
Epistemologia de les ciències socials
Codi: 101128 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500262 Sociologia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria del Mar Griera Llonch
- Correu electrònic:
- mariadelmar.griera@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits a considerar
Objectius
El curs d'Epistemologia de les Ciències Socials invita l’estudiant a la desenvolupar una perspectiva crítica i un hàbit reflexiu sobre la pràctica de la sociologia. L'accent del curs es posa en l'anàlisi de les particularitats del discurs sociològic en relació amb la seva pràctica, és a dir, amb l'ofici de sociòleg. No és, doncs, un curs de teories, sinó que vol fomentar la capacitat per a la vigilància epistemològica al servei d'una pràctica professional rigorosa, sigui quina sigui la perspectiva teòrica que se segueixi. Per aconseguir aquest propòsit, el curs es desenvolupa en tres blocs de continguts: unes breus observacions prèvies sobre la perspectiva sociològica; unes consideracions a propòsit del coneixement científic i les condicions de la seva producció en ciències socials i, finalment, una revisió dels problemes epistemològics particulars que planteja la recerca en sociologia i la divulgació de coneixement sociològic.
Competències
- Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
- Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
- Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- Definir els principals conceptes microsociològics i macrosociològics.
- Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Documentar-ne les connexions amb diverses hipòtesis sociològiques, observant la distinció epistemològica entre els judicis de fet i els judicis de valor.
- Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
- Identificar l'ús d'aquests enfocaments en diferents moments de la teoria sociològica.
- Reconèixer les implicacions sociològiques de diversos debats intel·lectuals (sobre el subjecte, l'acció, l'ordre social, el llenguatge, etc.).
- Relacionar-ne l'ús i la crítica amb el context històric en el qual han sorgit.
- Reordenar les diferents accepcions dels problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Continguts
PROGRAMA GENERAL
La perspectiva
- Sociologia i reflexivitat
- Cos de coneixements o perspectiva
- Problemes socials i sociològics
- Saber comú i coneixement sociològic
- Ingenuïtat positivista i sistematització del dubte
La producció de coneixement sociològic
- Sobre la "realitat"
- Pensament i acció. Teoria i provocació
- Una epistemologia indiciària
- Confusió i descoberta
- Metàfores i paradoxes
- Curiositat ociosa i saber instrumental
L’ofici de sociòleg. Desafiaments epistemològics
- La iniciació a l’ofici
- El pensament relacional
- El dubte radical
- La crítica de la tradició culta
- L’objectivació participant
Sessions pràctiques
A. Per què, sociologia?
B. Un exercici de crítica epistemològica
C. Llenguatges 1: La conferència
D. Llenguatges 2: Les representacions gràfiques
E. Llenguatges 3: El llenguatge audiovisual
F. Llenguatges 4: L’article divulgatiu
G. Ciència, art i revelació. (En memòria de Jorge Wagensberg)
H. Debat sobre la professionalització
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Sessions de presentació dels temes del curs | 22 | 0,88 | 1, 4, 9 |
| Treball individual | 8 | 0,32 | 3, 2, 4, 10, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Sessions de seminari | 22 | 0,88 | 3, 4, 9, 7, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures proposades als seminaris | 60 | 2,4 | 4, 7, 5 |
| Treball de grup | 16 | 0,64 | 3, 2, 4, 9, 7, 5 |
La metodologia que se seguirà al curs d'Epistemologia de les Ciències Socials vol fer virtut d'allò que defensa el programa de l'assignatura: la reflexivitat. Per tant, l'activitat es dividirà així:
1. Una sessió setmanal comuna de dues hores per establir un mínim punt de partida crític sobre els conceptes que s'utilitzaran
2. Una segona sessió de dues hores per tal de desenvolupar sessions pràctiques i de seminari a partir de materials que es distribuiran oportunament. Totes les sessions estan obertes a la participació, però les segones, de manera especial, es dedicaran al debat. En aquestes segones sessions, generalment es partirà d'una breu reflexió per tal d'encarrilar el debat posterior. Els materials de debat seran afegits al Campus Virtual.
3. S'exigirà una lectura obligatòria d'entre les proposades a la bibliografia, que a l'examen final caldrà relacionar amb el tema presentat.
La metodologia, d'altra banda, buscarà complir el més ajustadament possible les competències previstes per a aquesta assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| 1. Assistència a classe, exercicis dels seminaris i comentaris de les lectures | 30 % | 8 | 0,32 | 3, 2, 4, 9, 7, 10, 5 |
| 2. Treball final de grup | 35 % | 12 | 0,48 | 2, 4, 7, 10, 5 |
| 3. Examen escrit sobre la sociologia reflexiva | 35 % | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 5 |
L’avaluació continuada tindrà en compte:
- l’assistència regular a classe (mínim 70%), que serà avaluada aleatòriament
- els treballs individuals, amb atenció especial al progrés en el domini dels aspectes formals del discurs sociològic (35 per cent).
- un treball de grup de crítica epistemològica, i la seva presentació (35 per cent)
- un examen final escrit sobre la tercera part del curs (30 per cent)
- les evidències voluntàries poden arribar a afegir 1 punt a la nota final
L’aprovació del curs, a més de l’assistència, exigeix tenir totes les parts presentades i aprovades.
Avaluació única:
En cas que no es pugui assistir regularment a classe per raons justificades, A PRINCIPI DE CURS, caldrà fer-ho saber per optar a l'avaluació única. Aquesta consistirà en el treball sobre unes lectures indicades per la professora (40%) i un examen final sobre el contingut global de l'assignatura (60%). La data de lliurament serà única i s'indicarà a inicis de curs.
No avaluable: Tindrà la qualificació de "no avaluable" aquell alumnat que no hagi presentat alguna de les activitats d'avaluació.
En cas de plagi, l'avaluació de l'activitat serà 0.
Bibliografia
Bibliografia bàsica
Obligatòria
Pierre Bourdieu “La pràctica de la sociologia reflexiva” a Per una sociologia reflexiva. Barcelona. Herder, 1994, pp. 189-229. (Edició original: Réponses.Pour une
anthropologie réflexive. París. Éd. du Seuil, 1992. Ed. espanyola: Una invitación a la sociología reflexiva. Siglo XXI, 2005)
Obligatòria, a escollir
Anthony Browne. Ridículament correcte. El perill totalitari de la correcció política. La Campana, 2010
Anne Game i Andrew Netcalfe. Passionate Sociology.Londres: Sage, 1996. Ed. esp. Sociología apasionada. Barcelona: UOC,2015
Hans Rosling, with Ola and Anna Rosling. Factfulness. New York: Flatiron Books, 2018. Ed. catalana: Factfulness. Barcelona: Edicions La Campana, 2018
Paul Watzlawick. ¿Es real la realidad? Barcelona: Herder, 5a ed., 1992
Bibliografia complementària
Introduccions a la perspectiva sociològica
Peter L. Berger and Brigitte Berger. Sociology. A biographical approach. New York: Penguin Books 1976
Peter Braham. Key Concepts in Sociology. Londres: Sage, 2013
Steve Bruce. Sociology. A Very Short Introduction. Oxford: Oxford U Press,1999
Salvador Cardús, ed. La mirada del sociòleg. Barcelona: Proa, 1999
Randall Collins. Sociological Insignt. An Introduction to Non-Obvious Sociology. Oxford: Oxford University Press, 1992.
Richard Osborne i B. Van Loon. Sociology for Beginners. Cambridge: Icon Books,1998.
Robert Nisbet. La sociología como forma de arte. Madrid: Espasa-Calpe, 1979
Zygmunt Bauman. ¿Para qué sirve realmente...? Un sociólogo. Barcelona: Paidós, 2014
Reflexions epistemològiques
Pierre Bourdieu. Le métier de sociologue. París: Mouton, 1973 (2a ed.). Ed. espanyola: El oficio de sociólogo. México: Ediciones dels Siglo XXI, 2a ed. 2013
Pierre Bourdieu. Sicence de la science et réflexivité.París: Raisons d’Agir Éditions. 2001
Jean Bricmont i Alan Sokal. Impostures intel·lectuals. Barcelona: Empúries, 1999
Salvador Cardús i Joan Estruch. "Teoria i provocació" a Papers, núm. 26, 1986, p. 69-104
Alan Chalmers. Qué es esa cosa llamada ciencia? Madrid: Sigo XXI, 1982
Paul Feyerabend. Tratado contra el método. Madrid: Tecnos, 1981
Carlo Ginzburg. “Señales. Raíces de un paradigma indiciario”a Crisis de la razón. Nuevos modelos en la relación entre saber y actividad humana. Mèxic: Siglo XXI, 1983
Darrell Huff. Cómo mentir con estadísticas. Barcelona: Ares y Mares, 2011
Leszek Kolakowski. Husserl y la búsqueda de la certeza.Madrid: Alianza, 1994
David Locke. Science as Writing. Yale University, 1992. Edició espanyola: La ciencia como escritura. Madrid: Ediciones Cátedra, 1997
Josep-Maria Terricabras. Fer filosofia, avui. Barcelona: Edicions 62, reed. 1995
Josep-Maria Terricabras. Atreveix-te a pensar. Barcelona: Ed. La Campana, 1997
Jesús Tusón. Això és (i no és) Allò. Barcelona. Ara Llibres, 2008
Jorge Wagensberg. A más cómo, menos por qué. Barcelona: Tusquets, 2006
Paul Watzlawick. El arte de amargarse la vida. Barcelona: Herder,1984
Max Weber. La ciència i la política. València: Pub. de la Universitat de València, 2005
Louis Wirth. "Pròleg” a Karl Mannheim, Ideologia i utopia. Barcelona: Ed 62, 1978, pp 27-42
Ficció
Marià Alemany. El virus de la glòria. Barcelona. Edicions La Campana, 1994
Gilbert K. Chesterton. La innocència del Pare Brown. Barcelona: Plaza & Janés, 1965
Gilbert K. Chesterton.L’home que fou dijous. Barcelona: Edicions 62, 1969
Tomasi di Lampedusa. El Guepard. Barcelona: Grup Editor, 1996
Monica Lewycka. La petita història dels tractors en ucraïnès. Barcelona: Ed. La campana, 2006
David Lodge. Changing Places. Penguin Books, 1975. Ed. catalana:Intercanvis, Vic: Eumo, 1989
David Lodge. Small World, Penguin Books, 1985. Ed. esp.: El mundo es un pañuelo, Barcelona: Versal, 1989
David Lodge. Nice Work, Penguin Books, 1988. Ed. catalana: Bona feina. Vic: Eumo, 1990
Revistes i pàgines web
Mètode: www.metode.cat
Singularity University: www.su.org
Heterodox Academy: https://heterodoxacademy.org
Medium. Intersection of Science, Art and Business: www.medium.com
Programari
Qualsevol processador de textos
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |