
Fonaments de Psicobiologia II
Codi: 102606 Crèdits: 9| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502443 Psicologia | FB | 1 |
Fe d'errades
El professor responsable de l'assignatura és Sílvia Fuentes García (silvia.fuentes@uab.cat).
Professor/a de contacte
- Nom:
- Elena Martin Garcia
- Correu electrònic:
- elena.martin@uab.cat
Equip docent
- Roser Nadal Alemany
- Jordi Silvestre Soto
- Soleil Garcia Brito
- Ignacio Javier Marin Blasco
- Tomàs Linde Ferragut
- Laia Vila Solés
- Sílvia Fuentes García
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits, però es pressuposen els coneixements adquirits a l'assignatura de primer semestre Fonaments de Psicobiologia l.
Objectius
La Psicologia és una disciplina enormement rica, i inclou vessants relacionats amb els àmbits de la salut, social, educatiu, laboral, judicial, etc. El coneixement de la conducta i la ment requereix, entre altres, entendre les bases biològiques que les sustenten. Aquest és l'objectiu de la Psicobiologia en general i de les assignatures obligatòries de segon curs Psicologia Fisiològica I i Psicologia Fisiològica II, així com de diverses assignatures optatives de quart. Per tal de poder entendre el substrat biològic de la conducta i els processos mentals és necessari prèviament conèixer els components i el funcionament dels sistemes nerviós i endocrí, així com entendre els mecanismes genètics fonamentals.
Objectius formatius
En finalitzar l'assignatura l'alumnat haurà de ser capaç de:
- Entendre com actuen els gens i l'ambient per influir en el comportament i en les diverses psicopatologies.
- Reconèixer i diferenciar els diferents tipus d’herència.
- Interpretar i treure conclusions a partir de dades aportades mitjançant gràfiques, histogrames, etc.
- Utilitzar els coneixements adquirits per aplicar-los en el Consell Genètic, justificant l'actuació en cada cas presentat.
- Descriure les característiques principals de l'organització del sistema nerviós dels invertebrats i dels vertebrats.
- Entendre els aspectes principals del desenvolupament morfològic i histològic del sistema nerviós.
- Demostrar coneixement de les principals fites maduratives del sistema nerviós al llarg de la infantesa i adolescència, i la seva relació amb la conducta i les capacitats mentals.
- Entendre que vol dir que alguns aspectes del desenvolupament del sistema nerviós són dependents de l’experiència.
- Descriure els principals mecanismes de degeneració del sistema nerviós i explicar quines són les capacitats regeneratives anatòmiques i funcionals del sistema nerviós central i del sistema nerviós perifèric.
- Descriure l'estructura i organització de les principals subdivisions del sistema nerviós.
- Relacionar les diferents parts del sistema nerviós central i perifèric amb els aspectes funcionals més directament lligats a cada una d'elles.
- Localitzar, en mapes, maquetes o visions tridimensionals per ordinador, les principals regions de l’encèfal i la medul·la espinal.
Competències
- Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
- Identificar, descriure i relacionar la biologia de la conducta humana i les funcions psicològiques.
- Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social.
- Treballar en equip.
- Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
Resultats d'aprenentatge
- Explicar la interacció entre l'entorn físic i social de la persona i els factors genètics, hormonals i neurals.
- Explicar les característiques fonamentals de l'organització anatòmica i funcional dels sistemes nerviós i neuroendocrí humans, així com la seva evolució filogenètica i ontogenètica en la persona i el seu entorn físic i social.
- Identificar les bases moleculars i cel·lulars de l'herència, així com les principals anomalies cromosòmiques.
- Identificar, descriure i relacionar les bases genètiques de la conducta.
- Relacionar els aspectes més destacats del desenvolupament, la maduració i l'envelliment del sistema nerviós amb les principals etapes del desenvolupament psicològic.
- Treballar en equip.
- Utilitzar les diferents tecnologies de la informació i de la comunicació amb finalitats diverses.
Continguts
BLOC A. BASES GENÈTIQUES DE LA CONDUCTA
Tema A1. Què és la Genètica del comportament?
Tema A2. Què són i com treballen els gens?
Tema A3. Com l’ambient exerceix la seva influència sobre el comportament?
Tema A4. Com treballa la Genètica del comportament?
Tema A5. Com sorgeixen les malalties? (I) L’herència unifactorial o monogènica
Tema A6. Com sorgeixen les malalties? (II) L’herència multifactorial i mitocondrial
Tema A7. Com sorgeixen les malalties? (III) Les anomalies cromosòmiques
Tema A8. Com podem aplicar tots aquests aprenentatges?: El cas del consell genètic
BLOC B. NEUROANATOMIA
Tema B1. Desenvolupament filogenètic del sistema nerviós
Tema B2. Anatomia macroscòpica i sistemes de protecció del sistema nerviós.
Tema B3. La medul·la espinal
Tema B4. El tronc de l’encèfal
Tema B5. El cerebel
Tema B6. El diencèfal
Tema B7. Els nuclis dels hemisferis cerebrals
Tema B8. l'escorça cerebral
Tema B9. Vies i centres sensomotors
Tema B10. Sistemes de control de l’homeòstasi
Tema B11. Desenvolupament ontogenètic del sistema nerviós
Tema B12. Degeneració i regeneració del sistema nerviós
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes en gran grup | 48 | 1,92 | 2, 3, 4, 5 |
| Pràctiques d'aula | 23 | 0,92 | 2, 1, 3, 4, 5, 6 |
| Pràctiques de laboratori | 6 | 0,24 | 2, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories (en línia i presencials) | 15 | 0,6 | 2, 1, 3, 4, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de documentació | 14 | 0,56 | 2, 1, 5, 7 |
| Elaboració informe Bloc A | 21 | 0,84 | 3, 4 |
| Estudi | 70,5 | 2,82 | 2, 1, 3, 4, 5, 7 |
| Preparació tema B9 | 11 | 0,44 | 2 |
| ús de software per a la visualització del sistema nerviós | 13 | 0,52 | 2 |
La metodologia docent es basa en diferents tipus d'activitats formatives. Segons el cas es realitzaran classes magistrals, practiques d'aula, practiques de laboratori, activitat supervisada i autònoma. Es proposen també diferents activitats basades en metodologies d'aprenentatge actiu centrades en l'alumnat que involucren resolució de problemes.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Evidència 1a. Treball continuat de genètica de la conducta, a classe | 25.5% | 0 | 0 | 3, 4, 6 |
| Evidència 1b. Examen de continguts de Genètica de la Conducta. Individual, escrit, presencial | 8.5% | 1 | 0,04 | 1, 3, 4 |
| Evidència 2a. Examen del primer bloc de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) | 16% | 1 | 0,04 | 2, 1, 5, 7 |
| Evidència 2b. Examen de neuroanatomia (individual, escrit, presencial) | 40% | 1,5 | 0,06 | 2, 1, 5, 7, 6 |
| Evidència 2c. Entrega de diferents activitats de Neuroanatomia. Individual, escrit, autònom. | 10% | 0 | 0 | 2, 1, 5, 7 |
Evidències d'aprenentatge
L'assignatura serà avaluada a partir de les evidències d'aprenentatge següents:
EV1. Són 2 evidències, les quals sumen un 34% de la nota, i corresponen al bloc A de Genètica de la conducta. Les evidències són:
- EV1a (25.5% de la nota). Treball continuat de resolució de casos de Genètica de la conducta. Aquest treball es portarà a terme tant de manera individual com en grup al llarg de diverses sessions de classe en grup partit, així com de manera autònoma tora de l'aula. Moment de realització: Es tracta d'un treball que es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el semestre, i que involucra un lligam molt estret entre les classes en grup gran i les classes en grup partit 1/2 d'aquest bloc.
- EV1b (8.5% de la nota). Prova escrita que es realitzarà durant la primera setmana d'avaluació.
EV2. Són 3 evidencies, les quals sumen un 66% de la nota, i corresponen al bloc B de Neuroanatomia. Les evidencies són:
- EV2a (16% de la nota). S'avaluaran els coneixements del bloc B dels temes fets fins el moment, a través d'una prova escrita. Moment de realització: primera setmana d'avaluació.
- EV2b (40% de la nota). S'avaluaran la comprensió i integració dels continguts de tota la matèria del bloc B a través d'una prova escrita. Moment de realització: segona setmana d'avaluació.
- EV2c (10% de la nota). Treball continuat de l'alumnat a través del lliurament de diferents activitats. Moment de realització: durant tot el quadrimestre.
Definició d'estudiant "No avaluable".
Es qualificarà de "No avaluable" l'estudiant que no s'hagi presentat a cap de les proves d'avaluació, o aquell altre que s'hagi presentat a una o diverses proves, però el pes total d'aquestes, en relació amb el conjunt de l'assignatura, sigui inferior al 40%.
Notes dels Blocs A i B
- La nota del bloc A (val 3,4 punts sobre 10 del conjunt de l'assignatura) correspon a l'obtinguda en l'EV1a + Ev1b.
- La nota del bloc B (val 6,6 punts sobre 10 del conjunt de l'assignatura) s’obté de la mitjana ponderada de les notes de les evidències EV2a a EV2c.
Proves de recuperació
Tenen dret a fer la recuperació els/les estudiants que hagin realitzat evidències amb un pes igual o major al 66,7% de la qualificació total. L'alumnat que es presentí entre un 40-66,6% de les evidències serà avaluable, però no tindrà dret a recuperació.
L'assignatura comptarà amb dos tipus de proves de recuperació:
- Recuperació continuada del Bloc A. Es farà de manera continuada al llarg del semestre. La nota del Bloc A ja contempla aquesta recuperació.
- Recuperació final del Bloc B. Quan després d'haver fet la mitjana ponderada dels dos blocs la nota final sigui inferior a 5, però igual o superior a 3,5 sobre 10, i a més s'hagi suspès el bloc B (nota inferior a 3,3 sobre 6,6), es podrà realitzar una recuperació del Bloc B. La prova de recuperació consistirà en un examen de preguntes escrites de continguts generals de tot el curs del bloc B.
Bloc B. La nota màxima que es pot obtenir en aquesta recuperació del Bloc B és de 5 (sobre 10). La nota obtinguda en la recuperació substitueix a la nota del bloc B obtinguda prèviament.
Superació de l'assignatura
L'assignatura es considerarà superada quan la mitjana ponderada del Bloc A (o en el seu cas de la seva recuperació continuada) i del Bloc B (o en el seu cas de la seva recuperació final), sigui igual o superior a 5.
Estudiants de segona o posteriors matrícules
No es preveu que l'estudiant de 2ª o posterior matrícula s’avaluï mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
En aquest enllaç; es poden consultar les pautes d'avaluació de la Facultat de Psicologia: htt12s://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Nota sobre l'idioma
Les proves escrites en principi es realitzaran en català. Si l'alumnat sol·licita la traducció dels exàmens al castellà, ho ha de fer per escrit a la gestió acadèmica de la facultat en el termini màxim de les 4 primeres setmanes.
AVALUACIÓ ÚNICA
Durada total de prova escrita: 2 h + 2,15 (4h 15 min, amb descans de 15 min entre l’EV1 i l’EV2.
EV1 (34%) (bases genètiques): Examen escrit + prova de resolució de problemes + prova de resolució de casos. Durada 2 hores
EV2a (16%) (Neuroanatomia): Examen escrit amb preguntes obertes i localització d'estructures (Durada:45 min)
EV2b (40%) (Neuroanatomia): Examen escrit amb preguntes obertes, preguntes tests i preguntes de localització d'estructures (Durada: 1,5 hores)
EV2C (10%) (Neuroanatomia): Entrega a través del moodle de dues tasques.
S'aplicarà el mateix procés de recuperació que el de l'avaluació continuada.
L'avaluació única tindrà lloc en el segon període avaluatiu.
Bibliografia
Bibliografia fonamental del Bloc A (Bases genètiques de la conducta):
Darbra i Marges, Sònia i Martín-García, Elena (2017). Mecanismos de la herencia humana: modelos de transmisión genética y anomalías cromosómicas. En D. Redolar (Ed.), Fundamentos de Psicobiología. Madrid: Editorial Panamericana.
Martí Carbonell, Mª Assumpció i Darbra, Sònia. Genètica del Comportament. (2006) Servei de Publicacions UAB.
Bibliografia fonamental del Bloc B (Neuroanatomia)
En castellà:
Bear, Mark F; Connors, Barry W; Paradiso, Michael A. (2016). Neurociencia. La exploración del cerebro (4ªedició). Barcelona: Wolters Kluwer. (Capítols 7 i 23)
Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2018). Fisiología de la Conducta (12a edició). Madrid: Pearson Educación. (Capítol 3) (Format paper i online: https://www-ingebookom.are.uab.cat/ib/NPcd/IB_BooksVis?cod_primaria=1000187&codigo_libro=7811)
Crossman, Alan R. i Neary, David (2019). Neuroanatomía: texto y atlas en color. Elsevier. (Accés online: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C2019000684X) (en paper, edició del 2015)
Felten, David L; O'Banion, M Kerry; Maida, Mary E. (2016). Netter. Atlas de Neurociencia (3ª edició). Barcelona: Elsevier.( Accés online 2017: https://www-clinicalkey-com.are.uab.cat/student/content/toc/3-s2.0-C20160001870)
Nolte, Jack (2009) El encéfalo humano en fotografías y esquemas (3ª edició). Barcelona: Elsevier.
García-Porrero Pérez, Juan A. i Hurlé González, Juan M. (2015). Neuroanatomía humana. Editorial Médica Panamericana. (Accés online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498358575#{%22Pagina%22:%2272%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})
En anglès:
Bear, Mark F.; Barry W. Connors; Paradiso, Michael A. (2016) Neuroscience: exploring the brain (4th edition). Philadelphia: Wolters Kluwer.
Carlson, Neil R.; Birkett, Melissa A. (2017) Physiology of Behavior (12th edition). Harlow, Essex: Pearson Education (Accés online a través de la biblioteca UAB: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/UAB/detail.action?docID=5186462)
Felten, David L, M. Kerry O'Banion, Mary Summo Maida. (2016). Netter's atlas of Neuroscience (3rd edition) Philadelphia: Elsevier. (Accés online: https://www-sciencedirect-com.are.uab.cat/book/9780323265119/netters-atlas-of-neuroscience)
Nolte, Jack (2010). Essentials of the human brain. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier.
Vanderah, Todd W. i Gould, Douglas (2015). Nolte's The human brain. An introduction to its functional anatomy (7th edition) Philadelphia, USA: Elsevier.(Accés online: https://ebookcentral-proquest-com.are.uab.cat/lib/uab/detail.action?pq-origsite=primo&docID=2036217)
Vanderah, Todd W (2020). Nolte’s The human brain in photographs and diagrams. (5th Edition) Philadelphia, PA: Elsevier. (en paper, biblioteca de Ciència i tecnologia)
Bibliografia complementària
Del Abril, Águeda, Ambrosio, Emilio, Caminero, Ángel A, García, Carmen, de Blas Mª del Rosario, de Pablo, Juan M., Higuera, Alejandro (2016) Fundamentos de Psicobiología. Madrid. Sanz y Torres.
Diamond, Marian C i Scheibel, Arnold B. (2014). El cerebro humano: libro de Trabajo. Barcelona: Ariel.
Haines, Duane E. (2013). Principios de Neurociencia. Aplicaciones básicas y clínicas. (4ª edició). Barcelona: Elsevier. (format paper i online: https://cienciasbasicas-lwwhealthlibrary-com.are.uab.cat/book.aspx?bookid=2873)
Kiernan, John A. i Rajakumar, Raj (2014). Barr. El Sistema Nervioso Humano (10ena edició). Barcelona: Wolters Kluwer Health España.
Kolb, Bryan; Whishaw, Ian Q. (2017). Neuropsicología humana. (7ª edició). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Purves, Dale (2016). Neurociencia. Editorial Médica Panamericana. (online: https://www-medicapanamericana-com.are.uab.cat/VisorEbookV2/Ebook/9788498359831#{%22Pagina%22:%22Portada%22,%22Vista%22:%22Indice%22,%22Busqueda%22:%22%22})
Programari
N/A
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 21 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 22 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 31 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 32 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 41 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 42 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 52 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 211 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 212 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 213 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 214 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 311 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 312 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 313 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 314 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 411 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 412 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 413 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 414 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 511 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 512 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 513 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 5 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |