Introducció a la Filosofia del Llenguatge
Codi: 106281 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504212 Estudis Anglesos | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- David Casacuberta Sevilla
- Correu electrònic:
- david.casacuberta@uab.cat
Equip docent
- Ivan Redondo Orta
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha preprequisits
Objectius
El curs presenta els principals debats i concepcions sobre el llenguatge des d'una perspectiva filosòfica.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Comprendre i produir textos acadèmics escrits i orals en anglès a nivell d'usuari experimentat amb domini funcional efectiu (C1).
- Demostrar habilitats per treballar de manera autònoma i en equip a fi d'assolir els objectius planificats.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Utilitzar l'anglès escrit i oral per a fins acadèmics i professionals relacionats amb l'estudi de la lingüística, la filosofia del llenguatge, la història, la cultura i la literatura angleses.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen el camp d'estudi.
- Comprendre textos acadèmics especialitzats sobre els conceptes fonamentals de la filosofia del llenguatge.
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un argument filosòfic.
- Expressar-se en anglès oralment i per escrit en un registre acadèmic i utilitzant la terminologia apropiada en relació amb l'estudi de la filosofia del llenguatge.
- Identificar i explicar aspectes de la filosofia del llenguatge utilitzant la terminologia pròpia de la disciplina.
- Identificar i explicar els mètodes d'estudi de la filosofia del llenguatge.
- Localitzar informació especialitzada i acadèmica i seleccionar-la segons la rellevància.
- Planificar la feina de manera efectiva individualment o en grup per a la consecució dels objectius plantejats.
Continguts
El curs està dividit en quatre seccions principals: què és la filosofia, filosofia del llenguatge, filosofia de la literatura i una actualització a la nostra època
1) Què és la filosofia?
1.1. La filosofia com el territori de la raó i l'argumentació
1.2. La filosofia com a diàleg
1.3. La filosofia entre la ciència i l'art
2) Una aproximació a la filosofia del lenguatge
2.1 La perspectiva formal del llenguatge. El primer Wittgenstein
2.2 La concepció corporitzada del llenguatge. La teoria de les metàfores de Lakoff i Johnson
2.3 Filosofia del llenguatge quotidià: el segon Wittgenstein.
3) Una aproximació a la filosofia de la literatura
3.1 La concepció de llenguatge en el pensament oriental. Daoisme i Zen
3.2 Conceptes bàsics de la teoria hermenèutica de Gadamer
4) Panorama actual de la filosofia del llenguatge i la literatura
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Magistrals | 35 | 1,4 | 3, 5, 6, 7, 2 |
| Seminaris | 11 | 0,44 | 3, 4, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| tutories | 22 | 0,88 | 1, 4, 5, 6, 8 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi de casos | 31 | 1,24 | 4, 5, 6, 7, 2 |
| Lectures bibliografia recomanada | 44 | 1,76 | 3, 6, 7, 8 |
La metodologia del curs combina presentacions de la teoria per part del professorat i activitats participatives en grups petits en forma de seminari.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assaig escrit o presentació oral | 20% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 2 |
| Examen test o equivalent 2 | 40% | 2 | 0,08 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 2 |
| Examen tipus test o equivalent | 40% | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 2 |
El mètode d’avaluació constarà de tres proves- Dues seràn proves escrites individuals de resposta curta o equivalent (test). La tercera haurà de ser diferent, com un examen a fer casa i tornar passades 48 hores o una presentació oral. La primera prova servirà per avaluar els temes 1 i 2, la segona pel tema 3 i la tercera pel tema 4. Les proves es faran un cop finalitzats els temes associats a cadascuna d'elles. Cada prova valdrà un màxim de 10 punts i caldrà una mitjana global obtinguda a partir del sumatori dels resultats de les tres proves ((P1+P2+P3)/3) que doni com a mínim 5 punts per tal d’aprovar l'assignatura. És necessari realitzar obligatòriament les 3 proves per a aprovar.
Per fer presentacions orals, es recomana un mínim de tres persones per grup. Les presentacions seran d'un màxim de 15 minuts i es faran en substitució de les classes magistrals.
Es reservarà un màxim de tres dies a fi i efecte de realitzar aquestes exposicions.
Reavaluacions: els estudiants que hagin fet com a mínim dues de les tres proves, i hagin suspès alguna o totes les proves, o cerquin pujar nota, podran o bé tornar-se a examinar d’aquelles proves que no hagin fet o que tinguin suspeses, o bé fer un únic examen tipus test per avaluar-se de les tres parts. Per pujar nota cal presentar-se a l’examen de les tres proves de reavaluació, mantenint-se com a nota darrera la obtinguda durant la reavaluació.
Es consideraran com a ‘no avaluables’ les/els alumnes que no hagin fet un mínim de dues proves.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en tres proves escrites que es desenvoluparan al llarg d'una setmana.
La primera prova serà un comentari de text amb un pes del 40% de la nota
La segona prova serà un breu assaig desenvolupant un tema del curs amb un pes del 40% de la nota
La tercerca prova serà un examen tipus test amb un pes del 20% de la nota.
Recuperació
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la
qualificació total (AVALUACIÓ CONTINUADA) o bé lliurar totes les proves previstes
(AVALUACIÓ ÚNICA).
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora
informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 1/3 parts de les activitats d’avaluació.
Bibliografia
Barthold, Lauren Swayne, 2010, Gadamer’s Dialectical Hermeneutics, Lanham, MD: Lexington, 2010.
Carroll, N. (2003). The philosophy of horror: Or, paradoxes of the heart. Routledge.
Gadamer, H. G. 1989, Truth and Method, 2nd rev. edn. (1st English edn, 1975, trans. by W, Glen-Doepel, ed. by John Cumming and Garret Barden),
Lakoff, G., & Johnson, M. (2008). Metaphors we live by. University of Chicago press.
Midgley, M. (2018). What is Philosophy For?. Bloomsbury Publishing.
Pears, D. (1986) Ludwig Wittgenstein. Harvard University Press.
Puett, M., & Gross-Loh, C. (2016). The path: What Chinese philosophers can teach us about the good life. Simon and Schuster.
Stanford Encyclopedia of Philosophy. https://plato.stanford.edu/
Thacker, E. (2011). In the dust of this planet: Horror of philosophy vol. 1 (Vol. 1). John Hunt Publishing.
Wittgenstein, L. Tractatus Logico-Philosophicus, 1961, D. F. Pears and B. F. McGuinness (trans.), New York: Humanities Press.
_ (1953) Philosophical Investigations , G.E.M. Anscombe and R. Rhees (eds.), G.E.M. Anscombe (trans.), Oxford: Blackwell
Programari
No hi ha cap programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |