
Lingüística Francesa i Comparada
Codi: 106630 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504378 Filologia i Cultura Franceses | OT | 3 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 0 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 3 | 0 |
| 2504393 Estudis d'Anglès i Francès | OT | 4 | 0 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria del Roser Gauchola Gamarra
- Correu electrònic:
- roser.gauchola@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu accedir-hi des d'aquest enllaç. Per consultar l'idioma us caldrà introduir el CODI de l'assignatura. Tingueu en compte que la informació és provisional fins a 30 de novembre de 2023.
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L'assignatura forma part de la formació nuclear dels estudiants del GrauLingüística francesa i comparada d'Estudis Francesos i es tracta, per tant, d'una assignatura obligatòria.
En aquesta assignatura, inclosa en la matèria Lingüística francesa , es pretén dotar l'estudiant dels recursosLingüística francesa necessaris per a dur a terme l'anàlisi lingüística de documents actuals en llengua francesa tant en la seva dimensió oral com escrita.
Amb aquestes anàlisis es pretén contribuir a la millora de les competències lingüístiques i textuals de l'alumne/a quan s'expressen tant en francès com en espanyol o quan tradueixi del francès a l'espanyol o de l'espanyol al francès; i, d'altra banda, s'intenta contribuir a proporcionar-li una formació que li permeti fer front a un ensenyament eficaç del francès llengua estrangera (FLE).
Competències
- Estudis d'Anglès i Francès
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques, semàntiques i pragmàtiques de la llengua anglesa i de la francesa, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
- Aplicar els conceptes, els recursos i els mètodes adquirits als diferents àmbits de la lingüística anglesa i francesa aplicada, en un context social global, multilingüe i daprenentatge de llengües.
- Fer servir correctament langlès i el francès oral i escrit per finalitats acadèmiques i professionals, relacionades amb lestudi de la lingüística, la història, la cultura i la literatura.
- Fer una anàlisi lingüística de les llengües anglesa i francesa utilitzant les metodologies i la terminologia específiques.
- Identificar els fonaments del llenguatge humà i els principis, mètodes i resultats de l'anàlisi estructural de les llengües.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques, semàntiques i pragmàtiques de la llengua francesa de la llengua actual.
- Aplicar de manera responsable i raonada les tècniques informàtiques adequades per consultar i gestionar fonts documentals específiques.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de forma autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comparar lexpressió del gènere gramatical i natural en diverses llengües.
- Conèixer els recursos disponibles per a lanàlisi de la llengua francesa.
- Distingir els diferents nivells de lanàlisi lingüística i establir-hi relacions.
- Elaborar treballs on sapliquin els instruments digitals i bibliogràfics fonamentals per a làmbit destudi.
- Establir generalitzacions tipològiques.
- Fer presentacions orals i escrites de caire acadèmic i/o professional sobre llengua, lingüística, cultura o literatura franceses amb un alt grau de correcció lingüística i precisió terminològica en francès.
- Generar hipòtesis i arguments per explicar un determinat fenomen lingüístic.
- Identificar els factors pragmàtics que condicionen lús de les diverses estructures lingüístiques i argumentatives.
- Identificar i explicar la terminologia pròpia de cadascun dels nivells lingüístics.
- Identificar opcions teòriques diferents o maneres de tractar els mateixos problemes des de marcs teòrics alternatius.
- Identificar opcions teòriques diferents o maneres dabordar els mateixos fenòmens lingüístics des de marcs teòrics alternatius.
- Resoldre problemes complexos d'anàlisi lingüística a qualsevol nivell i amb els instruments adequats.
- Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.
- Utilitzar els mètodes bàsics de recopilació i tractament de dades lingüístiques.
Continguts
La comparació lingüística: definició enfocaments, aplicacions ç
L'enfocament funcional de les llengües: les llengües com a sistemes de resolució de problemes.
Invariant vs variabilitat
Les principals funcions lingüístiques. Alguns exemples.
L'enfocament pancrònic de les llengües: el procés de gramaticalització
Metodologia
En l'assignatura de es dirigirà l'aprenentatge mitjançant el següent conjunt de tècniques i accions:- Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva- Intervencions a classe- Anàlisi col·lectiva de fenòmens linguistics Els intercanvis a la classe seran de tipus professor-estudiant i estudiant-estudiant La profesora destinará aproximadamente 15 minutos de alguna clase a permitir que sus estudiantes puedan responder las encuestas de evaluación de la actuación docente y de evaluación de la asignatura
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral amb suport TIC i discussió col·lectiva; anàlisi de fenòmens lèxics, semántics i pragmàtics | 53 | 2,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Supervisades | |||
| preparació de presentacions orals i escrites, tutories | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura de textos, exercicis | 68 | 2,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
Avaluació
L'avaluació del curs serà contínua, i inclourà la feina feta al llarg del curs, tant les diverses proves com els treballs lliurats durant tot el semestre:- Participació activa a classe en les discussións- Lliurament / presentació de treballs o d'exposicions orals- Realització de diverses proves d'avaluació formativa en funció dels temes del programa abordats- Es considerarà com a ' si l'alumne ha lliurat menys d'un 30 % dels treballs i/o proves assignats al curs.no avaluable'- La recuperació mitjançant un examen final sols s'oferirà a aquells alumnes que, havent fet avaluació contínua, hagin suspès (sempre i quan hagin lliurat el 60% dels treballs i/o proves assignats). L'avaluació per la participació activa a classe no es podrà recuperar. En cas que les proves no es puguin fer presencialment s'adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d'exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast. El plagi: El plagi total i parcial de qualsevol dels exercicis es considerarà automàticament un SUSPENS (0) de l'exercici plagiat. PLAGIAR és copiar de fonts no identificades d'un text, sigui una sola frase o més, que es fa passar per producció pròpia (això inclou copiar frases o fragments d'Internet i afegir-los sense modificacions al text que es presenta com a propi), i és una ofensa greu. En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, , amb independència delprocés disciplinari que s'hi puguies qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació instruir. En cas que es produeixin en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, ladiverses irregularitats qualificació d'aquesta assignatura serà 0.final Casos particulars: Els estudiants hauran de complir les mateixes condicions d'avaluació que la restafrancòfons d'estudiants. La responsabilitat del seguiment de les activitats formatives i d'avaluació recau exclusivament en l'estudiant.
AVALUACIÓ ÚNICA:
- un examen sobre el conjunt de la matèria (70%)
- un examen oral (30%)
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació en les anàlisis col·lectives | 25% | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| examen parcial 1 | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| examen parcial 2 | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| examen parcial 3 | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17 |
Bibliografia
Creissels, Denis (2006), Syntaxe générale. Une introduction typologique 2. La phrase.Paris : Hermes Lavoisier.
Creissels, Denis (2006), Une introduction typologique 1. Catégories et constructions.Paris : Hermes Lavoisier.
Feuillet, Jack (2006), Introduction à la typologie linguistique. Paris : Honoré Champion.
Kilani-Schoch, Marianne (1988), Introduction à la morphologie naturelle. Berne : Peter Lang.
Lazard, Gilbert (1994), L'actance. Paris : PUF.
Lazard, Gilbert (2001), Études de linguistique générale. Leuven-Paris : Peeters.
Lazard, Gilbert et Moyse-Faurie, Claire (éds.) (2005), Linguistique typologique. Villeneuve d'Ascq : Presses Septentrion, coll. « Sens et structures ».
Moreno Cabrera, Juan Carlos (1991). Curso universitario de lingüística general. Tomo I: Teoría de la gramática y sintaxis general. Madrid: Síntesis.
Muller, Claude (2002), Les Bases de la syntaxe, Bordeaux : Presses Universitaires de Bordeaux.
Seiler, Hansjakob (1988), The Dimension of Participation. Función 7. Guadalajara: Centro de Investigación de Lenguas Indígenas.
Seiler, Hansjakob (2002), Language Universals Research: A Synthesis. Tübingen: Gunter Narr Verlag Tübingen.
La bibliografia es completarà al llarg del semestre.
Programari
No n'hi ha