Teoria Crítica
Codi: 100304 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| Filosofia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jaume Estrada Medina
- Correu electrònic:
- jaume.estrada@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit per poder cursar l'assignatura.
Objectius
OBJECTIU GENERAL
Teoria Crítica és una assignatura obligatòria de tercer curs del Grau en Filosofia. Aquesta assignatura ofereix un quadre històric i sistemàtic dels principals problemes filosòfics abordats per la teoria crítica desenvolupada principalment per l’anomenada Escola de Frankfurt. Amb aquesta finalitat s’estudien successivament alguns dels principals textos que han produït les tres generacions de filòsofs que fins ara podem adscriure a aquesta corrent del pensament, incloent-hi la teoria crítica feminista.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- La comprensió dels principals problemes i conceptes utilitzats per la teoria crítica.
- Habilitat per identificar, analitzar i explicar conceptes i arguments.
- El coneixement dels principals enfocaments teòrics.
- La familiarització amb els principals textos de la tradició crítica.
- La correcció en l'ús de la terminologia filosòfica.
- Desenvolupar les habilitats per a l’argumentació de l'estudiantat.
- Potenciar l'exposició escrita i oral dels coneixements adquirits.
- Prendre consciència del potencial conceptual, analític i metodològic que ofereixen els corrents de la teoria crítica.
- Establir un diàleg entre la tradició de la teoria crítica i altres corrents contemporànies de la filosofia continental.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Aplicar els coneixements de l'ètica als problemes morals de la societat, i valorar les implicacions sobre la condició humana dels canvis en el món de la tècnica contemporània.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Reconèixer les implicacions filosòfiques del coneixement científic
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar casos històrics de fets científics.
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Assenyalar i resumir el contingut filosòfic comú a diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
- Distingir i contrastar textos representatius dels principals gèneres de la literatura filosòfica.
- Documentar un tema filosòfic i contrastar-ne les fonts.
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Explicar la importància filosòfica de la ciència contemporània i el seu àmbit d'aplicació.
- Exposar els conceptes propis de la història de la filosofia
- Expressar-se en la llengua estudiada, oralment i per escrit, utilitzant el vocabulari i la gramàtica de manera adequada.
- Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Identificar les idees principals d'un text sobre la matèria i fer-ne un esquema
- Indicar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època, emmarcant-les en el context.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics de la història de la filosofia.
- Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats filosòfics actuals.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Resumir els arguments centrals dels grans textos contemporanis d'ètica i filosofia política.
Continguts
Tema 1: Escola de Frankfurt i Teoria Crítica
La idoneïtat del terme "Escola" i els pressupòsits compartits dels seus integrants. La particularitat de la teoria crítica en la filosofia contemporània.
Lectures:
- M. Horkheimer, Teoría tradicional i teoría crítica
Tema 2: Crítica de la raó instrumental
El paper de la crítica de la raó instrumental en la Teoria Crítica i la seva relació amb el domini, el progrés i la Història.
Lectures:
- Th. W. Adorno i M. Horkeimer, La dialéctica de la Ilustración
- M. Horkheimer, Sobre el concepto de razón
- M. Horkheimer, Crítica de la razón instrumental
- W. Benjamin, El libro de los pasajes
Tema 3: Dialèctica negativa
Dialèctica: ni mètode, ni metodologia, ni realitat? El pas de la dialèctica positiva a la dialèctica negativa. Les constel·lacions i les crítiques al positivisme i l'ontologia.
Lectures:
- Th.W. Adorno, Dialéctica Negativa
- Th.W. Adorno, Sobre la metacrítica de la teoría del conocimiento
- Th.W. Adorno, La disputa del positivismo en la sociología alemana
Tema 4: El subjecte malmès
La preeminència de l'objecte i la individuació com a model de sociabilització contemporani: de l'atomització social a l'escissió interna.
Lectures:
- Th.W. Adorno, Sobre sujeto y objeto
- Th. W. Adorno, Minima Moralia
Tema 5: La raó comunicativa
De la impossibilitat de la comunicació a l'acció comunicativa: la reformulació de Jürgen Habermas i l'atzucac de la crítica a la raó instrumental.
Lectures:
- J. Habermas, Teoría de la acción comunicativa
Tema 6: El reconeixement i la crítica de les formes de vida
Les aportacions més recents a la Teoria Crítica: del reconeixement d'Axel Honneth a la crítica de les formes de vida de Rahel Jaeggi.
Lectures:
- A. Honneth, La lucha por el reconocimiento
- A. Honneth, Reconocimineto y menosprecio
- R. Jaeggi, Hacia una crítica inmanente de las formas de vida
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats a classe | 7 | 0,28 | 1, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 20, 21, 23, 24, 27 |
| Classes teòriques | 38 | 1,52 | 10, 12, 18, 23, 24 |
| Discussió en grups | 10 | 0,4 | 14, 20, 21 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Direcció treballs | 12,5 | 0,5 | 11, 18, 19, 27 |
| Tutories despatx i seguiment personalitzat | 10 | 0,4 | 4, 6, 14, 16, 17, 18, 20, 21, 24, 25 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de bibliografia obligatória i recomanada | 40 | 1,6 | 7, 8, 9, 16, 20, 24, 25, 27 |
| Redacció treballs | 25 | 1 | 13, 15, 16, 18, 21 |
|
Les classes del curs serviran per introduir i exposar els continguts a partir del textos de lectura obligatòria, així com els de lectura recomanada, seguint metodologies diverses: classes magistrals, treball en grup a partir dels textos i classe invertida. L'alumnat haurà de realitzar les lectures de manera autònoma, malgrat que també es treballin conjuntament, i es recomana que faci la lectura abans de les classes. Es realitzaran seguiments durant la preparació dels treballs escrits per tal de tenir-ne un retorn durant el procés de redacció. Aquests seguiments es realitzaran en tutories individuals durant les hores d'atenció, que també serviran per guiar l'alumnat en la tria de l'itinerari personalitzat d'aquesta tasca. Per a la comunicació habitual entre l'alumnat i el professor, es farà ús del Campus Virtual.
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè els alumnes completin les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen Parcial 1 | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Examen Parcial 2 | 35% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
| Redacció d'un assaig breu (2000 paraules) | 20% | 2 | 0,08 | 2, 4, 5, 15, 20, 21, 22, 26 |
| Seguiment dels treballs i participació | 10% | 2 | 0,08 | 5, 13, 14, 20, 21, 22, 25, 26 |
|
AVALUACIÓ CONTINUADA L'avaluació continuada constarà de tres proves i pressuposa l'assistència a classe, la participació activa i el seguiment constant del curs. Per poder superar l'avaluació continuada cal realitzar totes les proves d'avaluació i que la seva mitjana sigui, com a mínim, d'un 5. Les activitats d'avaluació seran les següents: a) Realització de dos exàmens parcials - 7 punts a.1) Parcial 1 - 3,5 punts a.2) Parcial 2 - 3,5 punts b) Realització d'un treball escrit - 2 punts c) Seguiment del treball i participació a classe - 1 punt És possible que el Departament de Filosofia estableixi (tal com s'ha fet durant el primer semestre) un període de concentració de proves avaluatives. El professorat indicarà si hi ha aquest període o quines són les dates de les proves a l'inici de cada assignatura. No hi ha segona convocatòria. Criteris de recuperació Per poder participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver realitzat i ha d'haver estat avaluat prèviament de totes les proves que formen part de l'avaluació continuada. El professor informarà l'alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions de les proves d'avaluació. Tant pel que fa a les activitats d'avaluació continuada com pel que fa a la prova de recuperació. AVALUACIÓ ÚNICA L'avaluació única constarà de tres parts, amb el pes següent per a cadascuna: a) Examen amb dues preguntes teòriques - 40% b) Comentari de text d'un fragment extret dels textos que formen part de la bibliografia del curs - 30% c) Una pregunta de comparació i relació entre autors/es treballats/des durant el curs - 30% Criteris de recuperació S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
L'estudiant rebrà la qualificació de "No avaluable" sempre que nohagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. Per tant, sis'ha presentat a un dels dos exàmens, no es podrà qualificar com a "No avaluable". Els estudiants Erasmus que demanin avançar un examen han de presentar al professor un document escrit de la seva universitat d'origen que justifiqui la seva sol·licitud. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualifiació final d'aquesta assignatura serà 0. Aquesta assignatura permet l'ús de tecnologies d'Intel·ligència Artificial (IA) exclusivament en tasques de cerca bibliogràfica o cerca d'informació, correcció de textos o traduccions. L'estudiant ha d'identificar les parts que han estat generades amb IA; especificar les eines utilitzades; i incloure una reflexió crítica sobre com aquestes han influït en el procés i el resultat final de l'activitat. La no transparència de l'ús de l'IA en aquesta assignatura i les seves activitats avaluables es considerarà una falta d'honestedat acadèmica i comporta que l'activitat s'avaluï amb un 0 i no es pugui recuperar, o sancions majors en casos de gravetat. |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Adorno, Th. W. (2012). Sobre la metacrítica de la teoría del conocimiento. Madrid: Akal
Adorno, Th. W. (2005). Dialèctica Negativa. Madrid: Akal
Adorno, Th. W. (2022). Minima Moralia. Madrid: Akal
Adorno, Th. (2003). Sobre sujeto y objeto. A Consignas. Buenos Aires: Amorrortu editores
Adorno, Th. (2008). La disputa del positivismo en la sociología alemana. A Escritos sociológícos I. Madrid: Akal
Adorno, Th. y Horkheimer, M. (2022). Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Akal
Benjamin, W. (2005). El libro de los pasajes. Madrid: Akal
Benjamin, W. (2007). Tesis sobre la filosofia de la Història. València: Ateneu de Benimaclet
Habermas, J. (2010). Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Trotta
Honneth, A. (1997). La lucha por el reconocimiento: por una gramática moral de los conflictos sociales. Barcelona: Crítica
Honneth, A. (2010). Reconocimiento y menosprecio: sobre la fundamentación normativa de una teoría social. Buenos Aires: Katz
Horkheimer, M. (2000). Teoría tradicional y teoría crítica. Barcelona: Paidós
Horkheimer, M. (2002). Crítica de la razón instrumental. Madrid: Trotta
Horkheimer, M. (1989). Sobre el concepto de la razón. A Sociológíca. Madrid: Taurus
Jaeggi, R. (2018). Critique of forms of life. Cambridge: Harvard University Press
A l'inici de l'assignatura s'indicaran els fragments de lectura obligatoria i els de lectura recomanable.
Bibliografia complementària
Benhabib, S. (2006). El Ser y el otro en la ética contemporánea: feminismo, comunitarismo y posmodernismo. Barcelona: Gedisa.
Buck-Morss, S. (2011). Origen de la dialéctica negativa. Buenos Aires: Eterna Cadencia
Habermas, J. (1989). El discurso filosófico de la modernidad. Madrid: Taurus.
Habermas, J. (2023). Conocimiento e interés. Madrid: Taurus.
Honneth, A., et al. (2019), The Routledge Companion to the Frankfurt School, Routledge.
Jameson, F. (2010). Marxismo tardío. Adorno y la persistencia de la dialéctica. Madrid: FCE
Jay, M. (1988). La imaginación dialéctica. Madrid: Taurus
Maiso, J. (2022). Desde la vida dañada. La teoría crítica de Theodor W. Adorno. Madrid: Siglo XXI
Rius, M. (1985). T.W. Adorno. Del sufrimiento a la verdad. Barcelona: Laia
Rush, F. (ed.) (2004). The Cambridge Companion to Critical Theory. Cambridge: CUP
Wellmer, A. (1992). Sobre la dialéctica de modernidad y postmodernidad. Madrid: La balsa de la medusa
Wiggershaus, R. (2012). La escuela de Fráncfort. Madrid: FCE
Programari
No s'usa cap programari específic en aquest curs.
Grups i idiomes de l'assignatura
La informació proporcionada és provisional fins al 30 de novembre de 2025. A partir d'aquesta data, podreu consultar l'idioma de cada grup a través daquest enllaç. Per accedir a la informació, caldrà introduir el CODI de l'assignatura
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |