontera entre els electorats Working Papers, num. 165 Barcelona ICPS 1999
Pallarès, Francesc: “Electorats i geografia electoralde Catalunya” a Equip de Sociologia Electoral: Atlas electoral de Catalunya 1982-1988 Barcelona Fundació Jaume Bofill 1990
Pallarès, Francesc; Font, Joan: “Las elecciones autonómicasen Cataluña (1980-1992)” a Del Castillo, Pilar (ed.): Comportamiento político y electoral Madrid, CIS, 1994
Pallarès,Francesc (ed.): Eleccions i comportament electoral a Catalunya1989-1999. Estudis electorals, 11 Barcelona Editorial Mediterrània/Fundació Jaume Bofill 1999
Riba, Clara: “Voto dual y abstención diferencial. Un estudio sobre el comportamiento electoral en Cataluña” Revista Espanola de Investigaciones Sociológicas, num. 91 CIS 2000
Rico, Guillem (2016): ¿O catalanistas o fachas? La influencia del eje nacional sobre la percepción de los partidos catalanes en el eje izquierda-derecha Quaderns ICPS,num. 12
Risques, Manel (dir.): Història de la Catalunya Contemporània, Barcelona: Pòrtic, (1999)
Rodon, Toni i Orriols, Lluís (eds.): Cataluña en la encrucijada. Las elecciones catalanas de 2012, Madrid: Marcial Pons, 2014,
Termes, Josep: Història del Catalanisme fins al 1923. Barcelona: Pòrtic. 2000
Ubasart-González, Gemma i Martí, Salvador (coords.): Política i Govern a Catalunya; Madrid; Catarata; 2018
Vandellós, Josep A. (1935): Catalunya poble decadent Barcelona: Biblioteca Catalana d'Autors Independent
Verge, Tània: Donesa les institucions polítiques catalanes: el llarg camí cap a la igualtat (1977-2008); Barcelona; ICPS; 2009
Vicens Vives, Jaume (1954): Notícia de Catalunya Barcelona : Proa
Virós, M. Rosa, Canals Ramon M. i Pallarès, Francesc: “Influència d’alguns factors sòcio-demogràfics i polítics. Perfil dels electorats” a Equip de Sociologia Electoral: L’electorat català a les eleccions autonòmiques de 1988: opinions, actituds i comportaments Barcelona, Fundació Jaume Bofill, 1991
Programari
No es requereix d'un programari específic per cursar l'assignatura.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |