Metodologia del Planejament Urbà
Codi: 44466 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 4317520 Estudis Territorials i Planejament | OB | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Jordi Nadal Tersa
- Correu electrònic:
- jordi.nadal@uab.cat
Equip docent
- Joaquin Recaño Valverde
- Antonio Miguel Solana Solana
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És recomanable haver cursat prèviament matèries relacionades amb metodologia d'investigació (quantitativa i qualitativa).
Objectius
En aquest mòdul del màster es tracten continguts avançats pel que fa a l'instrumental metodològic normalment emprat en l'estadística i en mètodes d'investigació qualitatius. A banda dels aspectes formals d'obligat coneixement i aplicació en tot treball de recerca, l'assignatura s'orienta vers el treball efectiu i pràctic amb instruments metodològics de tipus tant quantitatiu com qualitatiu, i subratlla l'enfocament social i territorial. Es treballa amb mètodes d'anàlisi estadístic multivariant, gestió de bases de dades, aplicació de mètodes quantitatius i qualitatius, diagnosi i proposta territorial.
A més dels continguts esmentats, aquest mòdul té un apartat en el que es treballa la metodologia amb la que s'han d'elaborar els Treballs Finals de Màster
Resultats d'aprenentatge
- CA07 (Competència) Fer servir metodologies quantitatives d'anàlisi i diagnosi territorial i urbana.
- CA08 (Competència) Fer servir fonts d'informació estadística per a la planificació territorial i el planejament urbà.
- CA09 (Competència) Classificar les tècniques metodològiques més innovadores i efectives per a cada àmbit d'especialització territorial.
- CA10 (Competència) Distingir metodologies basades en l'equitat i la justícia social i de gènere.
- KA08 (Coneixement) Operar les metodologies quantitatives a través de programes geoestadístics.
- KA09 (Coneixement) Reconèixer l'aplicació de programari per al tractament qualitatiu dels desequilibris socials.
- KA10 (Coneixement) Organitzar la recerca sobre la base dels aspectes ètics.
- KA37 (Coneixement) Explotar la informació cartogràfica digital en l'aplicació de dades espacials.
- SA05 (Habilitat) Raonar la necessitat de gestionar l'espai de manera integrada atenent les múltiples dimensions (social, política, econòmica, ambiental i física) a escala urbana i territorial.
- SA06 (Habilitat) Comparar les principals tècniques i processos d'obtenció d'informació en l'anàlisi qualitativa.
- SA07 (Habilitat) Esgrimir la metodologia qualitativa i quantitativa òptima per a cada tema d'estudi.
- SA31 (Habilitat) Desenvolupar indicadors quantitatius en la diagnosi de processos de desigualtat i de segregació.
Continguts
Elaboració del Treball Final de Màster (professor Jordi Nadal)
En aquestes primeres sessions del mòdul es donaran les pautes per elaborar el Treball Final de Màster
4 sessions de 2 hores:
- Estructura d'un TFM
- Bibliografia
- Bases de dades
- Estructura
- Maquetació
Metodologia qualitativa (professor Miguel Solana)
L'objectiu d'aquestes sessions serà conèixer l'ús i les limitacions de les principals tècniques d'anàlisi qualitativa enfocades als estudis territorials i l'elaboració de propostes d'ordenament i planificació. Les sessions combinaran aspectes teòrics amb la realització de pràctiques amb programes de software d'anàlisi qualitativa. En les sessions es treballaran els següents aspectes:
- a) La combinació de mètodes i l'ús de la metodologia qualitativa dins de les metodologies mixtes
- b) L'ús de les metodologies participatives que impliquen la participació activa dels grups/col·lectius socials objectes d'estudi en la definició de la investigació i el treball de camp
- c) Els principals aspectes ètics que comporta l'ús de la metodologia qualitativa, en especial els aspectes relacionats amb l'anonimat i la confidencialitat, i les estratègies d'investigació encoberta
- d) Una indicació sobre les tècniques qualitatives i la seva aplicació als estudis d'ordenació i planificació territorial i urbana. S'incidirà especialment en las walking interviews i els mètodes visuals (fotoestimulació, fotoveu i fotodocumentació)
- e) Per últim es treballarà el procés d'anàlisi de la informació qualitativa: codificació i anàlisi de la informació amb programes de software qualitatiu (CAQDAS), específicament el programa Atlas.ti. Aquestes pràctiques es realitzaran integrament a les aules d'informàtica de la Facultat de Lletres.
8 sessions de 2 hores (professor Miguel Solana):
- Principals aportacions i usos de la metodologia qualitativa
- Metodologies mixtes
- Metodologies participatives
- Aspectes ètics de la recerca amb mètodes qualitatius
- Tècniques qualitatives (walking interviews i mètodes visuals) i aplicació als estudis territorials
4 sessions de 2 hores:
- Anàlisi intensa de la informació: codificació
- Eines informàtiques d'anàlisi de la informació qualitativa (CAQDAS)
Metodologia quantitativa (professors Joaquín Recaño)
Eines numèriques i espacials per l'anàlisi de la segregació residencial i les desigualtats socioeconòmiques en àrees urbanes.
L'objectiu d'aquest mòdul és introduir als alumnes en diferents tècniques i metodologies d'anàlisi numèric i espacial que els hi seran de gran utilitat a l'hora d'abordar l'anàlisi dels espais urbans.
Eines informàtiques d'anàlisi de la informació qualitativa (CAQDAS).
8 sessions de 2 hores (professor Joaquín Recaño):
- Obtenció de dades locals a escala infra-municipal i construcció de taules dinàmica en Excel
- Introducció a la estadística descriptiva: indicadors de tendència central i dispersió
- Anàlisi de taules de contingència i test de Khi-2 de Pearson Indicadors de desigualtat: Corba de Lorenz i índex de Gini
- Càlcul i interpretació d'indicadors de segregació i concentració espacial
- Anàlisi exploratòria de dades espacials (AEDE) amb el programa GeoDA, ús i interpretació dels indicadors Global i Local Moran
- Aplicació de les eines numèriques i espacials a un estudi de cas
4 sessions de 2 hores
- Desenvolupament de l'estudi de cas amb pràctiques guiades sobre estadística descriptiva, càlcul 3 Desenvolupament de l'estudi de cas amb pràctiques guiades sobre estadística descriptiva, càlcul d'indicadors de segregació i desigualtat i d'aplicació del programa GeoDa.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Exposicions orals del professorat, sessions de seminari, pràctiques de classe a l'aula i classes magistrals amb suport de TIC i debat en grup | 14,5 | 0,58 | CA08, KA10, SA31, CA08 |
| Realització de pràctiques de càlcul i interpretació d'indicadors territorials i demogràfics | 14 | 0,56 | CA07, KA08, KA37, SA31, CA07 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Discussió de lectures de llibres i articles i tutories en grup/individualitzades | 118 | 4,72 | CA10, KA10, SA05, SA06, CA10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de llibres, articles i altres materials docents, estudi de la bibliografia, elaboració de treballs i presentacions sobre lectures i pràctiques | 63,5 | 2,54 | CA09, SA05, SA07, CA09 |
La metodologia de treball combinarà: classes presencials (exposició metodològica per part del professor); sessions de seminari (discussions i debats a partir de presentacions prèvies); pràctiques amb el programari informàtic (pràctiques de càlcul a l'aula d'informàtica); tutories en grup i individualitzades; comentari de lectures de bibliografia; i treball autònom de l'estudiant.
Distribució de les tasques:
- E-A presencial (40%)
- E-A dirigit (20%)
- E-A autònom (40%)
L'assignatura està dividida en tres blocs: mètodes qualitatius, mètodes quantitatius i metodologia per elaborar el Treball final de màster
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Desenvolupament treball final de màster | 16% | 5 | 0,2 | CA07, CA08, KA08, KA10, SA05, SA31 |
| Mètodes qualitatius | 42% | 5 | 0,2 | CA09, CA10, KA09, KA10, SA05, SA06, SA07 |
| Mètodes quantitatius | 42% | 5 | 0,2 | CA08, CA09, KA08, KA37, SA05, SA07, SA31 |
Aquest mòdul està dividit en tres parts:
- Tècniques d'elaboració de TFM
- Mètodes qualitatius
- Mètodes quantitatius
Cal superar cada una de les tres parts. La primera en base al treball participatiu i les dues segones amb pràctiques i una prova d'avaluació
Avaluació continua
Tècniques d'elaboració de TFM 16% del pes de la nota final
- Un exercici que proposarà el professor sobre la metodologia d'elaboració d'un article científic (100%) i/o un guió de treball sobre la metodologia d'una memòria.
Mètodes qualitatius 42% del pes de la nota final
- Un exercici d'anàlisi amb Atlas.ti (30%).
- Examen a partir dels continguts de classe i un conjunt de lectures sobre metodologia qualitativa (50%).
- Exercici de reflexió conceptual i teòrica sobre dues lectures relacionades amb la metodologia qualitativa (20%)
Mètodes quantitatius 42% del pes de la nota final
- Un exercici d'anàlisi sobre segregació espacial i iniquitat territorial amb indicadors estandarditzats (35%)
- Un exercici sobre autocorrelació espacial amb dades inframunicipals (35%)
- Un examen tipus test a partir dels continguts de classe i un conjunt de lectures sobre metodologia quantitativa (30%)
Avaluació única
Tècniques d'elaboració de TFM 16% del pes de la nota final
- Un exercici que proposarà el professor sobre la metodologia d'elaboració d'un article científic (100%) i/o un guió de treball sobre la metodologia d'una memòria.
Mètodes qualitatius 42% del pes de la nota final
- Un exercici d'anàlisi amb Atlas.ti (30%).
- Examen a partir dels continguts d'aquesta part de l'assignatura i un conjunt de lectures sobre metodologia qualitativa (50%).
- Exercici de reflexió conceptual i teòrica sobre dues lectures relacionades amb la metodologia qualitativa (20%)
Mètodes quantitatius 42% del pes de la nota final
- Un exercici en grup d'anàlisi sobre segregació espacial i iniquitat territorial amb indicadors estandarditzats (35%)
- Un exercici en grup sobre autocorrelació espacial amb dades inframunicipals (35%)
- Un examen tipus test a partir dels continguts d'aquesta part de l'assignatura i un conjunt de lectures sobre metodologia quantitativa (30%)
No avaluable
L'alume/a que no entregui un mínim del 30% de les activitats avaluables de l'assignatura tindrà la qualificació final de No avaluable
Recuperació
L'alumne/a que tingui una nota final de l'assignatura inferior a 5 i superior a 3,5, sempre i quan hagi entregat un mínim de 2/3 parts de les activitats avaluables, podrà recuperar les activitats no superades i entregar-les en la data fixada per al seu lliurament.
Queden excloses les activitats presencials (exposicions orals, individuals o en grup, sortides de camp i qualsevol altre que només tingui sentit haver-la realitzat en el seu moment)
Bibliografia
Ayllón Pino, Bruno (2010), "Consejos prácticos para realizar una buena investigación" a Enara Echart Muñoz,
Rhina Cabezas Valencia, José ángel Sotillo Lorenzo (coords.), Metodología de investigación en cooperación
para el desarrollo. Madrid: Catarata, pp. 57-74.
Babbie, Earl (2010, 12è edició), The practise of social research. Wadsworth.
Brunet, Ignasi, Pastor, Imma, & Belzúnegui, Angel (2002). Tècniques d'investigació social: Fonaments
epistemològics i metodològics. Barcelona: Pòrtic.
Bryman, Alan (2004), Social research methods (2nd ed.). Nova York: Oxford University Press.
Corbetta, Piergiorgio (2007), Metodología y técnicas de investigación social. Madrid: McGraw-Hill.
Clifford, Nicholas; Cope, Meghan; Gillespie, Thomas (2003), Key methods in Geography. Londres: Sage.
Cloke, Paul et al. (2004), Practising human geography. Londres: Sage.
5
Cloke, Paul et al. (2004), Practising human geography. Londres: Sage.
Cresswell, John W.; Plano Clark, Vicky (2018), Designing and conducting mixed methods research. Thousand
Oaks: Sage.
Echart Muñoz, Enara et al. (2010) (coords.), Metodología de investigación en cooperación para el desarrollo.
Madrid: Catarata.
Estruch, Joan (1992), "El conflicte quantitatiu/qualitatiu: un fals problema" a Técniques qualitatives en Ciències
Socials. Cicle de conferències. Barcelona: Societat Catalana de Sociologia, pp. 7-16.
Farthing, Stuart (2016), Research design in urban planning,. A student's guide. Londres: Sage.
Flowerdew, Robin; Martin, David (eds), Methods in Human Geography: a guide for students doing research
projects. Londres: Logman.
Kitching, Rob; Tate, Nicholas J. (2000), Conducting research into Human Geography. Theory, methodology
and practice. Harlow: Prentice Hall.
Quivy, Raymond; Van Campenhoudt, Luc (2007), Manual de recerca en ciències socials. Barcelona: Herder
Metodologia qualitativa
Bustos, Raquel; García, Javier; Chueca, Diego (2018) Guía práctica para facilitar la participación ciudadana.
Una selección de herramientas presenciales y digitales para el trabajo colectivo. Departamento de Relaciones
Ciudadanas e Institucionales. Gobierno de Navarra.
Callejo, Javier (2001), El grupo de discusión: introducción a una práctica de investigación. Ariel: Barcelona.
Calvey, David (2017), Covert research. The art, politics and ethics of undercover fieldwork. Londres: Sage.
Charmaz, Kathy (2006), Constructing grounded theory. A practical guide through qualitative analysis. Londres:
Sage.
Cook, Ian (1997), "Participant Observation" a Robin Flowerdew, David Martin (eds) Methods in Human
Geography - a guide for students doing a research project. Essex: Longman, pp. 127-150.
Denzin, Norman K., & Lincoln, Yvonna S. (Eds.). (2000), Handbook of qualitative research. Thousand Oaks:
Sage.
Guasch, Oscar (1997), Observación participante. Madrid: CIS.
Gutiérrez Brito, Jesús (2008), Dinámica del grupo de discusión. Madrid: CIS.
Harper, Douglas (2002), "Talking about pictures: a case for photo elicitation", Visual Studies 17(1): pp. 13-26.
Harper, Douglas (2012), Visual sociology. Londres: Routledge.
Friese, Susanne (2014), Qualitative data analysis with Atlas.ti. Londres: Sage.
Hay, Iain (ed.) (2005), Qualitative research methodsin Human Geography. Oxford: Oxford University Press.
Kusenbach, Margarethe (2003), "Street Phenomenology: The Go-Along as Ethnographic ResearchTool",
Ethography 4 (3): 455-485.
Limb, Melanie; Dwyer, Claire (eds) (2001), Qualitative methodologies for geographers. Londres: Arnold.
Michael Meyer; Sylvain Maresca. (2015), Compendio de fotografía para uso de sociólogos. Barcelona:
Bellaterra.
6
Montañés Serrano, Manuel (2009), Metodología y técnica participativa. Teoría y práctica de una estrategia de
investigación participativa. Barcelona: Editorial UOC.
Muñoz Justicia, Juan; Sahagún Padilla, Miguel (2017), Hacer análisis cualitativo con Atlas.ti.
https://manualatlas.psicologiasocial.eu/atlasti7.pdf
Pujadas Muñoz, Juan J. (1992), El método biogràfico: el uso de las historias de vida en ciencias sociales.
Madrid: CIS.
Rose, Gillian (2008), "Using photographs as illustrations in Human Geography", Journal of Geography in
Higher Education, 32 (1), pp. 151-160.
Richards, Lyn (2005), Handling qualitative data. A practical guide. Londres: Sage.
Salmons, Janet (2016), Doing qualitative research online. Londres: Sage.
Lewins, Ann; Silver, Christina (2014), Using software in Qualitative Research. A step-by-step guide. Londres:
Sage.
Silverman, David (Ed) (1997), Qualitative research: Theory, method and practice. Londres: Sage.
Trinidad, Antonio et al. (2006), Teoría fundamentada "grounded theory". La construcción de la teoría a través
del anàlisis interpretacional. Madrid: CIS.
Valles, Miguel S. (1999), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica
profesional. Madrid: Síntesis.
Valles, Miguel S. (2002), Entrevistas cualitativas. Madrid: CIS.
Metodologia quantitativa
Anselin, Luc (1995). Localindicators of spatial association-LISA. Geographical analysis, 27(2), 93-115.
Bardina, Xavier i Farré, Mercè (2005). Estadística: un cursintroductori per a estudiants de ciències socials i
humanes. Volum 2 descriptiva exploratòria bivariant. Introducció a la inferència. Bellaterra: Servei de
Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, Col•lecció Materials 166.
Bayona, Jordi (2007). La segregación residencial de la población extranjera en Barcelona:¿ una segregación
fragmentada? Scripta Nova: Revista Electrónica de geografía y ciencias sociales, (11), 235.
Deurloo, Marinus i Musterd, Sako. Ethnic Clusters in Amsterdam, 1944-96: A Micro-area Analysis. Urban
Studies. 1998, vol. 35, nº 3, p. 385-396.
Ebdon, David (1982) Estadística para geógrafos. Barcelona: Oikos Tau. pp 18-23, 28-33, 51-68, 129-142,
168-175, 182-212, 240-249.
Eggerickk, Thierry i Poulain, Michel (1996) "De la variabilité des paramètres démographiques pour les petites
populations", Espace, populations, sociétés, 14 (1) 93-102
Garrocho, Carlos i Campos-Alanís, Juan (2013). Réquiem por los indicadores no espaciales de segregación
residencial. Papeles de población, 19(77), 269-300.
López Roldan, Pedro i Fachelli, Sandra (2015). Metodología de la Investigación Social Cuantitativa. Bellaterra
(Cerdanyola del Vallès):Dipòsit Digital de Documents, Universitat Autònoma de Barcelona. 1ª edición. Edición
digital: http://ddd.uab.cat/record/129382
Marqués, Felicidad i Asensio (2009), Estadística descriptiva a través de EXCEL. México D.F.: RC Libros.
7
Martori Joan Carles i Karen Hoberg (2004). Indicadores cuantitativos de segregación residencial: El caso de la
población inmigrante en Barcelona. Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, (8),
169. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-169.htm
Martori, Joan Carles i Hoberg, Karen (2008). Nuevas técnicas de estadística espacial para la detencción de
clusters residenciales de población inmigrante, Scripta-Nova, Vol. XII, núm. 263.
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-263.htm
Martori, Joan Carles; Hoberg, Karen, & Surinach, Jordi (2006). Población inmigrante y espacio urbano:
Indicadores de segregación y pautas de localización. EURE (Santiago), 32(97), 49-62.
https://scielo.conicyt.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0250-71612006000300004
Martori, Joan Carles (2007). La segregación residencial en Barcelona. Llibre Blanc de l'Habitatge a Barcelona.
Massey, Douglas S. i Denton, Nancy A. (1988). The dimensions of residential segregation. Social forces, 67
(2), 281-315
Raso, José M.; Martín Vide, Javier i Clavero, Pedro (1987) Estadística bàsica para Ciencias Sociales.
Barcelona: Ariel. pp.77-92, 256-257
Recaño, Joaquín i Esteve, Albert (2006). (Re-) visitando García Faria: Un estudio de los factores espaciales y
medioambientales de la mortalidad en la Barcelona de finales del siglo XIX. Revista de Demografía Histórica,
24(1), 121-180.
Sánchez , Cristina i Domínguez , Màrius (2001), "Anàlisi de l'estructura social de les comarques catalanes a
partir de dades censals", Revista Catalana de Sociología, 14, p.193-213.
Sánchez, Joan E. i Moreno David (1997), Perfil sòcio-econòmic dels municipis catalans. Instruments per a la
gestió, Barcelona, Fundació CIREM.
Instituto Nacional de Estadística
Centre d'Estudis Demogràfics
Institut d'Estadística de Catalunya
https://spatial.uchicago.edu/
Programari
Disponible a les aules d'informàtica de la facultat:
- Atlas.ti
- Geode
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TEm) Teoria (màster) | 1 | Català | segon quadrimestre | tarda |