La Perspectiva de Gènere en el Món Contemporani
Codi: 106200 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Carlos Angel Ordas Garcia
- Correu electrònic:
- carlosangel.ordas@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
Els propis de les assignatures obligatòries del Grau Història, Política i Economia Contemporànies
Objectius
Els objectius de l’assignatura són:
- Exposar les problemàtiques històriques de la perspectiva de gènere en l’època contemporània
- Proporcionar a l’alumnat els principals eixos analítics que els incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi del món contemporani.
- Dotar a l’estudiant dels recursos instrumentals per desenvolupar les seves capacites cognitives en torn l’articulació dels gèneres en la història, la política i l’economia
Competències
- Diferenciar i analitzar el tipus de relacions que s'han establert en el segle passat entre els diversos agents socials, polítics i econòmics tant en marcs nacionals com regionals i internacionals.
- Dilucidar el paper que desenvolupen en el present les diverses memòries socials referents als passats conflictius, diferenciant els conceptes d'història i memòria.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en un àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer els fonaments bàsics de l'anàlisi econòmica, tant des d'una perspectiva microeconòmica com a macroeconòmica.
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els mecanismes de la formació de salaris.
- Aprendre de manera autònoma.
- Avaluar les polítiques laborals.
- Comparar succintament casos nacionals i/o regionals diferents dins d'un mateix marc internacional.
- Comprendre i explicar les situacions de memòries en conflicte a partir de les perspectives de classe, gènere i identitat nacional.
- Comprendre les diferents perspectives de classe, gènere i identitat nacional a partir de les quals es plantegen les relacions entre els agents socials, polítics i econòmics.
- Comunicar-se tant oralment com per escrit en l'idioma propi o en una tercera llengua utilitzant la terminologia i les tècniques pròpies de la historiografia.
- Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Identificar i utilitzar apropiadament fonts d'informació per a la recerca històrica, especialment sobre règims polítics contemporanis.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar les motivacions, els instruments i els efectes de la intervenció pública en el mercat de treball.
- Organitzar i planificar la cerca d'informació històrica.
- Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions d'altres participants.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Reconèixer els processos històrics que han donat lloc a la societat contemporània.
- Reconèixer la diversitat i la multiculturalitat.
- Relacionar els elements i els factors que intervenen en el desenvolupament dels processos històrics.
- Transmetre sensibilitat cap a les qüestions socials.
- Treballar en equip respectant tots els punts de vista. Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar correctament el lèxic específic de la història.
- Utilitzar els mètodes de treball propis de la història contemporània.
- Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.
Continguts
- Construcció del discurs de gènere, segles XIX i XX
- Resistències de gènere: dels inicis dels feminisme fins la segona onada
- Feminismes des dels "marges"
- Del moviment LGTB al moviment Queer
- Polítiques de gènere
- Cures i reproducció social
- Heteronormativitat i colonialisme
Metodologia
La metodologia docent i les activitats formatives poden ser diverses i avaluades en la part i proporció que consideri adequada el professorat. Per exemple:
- Assistència a les classes teòriques
- Assistència a les classes invertides
- Lectura comprensiva de textos
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics
- Preparació i realització de presentacions orals
- Estudi personal
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes teòriques | 20,4 | 0,82 | 6, 7, 11, 15, 19 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Classes invertides | 30,6 | 1,22 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 13, 15, 16, 19, 21 |
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi personal | 75 | 3 |
Avaluació
*La matèria s'avaluarà a partir de dos models d'avaluació: Avaluació Continuada o Avaluació Única
- Avaluació continuada
Aquesta avaluació implica la realització de tres evidències d'aprenentatge assolides durant el curs. Aquestes consistiran en:
- Realització d'una classe invertida per grup (obligatori per poder optar a la recuperació): 35%
- Treball grupal: 30 %
- Prova escrita individual: 35%
S'avaluarà tota la matèria del curs continguda en les explicacions a classe.
El calendari per les classes invertides i el treball grupal serà acordat entre el/la docent i els i les alumnes durant les dues primeres setmanes del curs.
La prova escrita individual està prevista pel dijous 30 de maig durant l'horari de classe. Aquesta data serà confirmada pel professor/a durant el primer dia de classe.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professorat informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
- Avaluació única
Aquesta avaluació implica una única data d'avaluació, prevista pel dimarts 28 de maig durant l'horari de classe, data que serà confirmada pel/la docent el primer dia de classe. En aquesta data s'avaluaran els continguts teòrics de l'assignatura a partir de tres evidències d'aprenentatge: lliurament d'un treball individual relacionat amb la temàtica del curs, lectura d'una monografia triada pel/la professor/a de l'assignatura i realització d'una prova escrita en base als continguts teòrics de l'assignatura:
- Treball individual (35%)
- Prova sobre la monografia triada (30%)
- Prova escrita (35%)
Les dadessobre el treball individual i la monografia seran explicats pel/la docent el primer dia de classe.
Recuperació
-
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
- La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat.
- En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada.
- Podran accedir a la recuperació els estudiants que s’hagin presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a (dos terços) o més de la qualificació final i que hagin tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.
- La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació és de 5 (Aprovat).
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació per l’avaluació continuada i per l'avaluació única.
Revisió
- L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades. la professora establirà un horari específic de tutories per procedir al comentari de les activitats d'avaluació realitzades
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procésdisciplinari que s’hi pugui instruir. En aquest sentit, la còpia de fonts escrites (internet, llibres, treballs, etc.) i presentada com original suposa un 0 en la qualificació de l'exercici o prova escrita. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Prova | Prova escrita (35%) | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 6, 11, 12, 17, 19, 22 |
| Práctiques en grup | 1 treball/seminari (35%) | 3 | 0,12 | 1, 3, 5, 9, 13, 14, 15, 16, 21, 23, 24 |
| Práctiques grupals | 1 treball grupal (30%) | 4,5 | 0,18 | 5, 7, 8, 10, 15, 16, 18, 20, 21 |
Bibliografia
• Anderson, Bonnie S. & Zinsser, Judith P (1988). A History of Their Own: Women in Europe from Prehistory to the Present, New York: Harper & Row.
• Anzaldúa, Gloria E. (1987). Borderlands/La Frontera: The New Mestiza, San Francisco: Aunt Lute Books.
• Bacchi, Carol, L. and Eveline, Joan (2010). Mainstreaming politics: Gendering practices and feminist theory, E-Book: University of Adelaide, pp. 111-138.
• Beckwith, Karen (2000). "Beyond Compare? Women's Movements in Comparative Perspective". European Journal of Political Research 37 (4): 431-468.
• Beckwith, Karen (2005) 'A Common Language of Gender?', Politics & Gender, 1 (1), 128-137.
• Connell, Raewyn (1990). "The State, Gender, and Sexual Politics: Theory and Appraisal". Theory and Society, 19 (5): 507-544.
• Connell, Raewyn W. (2002). Gender. Cambridge: Polity Press,
• Dahlerup, Drude (ed) (2006). Women, Quotas and Politics. London: Routledge.
• Davis, Angela (1981). Women, Race and Class, Random House
• Duby, Georges & Perrot, Michelle, (1992). A History of Women in the West, vol. 5, Cambridge: Belknap Press.
• Federici, Silvia (1975). Wages against Housework. Bristol: Falling Wall Press.
• Htun, Mala (2005). "What It Means to Study Gender and the State". Politics & Gender, 1 (1): 157-166.
• hooks, bell (1984). Feminist Theory: From Margin to Center. South End Press.
• Hull, Gloria, Scott, Patricia, Smith, Barbara (1982). All The Women Are White, All The Blacks Are Men, But Some Of Us Are Brave: Blacks Women's Studies. New York: The Feminist Press.
• Kantola, Johana, ed. (2006). Feminists Theorize the State. Basingstoke: Palgrave
• Karamessini, Maria & Jill Rubery, eds(2014). Women and Austerity: The Economic Crisis and the Future for Gender Equality. London & New York: Routledge IAFFE Advances inFeminist Economics.
• Krook, Mona L. & Fiona Mackay (2011). Gender, Politics and Institutions. Basingstoke: Palgrave Macmillan.
• Krook, Mona L., Susan Franceschet & Jennifer M. Piscopo (2012). The Impact of Gender Quotas. New York: Oxford University Press
• Lovenduski, Joni (2005). Feminizing Politics. Cambridge: Polity Press.
• Lovenduski, Joni (edit) (2005). State Feminism and Political Representation. Cambridge: Polity Press.
• Mazur, Amy (2002). Theorizing Feminist Policy. New York: Oxford University Press.
• McBride Stetson, Dorothy M. & Amy G. Mazur (1995). Comparative State Feminism. Thousand Oaks: Sage.
• Millett, Kate (1969). Sexual Politics. Granada Publishing, chapter 2 "Theory of Sexual Politics".
• Mohanty, Chandra Talpade. (1984). "Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discuourses". Boundary 2. 12:3-13:1. pp. 333-358
• Nash, Mary (2004). Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos, Madrid: Alianza.
• Offen, Karen (2000). European Feminisms, 1700-1950. A Political History, Stanford University Press.
• Pateman, Carole (1989). The Disorder of Women. Stanford: Stamford University Press (Ch. 8: "The patriarcal welfare state").
• Phillips, Anne (1995). The Politics of Presence: The Political Representation of Gender, Ethnicity and Race. Oxford: Oxford University Press.
• Scott, Joan Wallach (1986). "Gender: A Useful Category of Historical Analysis". The American Historical Review, 91 (5): 1053–1075.
• Waylen, Georgina, Karen Celis, Johanna Kantola & S. Laurel Weldon (2013). The Oxford Handbook of Gender and Politics. New York: Oxford University Press.
Programari
Cap