Arqueologia Grega
Codi: 100734 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Arqueologia | OT | 4 |
| Ciències de l'Antiguitat | OT | 4 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Pau De Soto Cañamares
- Correu electrònic:
- paude.soto@uab.cat
Equip docent
- Pau De Soto Cañamares
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L'assignatura d'Arqueologia Grega pretén mostrar les característiques bàsiques de la recerca històrico-arqueològica aplicada a l'àmbit geogràfic dels territoris de població i cultura grega, tant a l'àrea grega original (Grècia continental, illes de l'Egeu i costa de l'Anatòlia occidental) com a les zones de poblament colonial (mar Negre, Magna Grècia itàlica, sud de França i costa empordanesa). Aquest curs també vol mostrar l'evolució de la població i els canvis polítics i socials que es van produir a l'Egeu fins a l'hel·lenisme. Es valoraran les aportacions de metodologies instrumentals i tècniques analítiques als debats historiogràfics que ha abordat la disciplina. S'estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes i territoris considerats. Els continguts inclouen les aportacions dels diferents àmbits de la procedència de la informació i les evidències empíriques (bàsicament el registre arqueològic) a partir de les quals s'elaboren les hipòtesis.
Competències
- Arqueologia
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
- Ciències de l'Antiguitat
- Identificar i interpretar restes materials antigues per relacionar-les amb fets socials, polítics i econòmics de les societats mediterrànies de l'Antiguitat.
- Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els receptors d''un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
- Descriure les principals característiques dels jaciments arqueològics peninsulars de les èpoques preclàssica, grega i romana.
- Descriure les principals característiques tipològiques dels centres urbans de l'antiguitat grecoromana.
- Explicar el context en què s'inscriuen els processos històrics de l'antiguitat clàssica
- Explicar el context en què s'inscriuen els processos històrics de l'antiguitat clàssica.
- Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
- Identificar diferents tipus de ceràmica grecoromana i relacionar-los amb el seu context politicocultural.
- Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
- Identificar tipus bàsics de monedes gregues, romanes i ibèriques i la seva iconografia i relacionar-los amb el seu context politicocultural.
- Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
- Utilitzar tant eines informàtiques bàsiques (per exemple, processadors de textos o bases de dades) com programes especialitzats necessaris en la pràctica professional.
Continguts
PROGRAMA
1.- Introducció. Marc geogràfic. Història de la investigació. Estat actual de l'arqueologia de la Grècia antiga.
2.- Arqueologia dels primers pobladors (Paleolític-Neolític)
3.- Arqueologia del Bronze
Les illes cíclades
La cultura minoica
La cultura micènica
4.- Arqueologia de l'Edat Fosca (s. XII-VIII)
Període Submicènic i Protogeomètric (s. XII-X)
Període Geomètric (s. IX-VIII)
5.- Arqueologia del món grec històric
Época arcaïca, clàssica i hel·lenisme
Ciutat i camp en el món grec.
La 'chóra' i l'asty'. Les ciutats sense territori.
Territoris polítics, sistemes d’integració política
6.- Grècia després d'Alexandre
7.- Grècia romana
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| classes teòriques i pràctiques a l'aula | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Exposició oral | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Supervisió del treball de cas individual | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12 |
| Treball de recerca individual | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de textos i materials de classe | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11 |
1) Analitzar les línies de recerca i pensament vigents en l’arqueologia grega, des dels seus orígens fins el moment actual
2) Aportar a l’alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen Arqueologia del Món Grec.
3) Reflexionar sobre la vinculació de l’arqueologia del món grec amb d’altres disciplines (història antiga, antropologia, arqueometria...).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen de Geografia | 5% | 0,5 | 0,02 | 5, 6, 9 |
| Examen escrit A | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Examen escrit B | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
| Treball | 25% | 15,5 | 0,62 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (30 %).
2.- Prova teòrica B on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (30 %).
3.- Prova de geografia (5%)
4.- Treball d’anàlisi i discussió sobre diversos articles científics. (35%).
Avaluació única
Aquesta assignatura contempla l'opció d'avaluació única. S'avaluarà a partir de:
1.- Prova teòrica A on entraran els continguts de les classes magistrals i de les lectures proposades. (60 %).
2.- Prova de geografia (5%)
3.- Treball d’anàlisi i discussió sobre diversos articles científics. (35%).
*La forma, estructura i composició del treball serà explicat i definit a classe. Sense la presentació de tots els components del treball de recerca en els terminis temporals acordats no es podrà aprovar l'assignatura.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
En esta asignatura no está permitido el uso de tecnologías de Inteligencia Artificial (IA) en ninguna de sus fases. Cualquier trabajo que incluya fragmentos generados con IA será considerado una falta de honestidad académica y comporta que la actividad se evalue con un 0 y no se pueda recuperar, o sanciones mayores en casos de gravedad
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
BINTLIFF, J.: “The Origins and Nature of the Greek City-State and its Significance for World Settlement History”, en P. Ruby [dir.], Les princes de la Protohistoire et l’émergence de l’État, Nápoles, 43-56. 1999
BINTLIFF, J.: The Complete Archaeology of Greece. From Hunter-Gatherers to the 20th Century AD, Willey-Blackwell 2012.
BIERS, W.R., The Archaeology of Greece, Nova York, 1987
BORBEIN, A.H.; T. HÖLSCHER i P. ZANKER (eds.), Klassische Archäologie. Eine Einführung, Berlín, 2000.
COHEN, G.M.: The Hellenistic Settlements in Europe, the Islands, and Asia Minor, Berkeley, 1995
COULTON, J.J., Greek Architects at Work, Oxford, 1977
DINSMOOR, W.B., The architecture of Ancient Greece, Londres, 1950
DI VITA, A., “Town planning in the Greek colonies of Sicily from the time of their foundations to the Punic Wars”, en GCNP, 343-363.
ÉTIENNE, R.; MÜLLER, C.; PROST, F. Archéologie Historique de la Grèce Antique, Ellipses, 2006.
GINOUVÉS, R.; MARTIN, R., Dictionnaire Méthodique de l’architecture grecque et romaine. Matériaux, techniques de construction, techniques et formes de décor, Ecole française de Rome et Ecole française d’Athènes, Roma 1985.
GRECO. E., TORELLI, M., Storiadell'urban¡stica. II mondo greco, Roma, 1983
N.B.L. HAMMOND i H.H. SCULLARD, Oxford Classical Dictionnary, Londres 1974.
HÖLSCHER, T., L’Archeologia Classica. Un’introduzione, L’Erma de Bretschneider, Roma 2010.
KURZ, D., BOARDMAN/J., Greek Burial Customs, Londres, 1977
MARCONI, C., The Oxford Handbook of Greek and Roman Art, Oxford University Press, Oxford, 2014.
MARTÍN, R., L'urbanisme dans la Gréce antique. París, 1956
MEE, C. Greek Archaeology. A thematic Approach, Willer-Blackwell, 2011
MORRIS, I.: “An Archaeology of Equalities? The Greek City-States”, ACS, 91-105, 1997
OSBORNE, R.: Greece in the Making, 1200-479 B.C., Nueva York, 1996
OWENS, E.J. The city In the Greek and Roman Worid, Londres, 1991
POLIGNAC, F. De: La naissance de la cité grecque, París, 1984
RILL, T.E., WILSON, A.G.: “Modelling settlement structures in Ancient Greece: new approaches to the polis”, CCAW, 59-95, 1991
SAKELLARIOU, M.B.: The polis-state. Definition and origin, Atenas, 1989
THOMAS, C.G., CONANT, C.: Citadel to City-State: The Transformation of Greece, 1200-700 B.C.E., Indiana University, Bloomington, 1999
WARD-PERKINS, JB.: Cities of Ancient Greece and Italy. Planning in Classical Antiquity, Londres, 1974
Programari
No es demana cap d'especial o específic.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |