Any acadèmic

Logo UAB

Formació Psicopedagògica i Social

Codi: 45451 Crèdits: 12
2024/2025
Titulació Tipus Curs
3500318 Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d'Idiomes OB 1

Fe d'errades

Actualització de professorat habitual del principi de curs.

Professor/a de contacte
Nom:
Valeska Cabrera Cuadros
Correu electrònic:
valeska.cabrera@uab.cat

Equip docent
Valeska Cabrera
Mercè Capell
Ainhoa Flecha
Rocío Sánchez
Jèssica Cabezas
Maria Carbó
Mireia Casado
Daniel Fierro
Victoria Sánchez

Professor/a de contacte

Nom:
Jorge Pamies Rovira
Correu electrònic:
jordi.pamies@uab.cat

Equip docent

Merce Capell Manzanares

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No es contemplen


Objectius

El treball del mòdul ha de possibilitar: 
1. Emmarcar l’actual sistema educatiu en general i especialment de secundària en relació a la seva evolució històrica i social. 
2. Comprendre i valorar les polítiques educatives i l’impacte de les diverses reformes en relació a les desigualtats socioeducatives. 
3. Comprendre i valorar els canvis socials que influeixen en l’entorn dels centres de secundària així com els fenòmens de les transicions. 
4. Analitzar el paper socioeducatiu dels diversos actors educatius (alumnat, professorat i famílies). 
5. Comprendre i valorar el paper de la comunicació en els processos educatius i la interacció entre iguals tot coneixent, entre d’altres, els fonaments psicopedagògics de l’aprenentatge col•laboratiu. 
6. Analitzar les causes i factors que expliquen les característiques individuals i les diferències en els adolescents tot construint criteris d’actuació i actituds favorables a l’ajust de l’ajuda educativa. 
7. Comprendre el funcionament dels processos d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva interaccionista, amb especial èmfasi en les representacions mentals o percepcions que conformen els processos motivacionals, per fonamentar el plantejament i la intervenció educatives 
8. Identificar els principis organitzatius i la seva estructura en els centres de secundària. 
9. Comprendre els principis de l’atenció a la diversitat aplicada a la secundària i dominar els principals recursos interns i externs dels centres per poder donar una resposta educativa eficaç. 
10. Reconèixer el valor educatiu fonamental de la funció tutorial. 
 

Resultats d'aprenentatge

  1. CA01 (Competència) Implementar l'atenció educativa inclusiva tenint en compte les diferents mesures i suports per afavorir la personalització dels aprenentatges.
  2. CA02 (Competència) Orientar l'alumnat en l'elecció d'estudis actuals i posteriors, incloent l'acció tutorial que contribueixi al benestar socioemocional i cognitiu de l'alumnat.
  3. CA03 (Competència) Adoptar un comportament ètic de compromís i de respecte amb la societat, l'alumnat, la professió docent, la comunitat educativa i la institució escolar en el marc del codi deontològic de la professió docent.
  4. CA04 (Competència) Construir una identitat professional orientadora integrant els valors i el compromís professional en una educació que contribueixi al desenvolupament d'una societat sostenible, igualitària, diversa i justa que respecti els drets humans.
  5. KA01 (Coneixement) Caracteritzar els elements organitzatius més rellevants d'un centre educatiu, la cultura institucional, els espais de participació de la comunitat educativa i els reptes educatius que ha d'afrontar.
  6. KA02 (Coneixement) Identificar les característiques de l'alumnat i de les seves relacions entre iguals, familiars i comunitàries, com a persones que estan en situació d'aprenentatge, amb perspectiva interseccional, per orientar-los en els seus itineraris.
  7. KA03 (Coneixement) Reconèixer les pròpies competències socioemocionals, així com les fortaleses i debilitats personals, orientades a l'autogestió emocional i la gestió del clima de treball a l'aula, per millorar-les.
  8. SA01 (Habilitat) Analitzar evidències i dades extretes de l'aula de secundària per a la realització de recerques educatives relacionades amb els processos d'ensenyament i aprenentatge, amb la finalitat de millorar les competències professionals docents.

Continguts

L’assignatura s'estructurarà en 3 blocs, d'acord amb l'OM que regula el màster: 
 
BLOC 1: Desenvolupament en l’adolescència i aprenentatge (4 ECTS). El bloc aporta coneixements de caràcter psicopedagògic i se centra en dos aspectes principals: el desenvolupament de l'adolescència, i els processos d'aprenentatge en l'educació secundària. Es parteix dels enfocaments teòrics de la psicologia del desenvolupament i de la psicologia de l'educació, amb l'objectiu d'oferir eines per a la seva aplicació a les funcions del docent de secundària 
 
BLOC 2: Processos i contextos educatius (àmbit de pedagogia) (5 ECTS). El bloc pretén aprofundir en el coneixement del context on es du a terme la funció educativa, on els futurs professors hauran d'intervenir així com comprendre els processos que la configuren. Per això s'analitza el sistema educatiu, el context social proper i el centre educatiu. Però és dins de l'aula on es donen els processos educatius d'interacció professor - alumne, de manera que en el desenvolupament de l'assignatura s'ofereixen els elements necessaris per situar els contextos, interrelacionant entre ells i proporcionant la base des de la qual comprendre adequadament el context l'aula, els processos que tenen lloc i de les possibilitats d'intervenció en ells. També es tractaran en aquest bloc dues qüestions directament vinculades a l'exercici professional: la tutoria i l'atenció a la diversitat. 
 
BLOC 3: Societat, família i educació (àmbit de sociologia) (3 ECTS). Els canvis que s'han produït en l'àmbit social, familiar i educatiu en els últims anys, justifiquen la necessitat de tractar aquestes qüestions identificant les relacions que hi ha entre societat, família i educació des de la perspectiva de la tasca docent i la intervenció psicopedagògica. Per això, insistint en el caràcter professionalitzador, es tractaran els coneixements relatius a les relacions entre medi i educació, el paper de les famílies en l'educació dels fills / es i les relacions entre famílies i l'escola 
 
En funció de la modalitat (presencial o no presencial) hi poden haver algunes alteracions en la distribució dels continguts en els diferents blocs. 
 
BLOC 1: Desenvolupament en l’adolescència i aprenentatge 
 
1 Créixer i desenvolupar-se en l'etapa de l'adolescència. 
1.1. Les relacions entre desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació.
1.2. El desenvolupament d'habilitats en els àmbits cognitiu, afectiu, social i corporal.
1.3. El desenvolupament cognitiu i la construcció del coneixement.
 1.4. La formació de la identitat individual i social. 
1.5. Les diferències individuals. Dificultats en el desenvolupament individual i social i en l’aprenentatge. 
2. Estudiar a l'etapa de secundària. 
2.1. La construcció de coneixements en el context escolar. Processos de memòria i organització del coneixement. 
2.2. Tipus de continguts i tipus d'aprenentatge. 
2.3. La construcció de coneixements compartits. La interacció com a motor d'aprenentatge. 
2.4. La interacció entre alumnes. El treball de grup. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu. 
2.5. Desenvolupament, aprenentatge i ús de les TIC. 
2.6. Aspectes psicosocials de l'aprenentatge. Desenvolupament de l'autoconcepte i l'autoestima. Funció de les representacions mútues, sobre un mateix i sobre els aprenentatges. 
 
BLOC 2: Processos i contextos educatius 
 
3. El sistema educatiu. 
3.1. Característiques dels sistemes educatius. 
3.2. L’evolució del sistema educatiu espanyol a partir de 1970 fins l’actualitat. 
3.3. El sistema educatiu a Catalunya. L’actual marc normatiu de l’educació secundària. 
4. L’organització a secundària. 
4.1. Elements bàsics per a l’anàlisi de les organitzacions educatives. Context polític i normatiu dels instituts. 
4.2. Autonomia i organització-gestió dels instituts: projecte educatiu, direcció i rendiment de comptes. 
4.3. L’organització dels recursos materials. L’arquitectura escolar. El mobiliari i l’equipament. Els materials escolars. El paper de les TIC. 
4.4. L’organització dels recursos funcionals. Temporalització, calendari i horari escolar. 
5. El currículum a l’educació secundària. 
5.1. Currículum i societat del coneixement. 
5.2. Currículum i competències bàsiques. 
5.3. El currículum i els objectius de l’educació secundària obligatòria i postobligatòria. 
5.4. Currículum i valors. 
5.5. Les TIC i el desenvolupament del currículum. 
5.6. Avaluació d’aprenentatges i currículum. 
6. La participació de la comunitat educativa. 
6.1. Les estructures de participació de la comunitat educativa. Els consells escolars. 
6.2. El clima institucional i la cultura de la participació. La presa de decisions. 
6,3, La carta de compromís educatiu. La relació amb les famílies. 
6.4. Les associacions de mares i pares (AMPA) i les d’estudiants. 
7. Les relacions amb l’entorn. 
7.1. Les xarxes de coordinació escolars. 
7.2. Els Plans educatius d’entorn. 
7.3. Els Projectes educatius de ciutat. 
7.4. La coresponsabilitat de les administracions educatives. Les zones educatives. 
8. L’atenció a la diversitat a l’educació secundària. 
8.1. Concepte d’atenció a la diversitat. Diversitat i inclusió. Principis psicopedagògics per atendre la diversitat a secundària. 
8.2. Els recursos interns i externs als centres per atendre la diversitat. 
8.3. La diversitat a l’aula. Modalitats de diversitats que trobem a l’aula (necessitats educatives derivades de minusvalideses psíquiques, físiques o motòriques; trastorns i/o retards en l’aprenentatge; alumnes amb sobredotació intel•lectual; alumnes de nova incorporació; problemes de motivació i de conducta, etc.). 
8.4. L’organització del grup-classe i la gestió de l’aula diversa. Tipologies d’agrupaments d’alumnat: agrupaments flexibles; desdoblaments; grups cooperatius i ensenyament multinivell. La gestió dels espais i els temps didàctics atenent la diversitat. Les TIC i l’atenció a la diversitat. 
9. La comunicació a secundària. 
9.1. Interacció i comunicació. 
9.2. La comunicació educativa. 
9.3. La competència comunicativa verbal i no verbal a l’aula i fora de l’aula. 
10. El clima relacional de l’aula i la seva gestió. 
10.1. La dinàmica dels grups. 
10.2. La convivència en els centres i la utilització de la mediació de conflictes. 
10.3. Les habilitats docents en les situacions potencialment conflictives. 
10.4. L’educació emocional com a recurs per a la millora del clima de l’aula. 
11. La tutoria i l’orientació. 
11.1. Les funcions de tutoria del professorat de secundària. 
11.2. El professor tutor i la coordinació de la funció de l’orientació educativa (personal, acadèmica i professional). 
11.3. Tutoria, avaluació, promoció i acreditació de l’alumnat. 
11.4. Models i experiències de tutoria. 
12. El professorat de secundària. 
12.1. Les competències professionals. 
12.2. L’accés a la professió en el Servei d’Educació de Catalunya. 
 
BLOC 3: Societat, família i educació 
13. La societat i l’educació secundària. 
13.1. Societat i educació: la perspectiva sociològica. 
13.2. Canvis socials i educació secundària. 
13.3. L’entorn social dels centres de secundària. Els IES i la comunitat local. 
14. Reformes educatives i comprensivitat. 
14.1. Les reformes educatives a l’educació secundària. De l’escola d’èlit a l’escola de masses. 
14.2. Les reformes comprensives a Europa: debats i propostes. 
14.3. La comprensivitat a Catalunya i Espanya: de la LOGSE a la LOE i a la LEC. 
15. Les desigualtats socials i educatives. 
15.1. Les desigualtats socials: classe, gènere, ètnia i col•lectius minoritzats. 
15.2. Les desigualtats educatives: accés, procés i resultats. 
15.3. Polítiques d’igualtat en l’educació secundària 
16. Les transicions a l’educació secundària. 
16.1. Concepte de transició i itinerari. 
16.2. La transició després de l’ESO: orientació, avaluació i itineraris postobligatoris. 
16.3. La transició al mercat de treball: formació professional i dispositius d’inserció. Del mercat de treball a la formació: el reconeixement de competències. 
17. Els actors de la comunitat educativa. 
17.1. L’alumnat de secundària: condició social de l’adolescència i la joventut. Actituds de l’alumnat enfront l’educació i l’escolarització. 
17.2. La família: canvis en els estils educatius familiars i en la relació entre pares i fills. 
17.3. El professorat: condició social dels docents. Canvis en la professionalitat docent i cultures professionals. 
 
 

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Comentaris de lectures i anàlisi de documents 30 1,2
Exemplificacions i estudi de casos 20 0,8
Simulacions de situacions professionals 22 0,88
Tipus: Supervisades      
Reflexions personals sobre les pràctiques 20 0,8
Tutories colectives o individuals 20 0,8
Tipus: Autònomes      
Estudio personal 40 1,6
Lectures i comentaris de textos 40 1,6
Preparació de treballs 48 1,92

 

 Les activitats formatives es repartiran entre els 3 blocs en què s'organitza el mòdul

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat conjunta: descripció i anàlisi del centre de pràctiques 50% 24 0,96 CA01, CA04, KA01, KA02, SA01
Pedagogia: Exposició d'un contingut del temari vinculant teoria i pràctica 20% 14 0,56 CA01, CA02, CA03, KA03, SA01
Psicologia: Activitats d'avaluació continua (sobre lectures i anàlisi de cas) 20% 12 0,48 CA01, CA03, CA04, KA02, KA03
Sociologia: Activitat d'avaluació en grup 10% 10 0,4 CA03, CA04, KA01, KA02, SA01

L'avaluació de l'assignatura es realitzarà mitjançant les activitats que s'assenyalen.

 En el cas del Grup 1 l'assistència a classe és obligatòria. Igualment per poder obtenir uma avaluació final positiva l'estudiant haurà d'haver assistit a um minim d'un 80% de les classes.

 Serà requisit també, per poder obtenir una avaluació final positiva el lliurament de totes les pràctiques i exercicis d’avaluació dins dels terminis indicats

 La nota final serà el promig ponderat de les qualificacions obtingudes en els 3 blocs. Per poder aplicar aquest criteri será necessari obtenir com a mínim un 5 a cada bloc. En cas de que la qualificació sigui inferior, s’articularan activitats de reavaluació desprès d’haver finalitzar les activitats presencials del mòdul

El retorn dels treballs i dels controls es farà com a màxim 30 dies hàbils després de la data de lliurament i/o realització

El plagi es considera una infracció important, si es detecta un plagi en un treball aquest quedarà invalidat, s'haurà de repetir i l'alumne només podrà fer la prova el dia de la recuperació. Per a una definició de plagi podeu consultar: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

AVALUACIÓ ÚNICA

Els estudiants que s’acullin a l’avaluació única, han de seguir el desenvolupament de l’assignatura, assistint a classe amb regularitat i amb les mateixes condicions d'assitència que els estudiants d'avalució continuada.
Presentaran totes les activitats d'avaluació de forma individual en una única data al final del període de sessions i caldràque superin una prova de validació per a cadascuna de les activitats.


Bibliografia

LECTURES DE PSICOLOGIA

OBLIGATÒRIES:

- COLL, C. i SOLÉ, I. (1989). Aprendizaje significativo y ayuda pedagógica. Cuadernos de Pedagogía, 168, 16-20.

- GARCÍA BACETE, I DOMENECH, F. Motivación, aprendizaje y rendimiento escolar. Revista Electrónica de Motivación y Emoción, 1(6), 24-36.

- MORENO, A. (2010). Los estudiantes de educación secundaria. Características y contextos de socialización. A C. Coll (coord.). Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la educación secundaria. Barcelona: Graó, pp.11-25.

- ONRUBIA, J. (1997). El papel de la escuela en el desarrollo adolescente. A E. Martí i J. y Onrubia (1997), Psicología del desarrollo: El mundo del Adolescente. Barcelona: Horsori, pp. 15-33.

- ONRUBIA, J. (1999). Enseñar: crear Zonas de Desarrollo Próximo e intervenir en ellas. A C. Coll i altres, El constructivismo en el aula. Barcelona: Grao. pp. 101-124.

- PUJOLÀS, P. (2008). Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar: el treball en equips cooperatius com a recurs i com a contingut. Suports, 12(1), 21-37.

Pàgina web debat:

- La adolescencia nos hizo humanos. Programa ‘Redes’; Televisió Espanyola. A: http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-adolescencia-hizo-humanos/1615249/.

 

 

COMPLEMENTÀRIES:

 

- FUNES, J. (2003). ¿Cómo trabajar con adolescentes sin empezar por considerarlos un problema? Papeles del Psicólogo, vol. 23, núm. 84, pp. 1-8.

- MARCHESI, A. (2004) Qué será de nosotros, los malos alumnos Madrid. Alianza Editorial.

- MARTI, E. (2011). Las siete inteligencias. Barcelona: Plataforma Editorial.

- MAURI, T. I ROCHERA, M. J. (2010). La evaluación de los aprendizajes en la educación secundaria. A C. Coll (coord.). Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la educación secundaria. Barcelona: Graó, pp. 155-172.

- ONRUBIA, J. (1995) “El proyecto adolescente: elementos para una aproximación constructivista, interaccionista i contextual al desarrollo psicológico en la adolescencia” Aula, 40-41, 85-90.

 

 

LECTURES DE PEDAGOGIA

OBLIGATÒRIES:

-        BOOTH, T, T, AINSCOW, M (2006)  Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. CSIE (Centre for Studies on Inclusive Education).London

-        DUMONT, H, ISTANCE, D, BENAVIDES, F (2010) La naturalesa de l’aprenentatge. 0CDE.  En linea: https://drive.google.com/file/d/0B3qR5gexInZbUXpHTENnZU9wUW8/view

-        Documents organització i gestió de centres. Departament Educació Generalitat de Catalunya.  http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPNormativa/PCPDocumentsOrganitzacioGestio/PCPDOIGCDocuments1

-        OECD. (2019). Education at a Glance 2019. París: OECD Publishing. Recuperat de: https://www.oecd-ilibrary.org/docserver/f8d7880d-en.pdf?expires=1601459203&id=id&accname=guest&checksum=F8BCE0253FEBED143B4CAA73C4F73ECF

-        PÀMIES, J;BERTRAN, M; PONFERRADA, M; NARCISO, L; AOULAD SELLAM, M; CASALTAa, V (2013) Trajectòries d’èxit i continuïtat acadèmica entre joves marroquins a Catalunya. Temps d’educació, 191 – 207

-        PÀMIES, J, CASTEJÓN, A (2015) Distribuyendo oportunidades em la escuela: El impacto de los agrupamientos escolares em la experiencia de los estudiantes. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE). Monográfico Procesos de etiquetado y escuela, 8(3), 335-348.

 

COMPLEMENTÀRIES:

 -        ARMENGOL, C.; FEIXAS, M.; PALLARÉS, R. M. (2000) Seguint el fil de l’organització Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.

-        AYMRICH, R; LLURÓ, J; ROCA, E (2012). Junts a l’aula? Present i futur del model d’educació comprensiva a Catalunya. Dossier de premsa. Barcelona Fundacio Bofill.

-        BONAL, X.; ESSOMBA, M.; FERRER, F. (coords.) Política educativa i igualtat d’oportunitats Barcelona. Mediterrània, sèrie Polítiques núm. 42.

-        COLL, C. (Coord.) (2010). Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la Educación Secundaria. Barcelona: Graó. En especial los capítulos 1, 2, 6 y 9.

-        FORTEZA, M. D, VERGER, S (1998). Els reptes de l’escola comprensiva en el tram de l’ensenyament secundari Obligatori. Educació i cultura. (185-200).

-        FREIRE, P. (1969). Pedagogia de l’oprimit. València. Denes Editorial

-        FUNES, J. (2010). 9 ideas clave. Educar en la adolescencia. Barcelona: Graó.

-        GAIRÍN, J. (Coord.) (2003) Les relacions personals en l’organització Bellaterra. Sèrie organització i gestió 14, ICE Universitat Autònoma de Barcelona

-        LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. LEC. Barcelona. Parlament de Catalunya.

-        ROSENTHAL, R.; JACOBSON, L. (1992). Pygmalion in the Classroom: Teacher Expectation and Pupils' Intellectual Development. Camarthen, EUA: Crown House Publishing Company (p. o. 1968).

 

LECTURES DE SOCIOLOGIA

-        ALEGRE, M. A.; BENITO, R. (2012). The best school for my child? Social geographies of school choice in Barcelona, British Journal of Sociology of Education, 33(6); 849-871. Recuperat de:        https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_457359/rbp1de1.pdf (pp. 25-47).

-        APPLE, M.; BEANE, A. (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata (p. o. 1997).

-        BECK-GERNSHEIM, E. (2003). La reinvención de la familia: en busca de nuevas formas de convivencia. Madrid: Paidós.

-       BENITO, R.; ALEGRE, A.A.; GONZÁLEZ, I. (2014). School educational project as a criterion of school choice: discourses and practices in the city of Barcelona, Journal of Educational Policy, 29(3): 397-420. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2017/hdl_10803_457359/rbp1de1.pdf (pp. 51-74).

-        BONAL, X.; ESSOMBA, M.; FERRER, F. (coords.) Política educativa i igualtat d’oportunitats Barcelona. Mediterrània, sèrie Polítiques núm. 42.

-        BOURDIEU, P. (2000). Las Formas del Capital: capital económico, capital cultural y capital social. Dins Poder, derecho y clases sociales, pp. 131-164. Bilbao: Desclée de Brouwer (p.o. 1983). Recuperat de: https://www.academia.edu/36829614/_Bourdieu_Pierre_Las_formas_del_capital_Poder_derecho_y_clases_sociales_

-        FEITO, R. et al. (2010). Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó.

-        FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) (2003): Sociología de la Educación. Madrid: Pearson Prentice Hall.

-        FREIRE, P. (1969). Pedagogia de l’oprimit. València. Denes Editorial.

-        GARCÍA-CARRIÓN, R.; MOLINA-LUQUE, F.; MOLINA ROLDÁN, S. (2018) How do vulnerable youth complete secondary education? The key role of families and the community, Journal of Youth Studies, 21:5, 701-716, DOI: 10.1080/13676261.2017.1406660. Recuperat de: https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/13676261.2017.1406660?journalCode=cjys20

-        OECD. (2019). Education at a Glance 2019. París: OECD Publishing. Recuperat de: https://www.oecd-ilibrary.org/docserver/f8d7880d-en.pdf?expires=1601459203&id=id&accname=guest&checksum=F8BCE0253FEBED143B4CAA73C4F73ECF

-        PORTES, A., APARICIO, R.; HALLER, W. (2016). Spanish legacies: The coming of age of the second generation. Oakland: California University Press.

-        PORTES, A.; RIVAS, A. (2011). The adaptation of migrant children. The Future of Children, 21 (1), 219-246. Recuperat de: https://rhyclearinghouse.acf.hhs.gov/sites/default/files/docs/20068-The_Adaptation_of_Migrant.pdf

-        ROSENTHAL, R.; JACOBSON, L. (1992). Pygmalion in the Classroom: Teacher Expectation and Pupils' Intellectual Development. Camarthen, EUA: Crown House Publishing Company (p. o. 1968).

-        TROIANO, H. (2015). Un modelo conceptual para el análisis de la decisión de ir a la universidad y de la elección de estudios. Recuperat de: Http://ddd.uab.cat/record/137517

-        WILLIS, P. (1977). Learning to labour. How working class kids get working class jobs. Farnborough, UK: Saxon House.

 

Pàgines web recomanades:

Fundació Bofill, http://www.fbofill.cat/ Fundació dedicada a la promoció de la recerca en ciències socials centrada en el fet educatiu. Publica nombrosos estudis sobre educació i ciutadania, a destacar l’anuari de l’educació.

Observatori Català de la Joventut, www.gencat.es/joventut/observatori Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, promou i publica estudis sobre la joventut catalana

 

Cada professor indicarà bibliografia complementària durant les sessions


Programari

-


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TEmRD) Teoria (màster RD) 1 Català anual matí-mixt
(TEmRD) Teoria (màster RD) 2 Català anual tarda
(TEmRD) Teoria (màster RD) 3 Català anual tarda
(TEmRD) Teoria (màster RD) 4 Català anual tarda